La PAH demana ampliar el cens de pisos buits a l'àrea metropolitana de Barcelona
La plataforma exigeix la cessió obligatòria dels habitatges sense ús en mans de bancs
BarcelonaLes xifres sobre pisos buits que va donar a conèixer ahir l'Ajuntament de Barcelona no han deixat indiferents les entitats de defensa del dret a l'habitatge, que feia anys que demanaven una fotografia de quina és la realitat a la ciutat. No hi ha els 88.000 pisos buits dels quals es parlava el 2011 a partir de dades de l'Institut Nacional d'Estadística. Ni tampoc els més de 31.000 que es van estimar durant el mandat de Xavier Trias. Ara a Barcelona es calcula que l'1,52% dels pisos estan desocupats, i això representa uns 12.500 habitatges. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha agraït avui l'esforç de recompte que està fent l'equip d'Ada Colau –que pentina els barris un a un amb visites a tots els pisos 'sospitosos' d'estar buits– i ha demanat, com ja va fer ahir el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, que el cens es faci a tots els municipis de l'àrea metropolitana on el consistori creu que la bossa de pisos buits pot ser més alta.
Segons la PAH, des del 2011, quan es calculava que hi havia uns 88.000 pisos buits a la ciutat, i fins ara "hem viscut un retrocés en matèria d'habitatge" que la plataforma atribueix a les polítiques estatals "pensades només per afavorir a la banca i l'especulació", com les reformes de la llei d'arrendaments urbans (LAU), el Pla Estatal d'Habitatge 2018-2021 i la suspensió d'articles de lleis garantistes com la de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. La plataforma també constata que, en aquests últims set anys, hi ha hagut un canvi de tinença dels habitatges perquè les entitats financeres han donat sortida, per mitjà de vendes de paquets, a l'estoc de pisos que havien acumulat fruit dels desnonaments, i també hi ha hagut fons voltor que han comprat edificis sencers.
La PAH també remarca que ara el mercat està més "tensat" i que s'acumula rendibilitat amb un bé de primera necessitat com és l'habitatge. Vistes les xifres, exigeix la cessió obligatòria dels pisos buits detectats en mans de les entitats financeres, la inclusió dels pisos dels particulars a la borsa d'habitatge i incloure al cens els pisos adquirits per grans tenidors (socimis, fons voltors, entitats financeres) que estan en vies de venda, rehabilitacions o lloguer a preus de luxe i exigir-ne la cessió, així com assegurar als llogaters que encara hi viuen la prorrogació del seu contracte.
La plataforma també demana fer el cens metropolità i tenir el de Barcelona acabat abans que acabi l'any. De moment, s'han pentinat 17 dels 73 barris i la previsió de l'Ajuntament és tenir tota la ciutat recomptada, com a molt tard, a principis del 2019.
Uns 1.650 pisos ocupats
El cens municipal també ha permès estimar que el 0,2% dels pisos dels barris que ja s'han recomptat tenen okupes. Si aquest percentatge s'extrapolés al conjunt de la ciutat serien uns 1.650 pisos, tot i que la xifra no és exacta, perquè s'han començat a recomptar els barris amb més problemes d'habitatge i perquè només s'han revisat els pisos que es tenia indicis que podien estar buits. En qualsevol cas, aquesta és la xifra més precisa que té el consistori sobre habitatges ocupats. La PAH fa anys que denuncia la falta de dades sobre ocupacions en precari. "Creiem que cal fer una fotografia acurada per poder abordar el problema des de l'àmbit dels drets socials i exigir responsabilitats a grans tenidors", apunta la plataforma. Precisament la PAH de Barcelona i altres entitats han fet un informe que conclou, dels 100 primers casos estudiats, que en referència a famílies que estan ocupant un habitatge el 82% ho estan fent en pisos de bancs o grans tenidors, i que el 73% va accedir a l'habitatge després del 2017. Es tracta de famílies que provenen principalment de desnonaments de lloguer.
