Societat 27/09/2021

Sense un perfil únic darrere la violència dels macrobotellons

Els experts parlen d’uns actes condicionats per l’ànim festiu i d’una generació que se sent discriminada

6 min
Milers de joves en el primer macrobotelló a la plaça Espanya de Barcelona durant les festes de la Mercè.

BarcelonaL’última nit de la Mercè s’ha tancat sense cap macrobotelló, però la pregunta que plana sobre les festes de Barcelona és quin perfil de joves hi havia al darrere de la violència que es va veure en les jornades anteriors. La resposta no és única ni fàcil, perquè els aldarulls són molt recents i han involucrat milers de persones. L’ARA ha consultat experts de diferents perfils per comprendre les causes d’un fenomen que ha deixat desenes de ferits, vehicles cremats i restaurants saquejats .

Per què hi ha violència als macrobotellons?

El president del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, Daniel Limones, admet que al darrere dels macrobotellons del cap de setmana, en què hi havia joves de Barcelona i també de municipis veïns, hi ha perfils “diferents”. La majoria sortien de festa amb els amics, però el consum d’alcohol -i altres drogues- acabava provocant que tinguessin “una realitat distorsionada”. Tot i que el 99% “no van cometre cap delicte”, Limones explica que els actes massius -40.000 persones la nit de divendres a la plaça d'Espanya i 30.000 la de dissabte a la platja del Bogatell - generen un anonimat que anima la gent a actuar amb violència i destrossar cotxes o incendiar contenidors: “Sembla que l’anonimat doni protecció, encara que no hi hagi relació entre els assistents”.

Hi coincideix el psicòleg i educador Jaume Funes, que adverteix que la violència entre els joves és un tema “complex” que molt sovint s’intenta “simplificar massa”. Segons Funes, una part de la violència que es va produir durant la Mercè és “contextual”: vindria donada pel sol fet que es reunís tanta gent en un sol lloc, fos de nit i hi hagués alcohol. “Alguns fenòmens violents es generen pel seu propi format”, diu. Funes coincideix en assegurar que “hi ha múltiples violències” i que “quan algú comença a provocar un incident s’hi sumen altres persones que poden ser molt diferents: hi pot haver el que està frustrat, sense expectatives socials, i també el que està avorrit o fins i tot el noi superpijo que ja no sap com divertir-se”.

El professor de la UAB i expert en moviments socials Jordi Mir també considera que el sol fet d’ajuntar tanta gent ho fa “incontrolable” i recorda que “quan se celebra el títol d’un equip de futbol també hi acostuma a haver aldarulls”.

¿Tota la violència és igual?

No. Els Mossos pensen que entre els violents hi ha els que estan de festa i, empesos per la multitud, fan llançaments contra la policia o causen destrosses, i uns altres que aprofiten per robar. La policia també diferencia la primera nit amb aldarulls -a la plaça d'Espanya- de la segona -al Bogatell- perquè a la platja es va veure un grup organitzat d’entre 20 i 30 membres, vestits de negre, que es vincula amb la delinqüència d’aquella nit. Un testimoni explica a l’ARA que un noi que anava amb una dessuadora negra va robar el mòbil a una amiga seva: “Va venir corrent i quan el va agafar va continuar corrent”. Tot seguit el suposat lladre es va ajuntar amb un grup d’uns cinc nois, també vestits de negre i d’entre 18 i 20 anys, amb els quals ell i la seva amiga no es van voler enfrontar.

Tant el director dels Mossos, Pere Ferrer, com el tinent d’alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, han atribuït a una minoria “d’oportunistes” els robatoris i els saquejos dels macrobotellons de la Mercè, com va passar amb les protestes per Hasél. A RAC1, Batlle ha dit que “són gent molt marginal”. Pel que fa als 14 ferits per arma blanca a la plaça d'Espanya, als quals s'hi havia referit com a "apunyalats", els Mossos revisen si realment van ser per ganivetades o vidres, i si van ser producte d'actes intencionats o fortuïts. Dels 66 detinguts -19 dels quals menors de 18 anys- entre les dues nits, els de la primera ja han quedat tots lliures i els de la segona encara han de passar a disposició judicial.

Mir creu que és “excepcional” que es produeixin “fenòmens delictius” durant aquestes trobades de joves, tot i que apunta que “quan desapareix el turista a qui fins ara es podia robar, cal trobar una alternativa per sobreviure”.

Quina relació té amb l’oci nocturn?

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha demanat no identificar el jovent amb la delinqüència i ha fet una crida a “reflexionar” sobre el model d’oci nocturn. Segons el catedràtic d’antropologia social de la Universitat Pompeu Fabra Carles Feixa, el fenomen del botelló, tot i que va néixer fa uns 20 anys, ara és “estructural” a causa del tancament de les discoteques “però sobretot per la falta d’alternatives en l’ús de l’espai públic”. Feixa considera que l’oci nocturn de Barcelona, “adreçat a un model turístic”, ha expulsat els locals del centre a la perifèria. També apunta que els joves, que pateixen la precarietat laboral i la dificultat d’accedir a un habitatge, no tenen prou capacitat adquisitiva per pagar el lleure formal.

Alguns dels joves que van participar en el primer macrobotelló, a la plaça d'Espanya.

Per què s’ataca la policia?

No és el primer cap de setmana que es veuen ampolles dirigides contra els agents. Fa només una setmana, a Tiana, la policia va haver de fugir d’un grup de joves. Mir posa l’accent en “la falta de respecte cap a la policia”, on sí que creu que hi ha hagut un canvi. Segons diu, “de la mateixa manera que es tendeix a generalitzar els joves o els menes, també es generalitza la policia”, i el paper d’alguns agents per reprimir manifestacions o episodis racistes ha provocat que algunes persones els percebin “com un element d’inseguretat més que de seguretat”.

Limones també creu que la crispació contra la policia “ha augmentat”, però ho atribueix al fet que durant l’últim any i mig ha sigut “la via política per controlar la pandèmia”, perquè sancionava els incompliments de les restriccions del covid. “S’ha enviat el missatge que és l’element per anar-hi en contra”, considera. Feixa afegeix que la policia “no deixa de ser l’autoritat que tenen al davant”.

¿Són més violents els joves?

Mir no creu que estiguem vivint un augment de la violència: “Si ho mirem amb perspectiva històrica trobarem altres episodis més violents als anys 80 o al mateix 2000 en un altre botelló”, assegura. Aquesta percepció, però, vindria donada pel fet que “és cert que feia temps que no es veia aquesta violència” i ara sorprèn. Destaca que actualment estan vivint episodis similars a altres països com Noruega, també aquest mateix cap de setmana, o als Països Baixos fa set mesos per demanar la fi de les restriccions.

Funes tampoc veu clar que estiguem davant d’un increment de la violència i demana superar “el discurs antijoves” i intentar comprendre el que els està passant. D'una banda hi ha el fet que “fa temps que per a un sector la violència és diversió” i que hi ha joves que s'hi apunten per avorriment quan veuen que hi ha aldarulls. D'una altra, hi ha també la “frustració d’una part de la societat a qui oferim un caramel, com un iPhone, i després li diem que no és per a ells i que a més s’han de portar bé”.

L’educador social i professor Carles Vila creu que “la societat és violenta i per tant els joves també ho són, però no com un grup a part de la resta de la societat”. Tot i això, avisa que “la violència no és representativa del moviment juvenil”, ja que és “una minoria” qui l’exerceix. Des del seu punt de vista, també és violència “que un percentatge important de joves no puguin accedir al mercat laboral o a un habitatge digne”. En aquest sentit, considera que entre els joves “hi pot haver cert descontentament, ja que no parem de dir que són les generacions més ben preparades de la història i són la primera que viu amb menys qualitat de vida que els seus pares”.

Diversos joves a les platges de Barcelona durant la nit.

Limones coincideix a dir que no només a Catalunya, sinó arreu d’Europa i a tot el món, es viuen reivindicacions que acaben amb violència. Feixa apunta que els macrobotellons són el tercer moment de violència protagonitzada pels joves a Catalunya dels últims dos anys -després de les protestes postsentència i per Pablo Hasél-: tot i tenir motius polítics i ideològics diferents, creu que “obeeixen a un malestar molt generalitzat que és generacional”, perquè “senten que no se’ls escolta ni tenen veu”. També apunta que la diferència salarial amb els adults “ha augmentat de manera extraordinària”. Segons ell, “periòdicament” hi haurà situacions similars: “Ara estarem tranquils perquè ve l’hivern, però a l’estiu hi tornarem”.

¿S’està abordant l’arrel del problema?

Després de veure que aquest cap de setmana s’han fet actes massius sense cap organització clara al darrere -la convocatòria ha circulat per xats de Telegram i altres aplis-, Feixa alerta que és “un greu error” que l’única resposta de les administracions sigui policial. Per això defineix la joventut com una generació que està discriminada i que si continua sense unes condicions laborals, de vida i d’oci dignes “persistirà” en la violència.

Funes és molt crític amb el fet que el fenomen s'intenti entendre només des d’una “lògica adulta” i defensa que “cal acceptar la violència per poder-la canalitzar”. De fet, ressalta que sembla que socialment hi hagi “una violència bona, com la crema de contenidors després de la sentència del Procés, i una altra violència dolenta com la del botelló”. Mir coincideix que hi ha diferents causes darrere de la violència dels joves i destaca també “el perfil de les persones que tenen poc a perdre, que no tenen expectatives perquè saben que tindran feines precàries o solucions habitacionals precàries”.

stats