Societat
Societat 03/09/2023

De no poder aixecar-se del llit a pujar l'Everest

Un club de muntanya inclusiu ajuda persones amb diversitat funcional a recuperar l'activitat física

Víctor Masip Brevers
3 min
Voluntaris i beneficiats del projecte CIM en una activitat a la natura.

Barcelona“Feia set anys que estava parada. Anava del sofà al llit i del llit al sofà”. Carolina Díaz resumeix així el que era el seu dia a dia abans de conèixer el Projecte CIM. Ella pateix fibromiàlgia i explica que els metges li recomanaven repòs absolut i permanent: “Em donaven molta medicació i em quedava zombi. Deien que no podria menjar sola, dutxar-me, llegir o mirar pel·lícules”, lamenta. Critica que els tractaments que rebia la portaven a la paràlisi. “El meu destí era una cadira de rodes”.

Però el Projecte CIM li ha canviat la vida. És un club de muntanya com qualsevol, però té una particularitat: busca la inclusió de persones amb diversitat funcional i col·lectius en risc d'exclusió social. Mayte Serrat n'és la presidenta. És fisioterapeuta, psicòloga i investigadora i condueix una teràpia per a la fibromiàlgia a la Vall d'Hebron: Fibrowalk (Fibrocamina). Explica a l'ARA que CIM ha ajudat persones amb dificultats a tornar a gaudir d'activitats esportives. “El 70% dels beneficiats no s'aixecaven del llit abans de la teràpia”, detalla. 

Com en el cas de Díaz, la iniciativa ha aconseguit que persones amb diversitat funcional hagin recuperat l'activitat física. “Ens han tornat el somriure. M'han tornat la vida”, exclama la pacient. Voluntaris i professionals de la salut acompanyen els excursionistes amb mobilitat reduïda perquè se sentin segurs i protegits durant les expedicions. “Cada setmana fem la marxa nòrdica i organitzem excursions mensuals. El 2024 volem arribar al camp base de l'Everest, a 5.364 metres”, anuncia la presidenta amb il·lusió.

Amb el mateix objectiu de CIM, Rodamunt és una associació que organitza activitats per a persones amb mobilitat reduïda. Les excursions a la natura inclouen serveis gratuïts logístics, tècnics i de suport. “Volem possibilitar la participació en activitats públiques organitzades per altres entitats o institucions, on la mobilitat sigui un obstacle”, expliquen a la seva pàgina web. Pujar una muntanya sent invident, tenint problemes importants de mobilitat o anant amb cadira de rodes és possible gràcies a voluntaris de Rodamunt, associació creada per Juan Carlos Vázquez, Oriol Aragay i Oriol Vilaseca, muntanyencs i amics des de fa més de trenta anys.

Activitat de Rodamunt a la Morella

Del dolor crònic al dolor controlat

La proposta Fibrowalk de Mayte Serrat vol demostrar que amb teràpies addicionals es pot reduir l'impacte de la malaltia. És un tractament multimodal que inclou excursions a la natura com la marxa nòrdica, senderisme, estiraments i exercicis en grup per millorar la flexibilitat articular. L'objectiu és reeducar els pacients sobre la naturalesa del dolor.

Una altra part de la teràpia se centra a ajudar els pacients a gestionar les seves emocions i a substituir creences limitadores sobre el que senten (dolor) i pensen (incapacitat de millora) per creences positives que enriqueixen la seva vida. També es practica el mindfulness: una meditació lliure d'associacions religioses o culturals que promou la consciència plena i implica deixar de banda les distraccions mentals. Aquest tractament té una durada de dotze setmanes en totes les etapes.

Carolina Díaz, que ha fet dues vegades la teràpia, sosté que ha après a entendre la malaltia i a no fugir del dolor, sinó a gestionar-lo. “La meva vida ha fet un gir radical. Ara tinc llibertat per sortir de casa”. Assegura que només pren medicació quan té brots de dolor i ha abandonat la dosificació diària. “Abans tenia dos brots al mes, ara un cada dos mesos. He après a reeducar el cervell per gestionar el dolor”, afirma amb fermesa.

Encara que la lluita és constant, el primer pas és mental. “Quan acceptes la malaltia, el cos comença a ajudar-te”. Al principi, l'entorn de Díaz estigmatitzava el canvi: “Creien que em faria més mal si em movia. Ara que veuen la millora, pensen que m'he curat o que realment no tenia la malaltia”. Ara vol transmetre a les persones en la seva situació “que no tinguin por del canvi, que no facin cas dels comentaris. Que ho intentin. Es pot sortir del pou; la vida no s'acaba. Pots recuperar la teva vida”, reflexiona.

stats