Protecció per a les oliveres mil·lenàries: la FAO les declara Patrimoni Agrícola Mundial

La Mancomunitat del Sénia pressiona perquè prosperi la llei catalana que ha de salvar aquests arbres

Les oliveres mil·lenàries de les Terres del Sénia han estat reconegudes aquest divendres per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) com a sistema important del Patrimoni Agrícola, una mena de nomenament anàleg al de Patrimoini de la Humanitat de la Unesco. La gerent de la Mancomunitat, Tere Adell, ha defensat que aquesta és la millor carta de presentació de cara a demanar suports per aconseguir la conservació d'aquest patrimoni natural que pateix actualment una situació d'espoli permès per la legislació.

El nomenament ha de servir per pressionar el Parlament perquè tiri endavant la proposició de llei, registrada pel PSC, que protegiria les oliveres monumentals i el patrimoni paisatgístic i agrícola d'aquests arbres als municipis catalans del Sénia, seguint l'exemple del País Valencià.

El debat sobre la tramitació de la proposició de llei es farà en l'últim ple de l'any al Parlament o en el primer del 2019. La Mancomunitat ha celebrat el vuitè congrés d'oliveres mil·lenàries a Ulldecona (Montsià) per fer balanç de la campanya 2018, que no ha sigut bona. Des d'allà ha sabut que la FAO ha aprovat la seva candidatura a Patrimoni Agrícola Mundial. 

El vuitè Congrés d'Oliveres Monumentals de les Terres del Sénia ha incidit en la necessitat d'establir una normativa a Catalunya, com tenen al País Valencià, per protegir i conservar aquests arbres monumentals. La proposició de llei que s'ha de debatre en breu al Parlament s'emmiralla en la llei valenciana, vigent des del 2006 i amb reglament específic aprovat enguany, però vol incorporar millores en l'àmbit de la protecció paisatgística inspirant-se en la regió italiana de la Pulla.

A més de protegir tots aquells arbres monumentals de més de 3,5 metres de perímetre es proposa, per exemple, que les finques amb més d'un 60% d'aquests exemplars d'oliveres mil·lenàries quedin protegides en conjunt contra l'espoli. "Protegir una olivera a soles de vegades no té sentit. Ha d'estar acompanyada del seu entorn", ha assenyalat Adell.

La protecció del paisatge i el conjunt del patrimoni natural pren tot el seu sentit en un entorn amb més de 5.000 oliveres mil·lenàries registrades i milers d'arbres centenaris que haurien d'acabar convertint-s'hi. Com ha defensat l'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, es tracta d'impulsar una regulació per protegir el món de l'oli i la gestió del paisatge. "Cal protegir arbres que són molt vulnerables i la feina dels pagesos de la pressió que reben per diferents actors que volen emportar-se'ls a altres llocs", ha dit Ventura. 

Ventura ha demanat a tots els grups polítics parlamentaris que donin suport a la proposició de llei que va registrar al juliol el PSC i que ha d'entrar a debat de tramitació al desembre o al gener. "És una oportunitat. No podem perdre més temps. Cada dia que passa perdem una part del nostre patrimoni, i si aquesta protecció triga molts anys a arribar a la part catalana ja no caldrà que arribi, perquè no tindrem res a protegir", ha advertit. 

Al congrés de la Mancomunitat hi ha intervingut el portaveu de territori i sostenibilitat del grup parlamentari socialista, el diputat Jordi Terrades. Terrades ha demanat a Junts per Catalunya i ERC que retirin l'esmena de retorn a la proposició de llei abans del debat perquè la llei s'ha de confeccionar des del consens i l'aportació de totes les parts implicades. "Confio que s'ho repensin, perquè la intenció del PSC és obrir el debat. No és un text tancat, és un text que s'anirà enriquint a partir de les aportacions de tots aquells que hi vulguin participar, també dels grups parlamentaris i el Govern", ha apuntat el diputat. 

Un dels principals objectius de la llei és frenar l'espoli d'aquestes oliveres. "Hem vist amb preocupació que aquests arbres monumentals centenaris i mil·lenaris surtin del seu territori i del seu espai natural i que sigui un element de comerç, d'ús, per acabar al final al jardí d'una finca particular. S'han de quedar on han crescut durant centenars d'anys, i aquest és l'objectiu de la llei", ha explicat Terrades. 

El precedent del País Valencià

Al País Valencià, la llei i el reglament de protecció d'aquestes oliveres ha servit per evitar aquestes situacions, i era necessària "per defensar amb garanties" el patrimoni d'oliveres monumentals. Com ha explicat el director general de Medi Natural del País Valencià, Antoni Marzo, els agents ambientals vigilaven molt el comerç dels arbres monumentals que tenien més de 6 metres de perímetre o exemplars rellevants, i fins i tot s'havien arribat a establir mesures cautelars en alguns casos per evitar que les arrenquessin.

Malgrat això, Marzo ha apuntat que sempre hi ha hagut "cert nivell d'espoli" i que amb la normativa els arbres han quedat protegits, però que caldrà "continuar amb la vigilància sobre el territori" per evitar la comercialització d'aquests arbres, també a la part valenciana de la Mancomunitat.