SALUT

Les primeres festes sense tu

Reinventar el Nadal és l’estratègia per afrontar aquests dies l’absència recent d’una persona estimada

L’ambient nadalenc impregna cada racó de la casa, i la família s’ha vestit amb les millors gales. Tothom es prepara per celebrar Nadal amb els éssers estimats i encarar, plegats, el final de l’any. Però una vegada asseguts a taula, parada amb tota cura i detall, una de les cadires és buida. Un tiet, un avi o una germana ja no hi és. No ha pogut guanyar la batalla contra el càncer, i els que es queden es veuen obligats a viure i celebrar les festes sense ell i, en definitiva, superar un tràngol del qual sovint s’intenta fugir: el dol.

Per posar nom a aquesta onada de sensacions que provoca l’absència dels familiars que ja no hi són i evitar que la tristor s’enquisti, l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) ha organitzat un taller al desembre per animar les persones a refer-se en unes dates tan assenyalades. L’objectiu és fer-los prendre consciència que el primer Nadal sense el seu familiar és un punt d’inflexió per aprendre a celebrar la festivitat d’una altra manera. Una teràpia que passa per entendre que aquestes festes mai seran iguals a les viscudes anteriorment, però que, a la llarga, es poden tornar a disfrutar.

El dol és un procés natural obligatori i molt personal. És el mecanisme de l’organisme per respondre a la pèrdua de l’ésser estimat. “Intentem que la gent visqui les seves emocions i que no les rebutgin. Fugir de les emocions o del dol és un error, i posposar-lo també”, explica Rafael Castell, coordinador de benestar emocional de l’AECC-Catalunya. Una bona manera de fer partícip l’ésser estimat desaparegut en la festivitat és revaloritzar símbols i rituals de la celebració, com per exemple fer un brindis després del dinar i dir unes paraules que el recordin. Però això depèn de cada cas, apunta Castell.

És el segon any que l’associació ofereix el taller, que es diu El Nadal sense tu, i del qual enguany s’han beneficiat 30 persones. “Els donem consells senzills, però que en circumstàncies així són molt difícils de seguir”, subratlla l’expert en benestar emocional. El taller habilita un espai de diàleg entre els participants perquè obrin el seu cor i parlin de la seva experiència amb persones que passen -o han passat- el mateix tràngol. “Els testimonis són molt útils perquè generen una mena d’efecte mirall empàtic en què la persona es veu reflectida. Així, els participants perceben que hi ha sortida al patiment, a l’experiència traumàtica que viuen, perquè s’adonen que d’altres també se n’han sortit”, detalla Castell.

Educar, també, els infants

Parlar del dol oncològic amb infants és un desafiament. La diferència de maduresa emocional de les criatures dificulta encara més un procés que ja és complex en els adults. Els més petits tenen una capacitat de parla més reduïda i els costa verbalitzar els sentiments. Amb tot, se’ls ha de parlar dels que no hi són, i explicar-los per què aquest Nadal serà diferent o per què hi haurà moments tristos o d’enyorança, diu Castell. “Si els adults els deixem de banda, sigui perquè els volem protegir o perquè creiem que no entenen el seu entorn, els dificultem l’expressió de les emocions”, reivindica el coordinador. “Han de veure amb els seus ulls que expressar el dolor o plorar no és negatiu”, explica.

Més continguts de