L’odi als pobres, més a prop de ser un delicte
El Senat proposa incorporar l’aporofòbia al Codi Penal per visibilitzar agressions i promoure les denúncies
BarcelonaLes persones sense sostre no dubten a buscar un grup quan han de passar la nit al ras. El motiu principal és que si tenen companyia és menys probable que els agredeixin. “En grup et protegeixes, però si dorms sol estàs perdut perquè és fàcil que rebis una pallissa o et robin les poques coses que tens”. Ho explica el Bernardo, de 44 anys, que n’ha viscut vuit al carrer, bàsicament a Barcelona. Les agressions físiques i verbals que pateixen els sensesostre encara no es poden jutjar com un delicte d’odi, però ha començat el compte enrere perquè l’anomenada aporofòbia, l’odi a les persones pobres, s’incorpori al Codi Penal. El Senat va aprovar dimecres, per unanimitat, una proposició de llei per incloure la pobresa com un agreujant de discriminació, com ja passa amb les agressions per l’orientació sexual de la víctima, l’origen, la ideologia o la religió.
La proposta haurà de superar ara la votació al Congrés i tornar al Senat. L’aprovació de dimecres deixa més a prop una reclamació de fa anys de les entitats socials. “La penalització de l’aporofòbia ha de servir per protegir una mica més el sensellarisme”, valora Jesús Ruiz, director d’Assís Centre d’Acollida, que atén persones sense sostre. Ruiz recorda que la fiscalia especialitzada en delictes d’odi de Barcelona també va fer aquesta petició. El fiscal Miquel Ángel Aguilar ho va recollir en la memòria del 2016 i la Fiscalia General de l’Estat va demanar que es modifiqués el Codi Penal per reconèixer la discriminació per la situació socioeconòmica.
L’aporofòbia -una definició que la Real Academia Española va admetre l’any passat però que l’Institut d’Estudis Catalans no ha incorporat al diccionari- es defineix com a odi a totes les persones pobres, malgrat que els sensesostre acostumen a patir aquesta violència més sovint. Entre el 2004 i el 2012, els anys en què va viure al carrer, el Bernardo assegura que les agressions sempre les patia a la nit -de dia rebia insults-, quan dormia sol i que els autors eren joves que sortien de festa: “Són nois beguts o drogats, que et claven puntades de peu i t’increpen. Et diuen que ets una porqueria i riuen entre ells si van en grup”. Una de les agressions més dures que descriu el Bernardo va ser un parell d’anys després del terrible atac en què tres nois van cremar viva una dona sense sostre en un caixer automàtic de Barcelona el 2005. Ell era en un caixer de la rambla del Poblenou on intentava dormir quan van entrar una quinzena de joves amb una garrafa de gasolina. El van començar a increpar i van fer tant soroll que els veïns van avisar la policia.
El Bernardo recorda que, per sort, els agents van arribar abans que els joves li tiressin la gasolina: “No tenia escapatòria. Sents molta impotència perquè tens por i no pots fer res”. En una altra nit, a Sabadell, un noi li va pegar al cap amb una ampolla de vidre fins que dues dones van aturar-lo. Les ferides li van deixar la cara plena de sang. Però el Bernardo mai va denunciar cap de les agressions que va patir. “No volia problemes i tenia por de les represàlies. Si detenen els autors, l’endemà tornen a ser al carrer”, lamenta.
El 87% no denuncien els fets
El director d’Assís explica que, segons l’observatori Hatento, el 47% de les persones sense llar a Espanya han patit algun episodi d’aporofòbia. El 87% no han denunciat els fets, ja que la majoria pensen que no serveix de res. Ruiz espera que la incorporació de l’aporofòbia al Codi Penal ajudi a visibilitzar les agressions i a promoure les denúncies. De fet, des d’Assís volen posar en marxa un protocol perquè quan una persona ha sigut víctima de l’aporofòbia puguin orientar-la per denunciar-ho. Segons la memòria de la fiscalia de delictes d’odi, l’any passat es van denunciar tres casos d’aporofòbia a Catalunya, un més que el 2016.
A Espanya, es calcula que cada sis dies una persona sense llar mor al carrer i que el 20% dels casos són per agressions. Per això, Ruiz reclama que els serveis socials i sanitaris tinguin un protocol amb l’aporofòbia, com es fa amb les persones maltractades. Mentrestant, el Bernardo -que viu en un pis del programa Housing First de Sant Joan de Déu- diu que els albergs no solucionen el sensellarisme “perquè al cap d’uns mesos tornes al carrer” i demana més eines per evitar que hi hagi persones sense sostre exposades a la violència.
