La gran sequera

¿És possible conrear arròs sense inundar els camps?

Els pagesos de Pals assagen un sistema pioner de gota a gota per estalviar més d'un 40% d'aigua en temps de sequera

4 min
Camp d'arròs a Pals, regat amb gota a gota

GironaL'arròs necessita molta aigua per créixer en bones condicions i, per això, es conrea en zones humides, fàcils d'inundar, properes a les desembocadures dels rius o les basses dels aiguamolls. D'aquí que al delta de l'Ebre o als arrossars de Pals hi hagi les principals produccions de Catalunya. Ara bé, en un context d'extrema sequera com l'actual, marcat per la falta de pluges i les restriccions al consum i al reg, gastar molts litres d'aigua per negar tots els camps resulta inviable. Tot plegat està fent que la collita d’arròs estigui en risc, sobretot al Baix Empordà, que ja té limitat al 80% l'ús agrícola de l'aigua. Per fer front a aquesta crisi, un grup de pagesos de les comarques gironines està assajant tècniques de reg alternatives a les tradicionals per reduir el consum d'aigua i mantenir els conreus vius.

Ara bé, és possible cultivar arròs fent servir menys aigua? La prova pilot dels pagesos de Pals demostra que és viable. Conjuntament amb la Universitat de Girona i amb el suport de fons europeus i del departament d'Acció Climàtica, aquest grup treballa des del 2019 per traslladar el mètode del gota a gota, que ja s'aplica en plantacions de fruiters o de blat de moro, al conreu d'arròs. Es tracta d'un assaig pioner a Catalunya que ha donat resultats positius: ha permès estalviar més d'un 40% d'aigua en comparació amb el mètode tradicional de la inundació i mantenir els mateixos nivells de producció del cereal.

Durant aquests quatre anys, l'equip ha participat en la prova amb dos camps d'una hectàrea cadascun i aquesta temporada, un cop acabat el projecte universitari, els agricultors continuen amb el projecte pel seu compte. "Primer en vam haver d'aprendre, ja que no havíem fet mai arròs sense inundar i ens van sortir collites bastant dolentes per culpa de les males herbes, però a partir del tercer any hem aconseguit una producció similar a la d'un camp negat de la mateixa varietat", explica el president de la Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals, Albert Grassot, que ha cedit un dels seus camps a la investigació.

Diners i sal, els principals esculls

Aquest canvi de sistema de reg a Pals s'ha fet instal·lant 11 km de tubs subterranis, que deixen anar aigua de mica en mica al peu de la planta, juntament amb un sistema de bombeig per poder distribuir la pressió necessària a tots els degoters del camp. A més, els investigadors també han col·locat sensors per mesurar que les arrels i el sòl tenen la saturació d'aigua adequada. "La prova que això és factible està feta: hem demostrat que, durant un període de conreu, els consums es poden reduir de 14.000 m³ a 7.000 m³", afirma Gerard Arbat, enginyer agrònom que ha dirigit l'estudi de la UdG. Ara el problema és econòmic: depèn "de si surten els números o no, ja que aquest sistema representa un cost més elevat que no pas cobrir d'aigua la superfície del conreu. Això pot suposar un fre per a molts agricultors", reconeix.

Més enllà dels esculls econòmics, també és molt complicat fer extensible aquest mètode a tots els camps de Pals per l'alta salinitat dels conreus propers al mar, que fa malbé les arrels i que només es pot pal·liar enaiguant les plantacions amb aigua dolça. "Per culpa de la sequera que afecta els aqüífers i l'espoli del riu Ter, la pressió marítima als arrossars és brutal. Ens estem trobant floracions altíssimes de 4.000 mg/l de sal 5 km endins, així que en aquests casos fer conreu de degoteig és difícil", explica Albert Grassot. El pagès afegeix: "Rebem crítiques que diuen que gastem molta aigua, però els arrossars són un conreu mil·lenari, el més antic de l'Empordà, que al Baix Ter fan una funció molt important, ja que són la barrera natural contra la invasió salina". I conclou: "La nostra aigua s'acaba infiltrant en els aqüífers i alimentem una riquesa de fauna d'ocells que no té cap altre conreu".

L'alternativa: el reg per superfície

Com que no és possible estendre la tècnica innovadora del degoteig a tots els camps, pagesos i experts de la universitat gironina també treballen en un sistema intermedi entre el gota a gota i la irrigació d'aigua a manta que també està donant resultats d'estalvi positius. Es tracta del reg per superfície, que, en comptes de tenir les plantacions inundades durant tot el conreu, sembra en sec i al cap d'un mes incorpora aigua cada vuit dies, formant una làmina fina sobre la terra que minimitza les pèrdues per evaporació.

Anivellant bé els camps, s'eviten vessaments i drenatges pels laterals. "Així aconseguim gastar un 30% menys d'aigua que en un conreu tradicional com els de l'Ebre", diu Grassot. "És una alternativa adequada per a molts conreus d'arròs de Pals, que així no han de fer front a la inversió del reg per degoteig i alhora poden mantenir les sals controlades. Els mateixos pagesos, que anys enrere eren escèptics amb aquesta tècnica, com que han hagut de reinventar-se per les restriccions per sequera, ho apliquen des de l'any passat i han vist que funciona", afirma Arbat.

Aquestes tècniques de reg alternatiu per estalviar consum es poden dur a terme si, malgrat les restriccions per sequera, els pagesos poden fer servir una mínima dotació d'aigua, per poca que sigui. Tanmateix, segons Grassot, no la tenen garantida. "El decret de sequera només ens permet fer servir un 20% d'aigua, però l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja ens ha avisat que la lletra petita diu que, si és necessari, la dotació pot arribar a ser de zero. Si això passa, pot ser la ruïna per a molts pagesos i la primera vegada a la història sense arròs de Pals", certifica el president de la comunitat de regants.

stats