Les peticions per fer el curs de director desborden Ensenyament
La meitat dels docents que volen fer la formació obligatòria no tenen plaça aquest any
BarcelonaA partir del curs que ve, tots els mestres i professors que vulguin ser directors d’escoles i instituts públics hauran de fer un curs obligatori. El departament d’Ensenyament ja va anunciar que la formació s’impartiria -de manera gratuïta- durant aquest juliol, però no s’imaginava que ho demanarien més de 2.000 docents. La meitat dels interessats quedaran fora del curs perquè el departament només preveu 1.100 places. Els que quedin fora no podran fer-lo fins a l’any vinent i, per tant, no podran ser directors fins al curs 2019/20.
Aquesta allau de peticions s’explica perquè el curs que ve serà el primer en el qual la formació per ser director no només serà un mèrit, sinó un requisit indispensable per accedir al càrrec. Fins fa uns anys, els mestres que volien ser directors es formaven un cop havien aconseguit la plaça. Sota el mandat de la consellera Irene Rigau la formació va passar a ser obligatòria, encara que es va donar una moratòria de cinc cursos perquè el canvi entrés en vigor. Durant aquest temps, els mestres que volien ser directors s’han format en universitats i altres centres. La moratòria acaba el curs vinent i el departament s’ha vist obligat a convocar jornades de formació per a tots els mestres i professors que vulguin ser directors.
Segons ha confirmat el departament a l’ARA, han rebut 2.012 peticions d’informació per fer la formació inicial, que serà obligatòria per a docents sense formació ni experiència directiva. D’aquests, necessiten fer el curs 1.552 docents, però no tots podran perquè el departament ha ofert 800 places, repartides en 16 grups per tot el territori. Prop de la meitat dels interessats, doncs, es quedaran sense plaça.
Per a la formació d’actualització, que han de fer els docents que han sigut directors alguna vegada però que ara no ho són, passa el mateix: 278 persones han mostrat interès per un curs que només podran fer 150 docents. L’enorme demanda, de fet, ha obligat el departament a preparar una tercera línia de formació, per a aquells mestres que havien començat a fer un curs per a directors novells. En aquest cas, el departament preveu que sobrin places per a la formació, que s’adaptarà específicament a aquests casos.
Per als tres tipus de cursos, el termini per inscriure’s definitivament va començar ahir i acaba demà. El 22 de juny se sabrà quins professionals tindran dret a fer el curs i quins en quedaran fora. La selecció entre els interessats es farà mitjançant un sorteig alfabètic, a partir dels cognoms que comencin per JO, les dues lletres que van sortir en el sorteig que es va fer el setembre de l’any passat.
Aquesta gran demanda no ha sorprès l’Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya. La presidenta de l’entitat, Isabel Sànchez, que avisa que caldrà veure qui finalment acaba presentant la seva candidatura per ser director, ha identificat dues causes de l’overbooking : que els docents s’han hagut d’adaptar a la força perquè “han canviat les regles del joc” i que donen importància al “lideratge pedagògic per fer un projecte educatiu d’èxit”. I més des que el 2014 la Generalitat va aprovar un decret en què es dona més poder als directors per triar els mestres del centre. En la mateixa línia, el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, afirma: “Donar més autonomia als centres duu a pensar que el director fa una aportació de valor al projecte educatiu”.
Aquestes poden no ser les úniques raons. El secretari del Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació a Catalunya (FEAEC), Eduard Mallol, en veu tres més: la primera, que és un curs gratuït; la segona, que és el mateix departament d’Ensenyament, que després contracta els docents, qui l’ofereix, i la tercera, que és una nova forma “d’aprenentatge” i de donar més “responsabilitat” a mestres que volen “visualitzar la seva carrera docent”.
Les universitats, en alerta
La situació ha posat en alerta les 11 universitats catalanes que ofereixen màsters o postgraus per ser director i que com a mínim costen 1.500 euros. “Per a les universitats és una estocada monumental”, assegura Josep Castillo, coordinador del postgrau en direcció estratègica de centres per a la innovació i l’èxit educatiu de la Universitat de Vic. Lamenta que el departament “hagi tirat pel dret” i no hagi consultat res amb els centres. Tot i així, reivindica que el curs del departament serà per “acreditar” la formació, mentre que el que ofereixen les universitats serveix per “formar-se”. “No sé si amb un intensiu d’estiu hi ha temps per dialogar i reflexionar com nosaltres fem a la universitat”, alerta.
