Societat 23/09/2021

"Que el «Sí que es pot» no quedi en un eslògan"

L'activista Custodia Moreno homenatja la lluita veïnal en un pregó de la Mercè bunqueritzat

4 min
Custodia Moreno, acompanyada de Pere Aragonès i Ada Colau

BarcelonaAmb les protestes anti-Colau no prou allunyades de la plaça de Sant Jaume perquè no se sentissin des de dins del Saló de Cent i un Ajuntament bunqueritzat, amb tanques i policia, es feia difícil trobar l'entrada habilitada fins i tot amb l'acreditació de premsa. Xiulets i càntics contra la gestió de l'alcaldessa en petits grups als voltants de la plaça i, a dins, l'aforament reservat a 600 persones. Així ha començat el pregó de la Mercè 2021. Un cop en marxa, la lluita que s'ha deixat sentir és la de la pregonera: Custodia Moreno (Granada, 1943). Veïna combativa del Carmel, feminista des de molt abans que la paraula prengués la volada actual i persona de pocs pèls a la llengua, tot i que ella, modesta, s'ha presentat com "la veu d'una veïna normal i corrent". Una carta de presentació inèdita per a una pregonera de la Mercè, que ha volgut posar al centre de l'actualitat els barris perifèrics, també quan no hi passen coses dolentes, i deixar molt clar el seu "agraïment" a Catalunya, la terra que la va acollir quan tenia quatre anys.

Moreno, avui sense megàfon ni pancarta –però amb la mateixa actitud–, s'ha dirigit tant als polítics com a la societat civil per demanar-los que siguin "utòpics", que tinguin "valentia" i que batallin per aconseguir aquestes utopies, amb fermesa i sensatesa, per fer front a l'extrema dreta o mitigar els problemes enquistats d'accés a l'habitatge: "Si treballem així, farem possible que l'eslògan del «Sí que es pot» no quedi en un eslògan", ha deixat anar davant de Colau, que és qui més ha fet seu aquest eslògan que va popularitzar la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). L'alcaldessa no ha fet cap menció a les protestes en el seu torn de paraula i ha elogiat la pregonera com una "referent" que representa "l'ànima" de la ciutat.

Protestes a fora de l'Ajuntament de Barcelona durant el pregó de la Mercè

Gens mediàtica, la pregonera d'aquesta Mercè no ha generat les polèmiques d'altres anys. Avui ningú no s'ha aixecat del seu lloc, com va fer l'any passat Manuel Valls –ara ja a París– quan Tortell Poltrona va defensar que els que rebutjaven el català eren uns "inadaptats". Ella, però, també ha defensat la llengua del país, que ha fet servir en parts del pregó, i ha recordat que les primeres "bufetades polítiques" se les va endur defensant la identitat pròpia de Catalunya.

La lluita per l'habitatge

Però no. Avui no parlava una veïna qualsevol, ni ho feia d'un barri qualsevol, com ha insinuat Moreno. Parlava algú que, després de viure molts anys en una barraca a la zona de Can Baró, quan lluitava per aconseguir les millors condicions de reallotjament reivindicava que els nous habitatges públics fossin de lloguer quan això era impopular fins i tot entre molts companys barraquistes que els preferien de propietat, com una assegurança per a la vellesa. I que avui, en el pregó, ha lamentat que aquells pisos que els van costar 25.000 euros, ara amb la llei a la mà es poden vendre per 280.000.

"Ens hem quedat sense parc d'habitatge públic i hem col·laborat a la bombolla immobiliària, amb aquestes polítiques mai no ens acostarem a la solució del problema", ha criticat, després d'admetre sentir "molta ràbia" pel fet que, 50 anys després de les manifestacions que aquests veïns van protagonitzar per reivindicar condicions de vida digna –"fandangos", en el particular argot de la pregonera–, el dret a l'habitatge encara sigui un problema tan greu: "El barraquisme es va solucionar construint habitatge, però no hauria d'haver sigut de venda".

No és l'única protesta que Moreno portava avui al Saló de Cent. També ha criticat aquells que com ella van arribar a la ciutat des de fora fa molts anys –ella ho va fer el 1947 a bord del famós Sevillano, que portava gent des d'Andalusia cap a Catalunya– i que ara es miren amb recels la nova immigració i "diuen barbaritats". I la falta de recursos en sanitat i educació –"Ens haurà servit de res la pandèmia?"– I les agressions LGTBIfòbiques. I el pobre augment del salari mínim. I l'ascens de l'extrema dreta: "No abaixem la guàrdia perquè parlar de democràcia amb els que no són demòcrates o parlar de llibertat d'expressió amb els que si poguessin ens la traurien és molt perillós i no podem ser ingenus".

La Barcelona de les barraques

La pregonera d'aquest 2021 ha començat el seu discurs admetent la por que li va fer l'encàrrec del pregó, el primer instint de rebutjar-lo i la decisió de fer-lo per intentar ser la veu de "totes les dones del món que no tenen ni veu ni dret". Ha engegat el pregó recordant el seu viatge de tres dies "inacabables", quan només tenia quatre anys, per arribar des de la seva Granada natal fins a Barcelona i com es van trobar que la casa que havia de ser la seva l'havien llogat a tres famílies més i van acabar en una barraca compartida –"apinyats com sardines en una llauna"– abans de poder aixecar-se la seva pròpia barraca. Ha celebrat que ells van arribar abans que comencés la "repressió" que van aplicar les autoritats de la ciutat quan van veure que els que volien venir "no eren uns quants, sinó milers".

"Aquesta terra no ens ha regalat res, però ens ha donat l'oportunitat d'arribar fins on la nostra capacitat personal ens ha permès", ha remarcat, després de definir la ciutat de l'època com un "oasi d'oportunitat" i recordar com ella es va treure la carrera d'infermeria estudiant de nit amb una espelma a la barraca, o com la seva mare, "una precursora d'El Corte Inglés", va muntar en el poc espai de la barraca una petita botiga on venia gairebé de tot. Per això, ha dit, ha volgut aprofitar "el privilegi" de fer el pregó per expressar el seu agraïment a Barcelona i Catalunya. Per treure a lluir l'orgull de barcelonina.

stats