Noies de festa a Lloret: “Ens fa molta por que ens punxin a nosaltres o a una amiga”

Lloret de Mar“Fa una setmana que no deixa d’enviar-me tiktoks, instagrams, captures... i ara deia: «Mira aquest, té pinta de ser dels que punxen»”, descriu el Pol, de 19 anys i de Lloret de Mar. Està amb la seva colla d’amics de festa i ho explica abraçat a la persona de qui parla, la Marina, de 16 anys. “Em fa molta por que em punxin, ja no vaig mai sola i no puc deixar de mirar tot el que surt del tema”, admet la noia amb la mirada abaixada. “L’estimo com una germana, i si li fessin alguna cosa se’m trencaria el cor”, recalca el noi, que s’ha aliat amb la resta per assegurar-se que, al llarg de la nit, ningú se separi del grup. “Fa dies que en parlem i ho tenim tots molt clar: hem d’estar sempre pendents de no deixar mai soles les noies, ni tampoc els nois. Hem d’estar amb els ulls ben oberts”, afegeix el Pau, que, malgrat estar visiblement alegre, de cop es posa seriós quan parla del tema. 

Com cada nit a l’estiu, Lloret de Mar és un vesper de joves i no tan joves a la recerca de diversió i festa. Alguns entren i surten dels restaurants i bars, d’altres són a la platja, sigui en un concert o en grups escampats per la sorra. Al costat d’unes gandules arreplegades hi ha la Leire, la Laia i la Clàudia, tres lloretenques de 14 i 15 anys. Tot i la seva joventut i que encara no tenen edat per entrar a les discoteques, també estan amoïnades pel nou fenomen. “Ens fa molta por que ens punxin a nosaltres o una amiga. No només pel fet que et punxin i que et puguin violar o fer qualsevol cosa. És que, a més, pots agafar alguna malaltia”, exposen. Elles admeten que, des que va sortir la notícia, s’han tornat més desconfiades: “No deixem que se’ns acosti gent que no coneixem, i anem sempre en grup o parelles, sobretot anant pel carrer o al lavabo”. Altres noies de la seva edat, com les lloretenques Egea i Ainhoa, de 16 anys, expliquen que elles no estan angoixades però que els seus pares ho estan molt: “Abans sempre et deien «ves amb compte», però una vegada. Ara t’ho diuen cinc vegades, cada dia. I ens han demanat que no sortim tant perquè els fa por”, asseguren. 

Turistes aliens a la problemàtica

“Hi ha molta preocupació, i el que ens sap més greu és que es torna a tacar el nom de Lloret de Mar”, admet un membre de seguretat d’un dels locals que hi ha al centre. Però les notícies aparegudes, almenys aparentment, no semblen afectar els turistes que aquest dissabte a la nit omplien els carrers: grups d’amics amb gots i ampolles cridant, comiats de solter anunciant el seu pas amb disfresses i xiulets, i famílies amb la pell rostida i gelat en mà mirant, mig sorneguers, mig astorats, l’espectacle de llums i gresca. 

En canvi, a alguns visitants locals sí que els ha afectat la notícia. “La meva mare porta tota la setmana dient-m’ho, i fa respecte, la veritat”, reconeix la manresana Jenny, que juntament amb les seves amigues Alba i Belén està d’escapada de cap de setmana a Lloret. S’han arreglat amb vestits i talons, però han decidit que tornaran a l’hotel. “És que ja no és només que et puguin violar, és que et volen submisa i inconscient per fer-te el que vulguin –exclamen amb les mans al cap–. Entre això de les punxades, que hi ha molts de guiris i que tothom va molt passat… Ens han marxat les ganes de sortir”, admeten les noies.

Més desconfiança i temor

Fins divendres, els Mossos d’Esquadra havien rebut 17 denúncies per punxades, dotze de les quals a Lloret de Mar. Alguns dels casos es van produir a la discoteca St Trop's, una de les més mítiques i emblemàtiques de la població selvatana, situada en un carrer estret i perpendicular. Aquest dissabte a la nit centenars de joves feien cua rere la cinta vermella per poder gaudir dels diferents ambients que ofereix l'establiment, amb capacitat per a gairebé 2.000 persones. “Estem registrant totes les motxilles i bosses per ordre de la policia local”, assenyala un dels membres de seguretat.

De fet, el Franky, l’Àngel i l’Àlex, de Lloret, han notat com els últims dies hi ha més controls als locals i més presència policial als carrers: “A mi em fa sentir més segur, perquè si hi ha més registres les possibilitats que hi hagi casos de punxades són menors”, afirmen. Tot i que de manera diferent que a les joves, a ells també els afecta la nova problemàtica: els angoixa pensar que ho pugui patir una germana, una amiga o una cosina, i a més han percebut com les noies els temen ara. “S’ha notat moltíssim, tenen una actitud molt més desconfiada: només que t’acostis una mica, de seguida es posen a la defensiva i et miren per tot arreu per si portes alguna xeringa”, lamenten, malgrat que entenen perfectament que se sentin així. “És normal, és que no els falten motius per desconfiar de nosaltres. Com a homes ho vivim com una decepció i com una vergonya, no entenem com algú pot fer una bestiesa així”, critiquen movent el cap mentre s’asseguren que tota la colla entra junta al local.