Primer pas per obrir el camí de ronda entre un xalet sense llicència i els Jardins de Cap Roig

GironaMés de cent quilòmetres de camí de ronda ressegueixen la Costa Brava de punta a punta. De Blanes a Portbou. A vegades són escarpats i pedregosos, entre pinedes i penya-segats, i a tocar del mar. Històricament els utilitzaven pescadors i mariners per desplaçar-se a peu entre els pobles de la costa, i els recorrien la Guàrdia Civil i els carabiners per controlar el contraban. Ara els freqüenten sobretot excursionistes que van de ruta o banyistes que volen accedir a cales més amagades. Però en molts punts d'aquest traçat hi ha talls. Tot i tractar-se d'un entorn d'ús públic, xalets i propietats privades veten l'accés amb senyals amenaçadors i obliguen els caminants a fer marrades per pistes forestals o corriols. A Garbet, una finca del Grup Peralada desvia els vianants durant 300 metres per les roques. A Lloret, una mansió d’un magnat del Kazakhstan també barra el camí i, a Palafrugell, de la platja del Golfet fins als Jardins de Cap Roig, propietat de la Fundació La Caixa, no es pot caminar arran de mar.

D'una banda, aquest últim tram –el del Golfet i Cap Roig– està tallat pel polèmic xalet de tres plantes, a damunt la platja, amb la llicència anul·lada als tribunals, que barra el pas amb uns murs altíssims que fan de contrafort de la construcció en el pendent. Al topar amb el casalot, els vianants que volen caminar en direcció a Cap Roig han de recular per unes escales costerudes en direcció a la urbanització i vorejar per l'interior seguint la carretera asfaltada que porta fins als jardins. Un cop allà, tampoc és possible reprendre el rumb prop del mar, ja que tota la finca privada dels jardins botànics de la Fundació La Caixa obliga a continuar lluny de la costa per una pista de 500 metres fins a desviar-se per un corriol mal indicat i empinat que baixa a la platja del Crit. Els Jardins de Cap Roig, que es poden visitar pagant entrada, formen el complex del castell, els restaurants i l'auditori on a l'estiu s'organitza el festival de música.

En total, es tracta d'un quilòmetre de trajecte interior que no permet accedir als penya-segats i cales d'aquest entorn. Llocs d'interès com la punta de Cap Roig o la cala d'en Massoni, coneguda popularment com a cala Russa en referència a Dorothy Webster, la milionària aristòcrata que, als anys 20 del segle passat, va fer construir el castell i els jardins botànics amb el seu marit Nicholas Woevodsky.

"Si fem passar els camins per darrere les propietats privades, estem perdent un patrimoni històric i cultural que és important: forma part d’històries de pescadors, carabiners i contrabandistes, n’ha parlat fins i tot Josep Pla", explica el portaveu de la comissió de medi marí de SOS Costa Brava, Jordi Cruz. La llei de costes del 1988 va definir els metres, però els camins ja eren públics molt abans, afirma. "No es poden tancar així com així perquè has comprat una finca i no vols que la gent hi passi”, conclou.

Denúncies davant l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat

L'entitat ecologista SOS Costa Brava ha denunciat aquest cas a l’Ajuntament de Palafrugell, la Generalitat i la direcció de costes del ministeri de Transició Ecològica, però lamenta que, de moment, les diferents administracions es passen la pilota i eviten assumir responsabilitats. Eduard de Ribot, advocat de SOS Costa Brava, denuncia que la Fundació La Caixa està cometent una il·legalitat amb el beneplàcit dels òrgans públics. "En el pla especial del 2019 es va exigir com a condició de la rehabilitació del castell de Cap Roig fer el camí de ronda. Però, sis anys després, Cap Roig està funcionant i té activitat sense haver complert aquesta condició per a l’obertura", argumenta.

A banda de les denúncies administratives, SOS Costa Brava aquesta setmana també ha presentat al·legacions al tràmit d’informació pública de la llicència d’activitat de la Fundació La Caixa, reiterant que no s'ha executat el requisit obligatori del camí de ronda i que la llicència atorgada no disposa d'avaluació ambiental ni estudi d’impacte acústic i de mobilitat.

Sobre això, l'Ajuntament palafrugellenc respon que, des que Webster va adquirir el castell, mai ha existit cap camí de ronda en aquesta zona i que, per tant, cal condicionar-ne un de zero i és en aquesta direcció que treballa. "Ha costat molts anys d’esforços, sobretot perquè les administracions superiors havien de trobar acords amb la Fundació La Caixa, buscar fórmules de finançament i qui ho ha encapçalat ha estat l'ajuntament", defensa a l'ARA el regidor d'urbanisme, Xavier Rangell. "Finalment, podem anunciar que hem arribat a un consens amb Costes i Serveis del Litoral i, en el pròxim plenari del mes de novembre, es farà l'aprovació inicial del document del camí de ronda", avança.

Aquest projecte preveu un traçat que comença al xalet del Golfet, construint una passera que aprofitarà els murs de la casa, i continua per dins la finca de Cap Roig fins al terme municipal de Mont-ras. Un cop aprovat el primer projecte, caldrà rebre els permisos d'obra pertinents, obrir la licitació i començar les obres, que es preveuen per l'últim trimestre del 2026, d'aquí a un any. La Caixa, que finançarà l'adequació de tot el tram de camí de la seva parcel·la, celebra l'acord i afegeix que sempre ha mantingut el compromís d'obrir el camí.

Crida per vigilar els camins

Per denunciar els diferents punts negres en els camins de ronda del litoral gironí, la plataforma ecologista SOS Costa Brava ha engegat la campanya de micromecenatge "Camins lliures", amb l’objectiu d’obtenir fons i crear un sistema de seguiment, diagnosi i vigilància ciutadana. Amb una meta inicial de 6.600 euros, l’entitat fa una crida a garantir l’accés públic al litoral i preservar el valor ambiental i històric d'aquests camins, i s'empara en la llei de la servitud de trànsit, que obliga qualsevol propietari privat i administració a garantir el pas lliure en una franja de sis metres del litoral.