Un dia et menjaràs la pasta de dents… a dins d'un peix

Lluç amb pasta de dents… el plat que has menjat sense saber-ho

Què són els microplàstics i per què han estat prohibits als Estats Units, Canadà i Austràlia?

Un dia et menjaràs la pasta de dents… a dins d'un peix

Has fet servir avui pasta de dents? Crema exfoliant per a la cara o per al cos? Espuma d'afaitar? Desodorant? Gel de dutxa? Ombra d'ulls? Esmalt d'ungles? Si has contestat afirmativament a alguna o a totes aquestes preguntes és possible que, sense saber-ho, hagis consumit enormes quantitats de plàstic. O, per ser més exactes, microplàstics. El teu organisme n'assimilarà uns quants. La resta aniran a parar al mar i, un cop allà, els ingeriran els peixos… que seran pescats i acabaran al teu plat, amb la qual cosa es tancarà un cercle viciós que contamina el planeta i posa en risc la salut.

L'any 2050 al mar hi haurà més plàstics que peixos

El 32% de tot el plàstic que fem servir va a parar a un espai natural. Es calcula que cada any 8 milions de tones de plàstic arriben als mars i oceans del planeta, raó per la qual un informe del World Economic Forum apunta que l'any 2050 al mar hi haurà més plàstics que peixos. Ara bé, quan pensem en plàstic pensem en les bosses que es continuen consumint de manera massiva, en taps d'ampolla… però probablement no som conscients que una part important d'aquests plàstics són petites partícules que desapareixen aigüera avall, en dutxar-nos o raspallar-nos les dents. Aplicar-se segons quins productes a la cara pot fer que aboquem a la claveguera fins a 100.000 d'aquests microplàstics.

Els microplàstics són realment minúsculs, al voltant d'un mil·límetre. Alguns, d'un micrometre, no es poden distingir a simple vista. No els veiem, però hi són, i justament perquè són tan petits no els poden aturar els filtres de les depuradores i acaben al mar. Els de la teva pasta de dents, i els de la del veí, i les de l'altre veí… així fins a sumar milions i milions de partícules, una pluja tòxica que enverina lentament el mar fins que torna a casa, a l'interior del peix o, fins i tot, de la sal de taula.

La llista d'ingredients

La indústria de la cosmètica va afegir fa anys els microplàstics a molts dels seus productes perquè ajuden a netejar en profunditat. Actuen com si fossin una llima o raspall, per això són habituals als productes exfoliants, que fins no fa gaire feien servir ingredients naturals, com les ametlles o la  civada. Alguns productes només contenen un 1% d'aquests plàstics, d'altres fins a un 90%. Com que no sempre es veuen, l'única manera de localitzar-los és llegir amb atenció la llista d'ingredients: polietilè, poliestirè i polipropilè, polimetilmetacrilat, àcid polilàctic i niló són els microplàstics més habituals.

Els microplàstics suposen un doble problema: sanitari i mediambiental. Sanitari perquè tot allò que ens apliquem a la pell –o que ens fiquem a la boca, com passa amb un dentifrici– és absorbit i acaba al reg sanguini. Tot i que es tracta de productes segurs, que es comercialitzen després d'haver passat proves rigoroses que demostren que no són perjudicials per a la salut, no hi ha estudis que puguin demostrar que no hi ha conseqüències negatives després de fer servir aquests productes al llarg de tota una vida. Pel que fa al medi ambient, no només els peixos en són víctimes: hi ha estudis que apunten que un 90% dels ocells del planeta tenen plàstics a l'estómac. Un problema afegit és que quan consumim peix amb microplàstics, ingerim també les toxines que els impregnen. Molts peixos moren amb l'estómac ple de plàstic.

Els peixos, addictes

Ja fa anys que se sap que els peixos s'empassen enormes quantitats de microplàstics, però el que no se sabia és que els peixos els devoren amb plaer, com si fossin adolescents enganxats al menjar escombraria. Un estudi recent ha arribat a la conclusió que els petits plàstics són el menjar preferit de les larves: entre una boleta de plàstic i un tros de plàncton o qualsevol aliment natural, les larves opten pel plàstic. I de la mateixa manera que el menjar escombraria passa factura als humans, també les larves paguen les conseqüències d'optar pels plàstics. Segons l'estudi, menjar microplàstics fa que creixin més lentament i es belluguin més a poc a poc, la qual cosa les fa més vulnerables als predadors.

Han estat prohibits al Canadà, a Austràlia i als Estats Units, i el Regne Unit es planteja també excloure'ls de la llista d'ingredients permesos

Els països anglosaxons fa anys que es van mobilitzar per prohibir els microplàstics, i la campanya comença a donar fruit. Han estat prohibits al Canadà, a Austràlia i als Estats Units, i el Regne Unit es planteja també excloure'ls de la llista d'ingredients permesos. A la Unió Europea són perfectament legals, tot i que hi ha en marxa un estudi que busca reduir-ne l'ús en la indústria cosmètica. La paradoxa és que, més enllà del que decideixin els governs, és possible que desapareguin com a conseqüència de la pressió de grups i organitzacions ecologistes.

En l'actualitat fan servir microplàstics des de les marques habituals que trobem a qualsevol supermercat —com ara Nivea, Garnier, Clearasil, Dove, Gillette o L'Oréal— fins a d'altres que només es poden trobar a perfumeries o parafarmàcies —Lancôme, Biotherm— o botigues especialitzades —Kiehl's. Diferents fabricants, com ara L'Oréal o The Body Shop, han anunciat que deixaran de fer servir microplàstics en un futur més o menys immediat. Algunes marques, com ara totes les de cosmètica ecològica, fan servir un segell de color verd per indicar que es tracta d'un producte sense plàstics.

Més continguts de