Successos
Societat 14/06/2021

Dos adults i un menor moren ofegats a les portes de la campanya de bany de l’estiu

Protecció civil i experts recomanen extremar la prudència, especialment en infants i persones grans

Ara
4 min
La platja del Somorrostro de Barcelona, en una imatge d’arxiu.

BarcelonaTres ofegaments mortals en les últimes 72 hores a Catalunya han tornat a posar en el focus la seguretat en les zones de bany a les portes de l’inici de la campanya d’estiu d’aquest dimarts. Dos homes de 60 i 30 anys han mort aquest dimarts a les platges de Barcelona –en un moment en què no havien començat les tasques de vigilància– i Badalona. Dissabte un menor de 15 anys va morir ofegat mentre es banyava amb uns amics al canal de Balaguer i un altre nen, de set anys, continua ingressat en estat crític després que gairebé s’ofegués diumenge mentre es banyava al canal Segarra Garrigues, als afores de Tàrrega. Un home que passejava amb la parella per la zona el va poder rescatar.

Els tres casos mortals responen a casuístiques diferents, però, en general, tant des de la direcció general de Protecció Civil de la Generalitat com per part dels experts en salvament i socorrisme es remarca de nou la importància de la prevenció a l’hora de banyar-se a les platges i aigües interiors i la necessitat d’evitar fer-ho en espais prohibits al bany o sense vigilància, especialment en uns mesos en què es preveu que la ciutadania “torni a triar els espais naturals” per passar els dies de festa i vacances, després dels últims mesos de restriccions sanitàries pel coronavirus, segons la cap del servei de Gestió d’Emergències de Protecció Civil, Montse Font.

En el cas dels menors, Font remarca la importància que sempre vagin a zones habilitades per al bany i “acompanyats” d’un adult. “En els canals de rec és difícil entrar i sortir i no saps si hi ha branques o plantes a sota que puguin dificultar els moviments”, afegeix. Per al professor de salvament i socorrisme Ramsés Martí, els últims accidents en el cas d’infants i preadolescents evidencien també una manca de “cultura de l’aigua” entre els infants, a qui s’ensenya a nedar “poc” a les escoles i mai s’inclouen en aquestes classes consells de “destresa i supervivència”. “Amb una bona cultura de l’aigua disminuiríem els casos mortals d’ofegaments en menors i els transformaríem en adults responsables”, subratlla Martí, que recorda que en els últims mesos s’han produït quatre ofegaments mortals més de menors d’edat. L’any passat es van registrar vuit ofegaments mortals de menors, quatre dels quals durant la campanya de vigilància a les platges.

Tant Font com Martí assenyalen que també cal “pedagogia” entre la gent gran. “Si van sols a la platja, que avisin un socorrista quan entrin a l’aigua perquè n’estiguin pendents”, diu Font. Martí considera que també hi ajudaria el fet que els consells de seguretat els arribessin per altres canals, com ara des dels ambulatoris.

Servei temporal externalitzat

“No pensem en la seguretat en les platges i les zones de bany fins que torna Setmana Santa i aquest any s’hi suma que la gent té moltes ganes de sortir i els adolescents encara més”, diu Martí. Segons el criteri d’aquest expert en seguretat aquàtica, un dels problemes és la temporalitat i la precarietat del servei de salvament a Catalunya, que és de caràcter temporal i no està gestionat directament per la Generalitat sinó que depèn dels ajuntaments, que contracten empreses externes per realitzar-lo. “És un regne de taifes”, diu Martí.

Catalunya no té una llei pròpia per regular el servei de salvament, com sí que tenen les Balears o les Canàries. Això provoca que la normativa vigent sigui la llei de costes, que deixa en mans dels ajuntaments la contractació dels socorristes i el manteniment i la instal·lació dels punts de control. A més, els socorristes, explica Martí, estan inscrits en un registre com a personal esportiu, però no se’ls requereix una formació específica ni que es vagi renovant. Martí també recorda que els socorristes no han rebut la vacuna perquè no se’ls considera personal essencial ni disposen de l’equipament de seguretat per poder assistir sense risc els usuaris en cas que es trobessin amb un positiu. 

Els dos ofegaments mortals d’aquest dilluns s’han produït en platges vigilades. L’home de 60 anys mort s’ha ofegat mentre es banyava a la platja del Somorrostro, a les 10 del matí, quan encara no havia començat el servei de vigilància. En el cas de Badalona, l’ofegament s’ha produït cap a la una del migdia, mentre ja onejava la bandera verda. Precisament la platja de Barcelona ha renovat recentment les torres de vigilància i n’ha instal·lat 21 de noves per substituir les més obsoletes, amb una torre cada 280 metres de platja. Una distància que Martí considera adequada. Segons l’expert, en condicions òptimes, un socorrista hauria de poder “escanejar” el seu entorn en 10 segons i no trigar més de tres minuts a arribar des del seu punt de vigilància al lloc on s’ha produït l’accident. Perquè això sigui possible les àrees de control que té assignades cada professional no haurien de superar els 200 metres. L'any passat es van registrar 24 ofegaments mortals a les platges catalanes durant la campanya d'estiu. El 2019, l'any que més se'n van registrar, van ser 29.

stats