PANDÈMIA

La pobresa i la densitat disparen el covid a Manlleu

L’índex de rebrot puja de 53 a 1.158 i la ciutat se situa com un dels municipis catalans amb més risc
Veïns a la plaça de Manlleu

En tan sols dos mesos, Manlleu (Osona) ha passat d’un índex de rebrot de 53 a un de 1.158, registrat la setmana del 23 al 29 de setembre, i que l’ha situat en la segona posició dels municipis catalans amb més risc, només per sota de Tortosa. Un creixement que s’ha concentrat, principalment, a les zones on viuen els veïns amb la renda més baixa i que tenen una densitat poblacional més alta: especialment al barri de l’Erm, però també als adjacents Vilamirosa, Nou i el Puig, segons el regidor de Serveis Socials, Pere Compte, i la directora del CAP de Manlleu, Sara Sánchez. I la seva situació econòmica provoca, entre altres conseqüències, que no sempre puguin complir les quarantenes. “Moltes famílies es troben que si no van a treballar no poden alimentar eels seus fills”, afirma Sánchez. I Compte afegeix: “I si no pots aïllar els positius, no serveix de res fer PCRs, perquè el virus continuarà circulant”. Per aquesta raó l’Ajuntament ha destinat un treballador municipal que, des de divendres, controla i acompanya les persones que hagin de fer quarantena per assegurar que es puguin confinar.

“El virus no afecta més les persones perquè siguin pobres, sinó que és perquè són pobres que viuen en zones amb més densitat -més persones per pis i per edifici-, i la densitat sí que està relacionada amb la transmissió de contagis”, exposa el professor d’economia de la Universitat de Vic Rafa Madariaga. La directora del CAP hi coincideix. “Hi ha famílies que viuen sis o vuit persones en un pis petit, ¿i com han de destinar una sola habitació per aïllar el positiu?”, es pregunta Sánchez, que també recalca que la densitat fa que el virus d’escampi més. “Quan trobes un positiu ja has anat tard, perquè el més probable és que hagi contagiat la resta de convivents, i ells els seus contactes, i cada dia vas multiplicant”.

Doble risc

Madariaga i dos professors més han elaborat un estudi sobre la cohesió social i la segregació a Osona i, segons aquesta anàlisi, la desigualtat econòmica es transforma també en desigualtat en l’accés a la salut: “Com que tenen menys ingressos, tenen menys accés a tractaments o serveis i tenen més problemes de salut”. Així mateix, l’economista exposa que moltes vegades els baixos ingressos estan relacionats amb la població immigrada i que són col·lectius que poden tenir “xarxes molt separades de la societat i que no sempre participen dels contactes socials habituals”. I això pot provocar que no sàpiguen on trobar informació fiable o que, per exemple, no els arribin novetats com les restriccions que ha aplicat el Procicat a Vic i Manlleu aquesta setmana.

Des del CAP de Manlleu també han detectat que molts pacients no es volen fer la prova o no van al metge per por de perdre la feina. “Molts treballen en càrniques o escorxadors i estan en règim d’autònoms. I si no van a treballar, no cobren”. En aquest sentit, el professor d’economia afegeix que la indústria agroalimentària dona feina a gairebé el 28% de la població d’Osona i, malgrat els protocols i les mesures, solen ser feines “molt dures, amb horaris molt complicats, on s’ajunten molts treballadors i on es concentra molta població immigrada perquè, per la seva duresa, són feines que els autòctons eviten”. I això fa que moltes famílies visquin una doble situació de risc com a conseqüència de les condicions del seu habitatge i de la seva feina.

Mesures socials contra el covid

Un dels àmbits on més incidència han tingut els contagis és als centres escolars. Els que concentren més grups confinats -segons dades del 2 d’octubre- són l’Escola Puig-Agut (9 grups de 23) i l’Institut Antoni Pous (10 de 36), i tots dos són centres de màxima complexitat. La directora de l’Antoni Pous, Sònia Higueruelo, explica que a conseqüència de les mesures que s’han d’aplicar la feina se’ls ha multiplicat. “Tots els professors són tutors d’alumnes, no tenim torns, i n’hem d’estar pendents 12 hores al dia i els caps de setmana”, diu la directora, que també admet que el que costa més d’entendre són els canvis, per exemple, en la data de finalització de la quarantena. “Perquè no sempre s’entén que som nosaltres els que ho comuniquem però no som qui ho decideix”.

Els centres escolars, a més, són una peça molt important per fer arribar la informació. “En certes comunitats els nens són els que transmeten la informació a casa”, assenyala Pere Compte, que també explica que tenen informadors a peu de carrer. Unes tasques de difusió que són paral·leles a la feina que fa un treballador municipal per controlar i acompanyar les quarantenes. Una nova mesura que també està dissenyant el Consell Comarcal per aplicar-la a tot Osona per intentar aturar la transmissió de covid-19, que des de principis de setmebre s’ha disparat en municipis com Vic i Manlleu.