Només els veïns estimen les Tres Xemeneies

Sant Adrià De BesòsEl Ramon encara recorda quan “la Fecsa” estava en funcionament a les Tres Xemeneies: s’hi organitzaven sessions de cinema per a la plantilla de treballadors, hi havia una biblioteca, es promovien concursos de fotografia i s’hi jugaven partits de futbol i d’hoquei. Set anys després que la central tèrmica tanqués les portes, de tot allò només en queda una estructura de formigó equivalent a dos camps de futbol que els veïns volen dotar d’una “nova vida”. Reunits dijous a l’auditori de l’Ateneu Adrianenc, una quarantena de veïns van debatre sobre quins han de ser aquests nous usos.

L’emplaçament va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per l’Ajuntament fa dos anys, però des de la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies es queixen que el distintiu és insuficient per garantir la seva supervivència. Per això han tirat pel dret i han començat a recollir propostes. La demanda històrica és que la sala de turbines aculli un espai que visibilitzi la memòria industrial del litorial, del Poblenou a Montgat, i que abordi les Tres Xemeneies com un símbol de la cultura obrera, migratòria i mediambiental. “Cal que siguin un símbol per a algú més que per a nosaltres. Ho ha de ser per al conjunt de l’àrea metropolitana i per al país”, assegura José Luís Muñoz, membre de l’entitat.

Els veïns també creuen que l’edifici resoldria algunes necessitats de la població de Sant Adrià, com ara la falta de pisos de protecció oficial, un casal per a la gent gran o un espai per a joves. Fins i tot es va parlar de recuperar la biblioteca i de crear-hi un centre d’alt rendiment de l’aigua. Si en alguna cosa es van posar d’acord els veïns és en el fet que no volen “un altre Diagonal Mar”. Segons el geògraf Francesc Muñoz, es tracta de fugir de la idea força estesa últimament de construir “unes quantes oficines, un hotel amb vistes al mar o les típiques promocions immobiliàries”. Ell ja fa anys que apunta cap a altres models, com el de la regió alemanya del Ruhr, que va passar de ser un bastió industrial a ser nomenada Capital Cultural d’Europa l’any 2010.

Un Ajuntament “poc proactiu”

Però des de la Plataforma retreuen que l’Ajuntament sigui “poc proactiu” i no hagi fet cap proposta. L’alcalde, Joan Callau, va afirmar que estan a l’espera que el pla director urbanístic (PDU) de la zona sigui aprovat i se sàpiga com queden distribuïts els terrenys. Mentrestant, l’alcalde socialista es mostra obert a estudiar “els desitjos i anhels” que se li facin arribar, sempre que siguin “viables”.

El cert és que les Tres Xemeneies no les vol mantenir ningú. Actualment la propietària de l’emplaçament és Endesa, però ho és en contra de la seva voluntat. La companyia creu que la construcció no té cap valor arquitectònic i, si hagués sigut per ella, l’hauria enderrocat. De fet, així va fer-ho amb una part de la central tèrmica, fins que fa dos anys es va declarar Bé Cultural d’Interès Local per evitar-ne la total demolició. Endesa va oferir de franc les Tres Xemeneies a l’Ajuntament, però el consistori no les ha acceptat perquè no podria assumir el cost del seu manteniment, que podria superar els 400.000 euros anuals. Fins que no es resolgui el PDU, doncs, Endesa continuarà fent-se’n càrrec. “La pilota la té la Generalitat”, asseguren des de l’elèctrica.

Les Tres Xemeneies són una icona de l’ skyline del Besòs i estan ubicades a la pastilla urbanitzable més gran del litoral metropolità. Una àrea de 28 hectàrees molt llaminera per als inversors. El capital privat està ara a l’espera de la Generalitat, que està redactant el pla director urbanístic (PDU) de la zona. Però uns esbossos filtrats fan preveure la construcció de més de 1.700 pisos en edificis de fins a 15 plantes.