Un terç dels professors s'autocensuren a causa de la situació política a Catalunya
Un 27% de les famílies creuen que no s'ha de parlar d'actualitat a classe, segons la Fundació Bofill
BarcelonaUn de cada tres professors catalans ha deixat de tractar l'actualitat política i social a classe perquè "no sap com s'interpretarà". Així ho sosté una enquesta de la Fundació Bofill, que posa dades a una sensació que fa mesos que es percep a les escoles catalanes, després que els esdeveniments polítics i les acusacions d'adoctrinament situessin l'escola i els docents al centre de la polèmica. Després de preguntar a 9.794 pares i mares i 2.666 docents, les dades revelen que un 29,3% dels docents diuen que els agradaria parlar d'actualitat a classe però que últimament ho eviten. Des de la Fundació Bofill creuen que això és "autocensura" o "por" arran de les acusacions d'adoctrinament i la pressió judicial sobre alguns docents després de l'1-O.
De fet, només un 12,4% dels mestres i professors diuen que tracten l'actualitat "amb tota normalitat" a classe "com feien abans", un percentatge molt semblant al 12,2% dels docents que creuen que no se n'ha de parlar perquè són temes "molt delicats que generen divisió" (5%), o són debats "que no toquen a l'escola" (3,3%) o creuen que els nens s'han de mantenir al marge (4%).
Tot i aquestes xifres, el 70% dels professors creuen que la realitat política i social s'ha de tractar a classe. De fet, així ho recomana bona part de la comunitat educativa, que arran de la pressió judicial als professors va sortir al pas demanant que els docents poguessin parlar de tot a classe. Hi està d'acord Cecile Barbeito, formadora de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB i experta a treballar temes controvertits a l'aula. "Ens hem d'acostumar a entendre el conflicte com una cosa positiva, que ens pot servir per aprendre a escoltar opinions diferents de la nostra, per entendre-ho com una cosa de normalitat democràtica i per estimar la diferència", apunta Barbeito.
Segons recomana, els professors han de ser "molt transparents" amb les famílies i, quan sigui el cas, dir-los que es parlarà de política a l'aula, però remarcant alhora "l'enfocament" de l'activitat, deixant clar que es farà "des de la diversitat, entenent l'altre". Hem de deixar clar que no permetrem que hi hagi cap rialla, cap burla davant una opinió diferent, i que respectarem l'altre", apunta Barbeito, que admet que avisa que hi ha situacions i comentaris que són "fàcilment malinterpretables" i que cal evitar.
Set de cada deu famílies volen que es parli a classe d'actualitat
En aquesta línia, encara que la immensa majoria de famílies (un 70%) creuen que s'ha de parlar de política i societat a l'escola, també n'hi ha que demanen deixar els alumnes al marge del debat. En concret, més de la meitat dels pares i mares consideren que la situació a Catalunya és una "oportunitat educativa" perquè els seus fills tinguin "criteri propi", i un 15,6% asseguren que els professors "tenen el deure" de treballar-ho a classe perquè són qüestions que formen part de la vida dels menors.
En canvi, prop d'un 27% de les famílies prefereixen que no es parli d'aquestes qüestions a classe perquè tenen por que els docents traslladin les seves creences a l'alumnat (13%), creuen que no s'ha d'"abundar en les diferències" (10%) o consideren que aquests temes "pertanyen prioritàriament a l'àmbit familiar" (3,7%).
Aquesta enquesta s'ha fet en el marc de l'Edubaròmetre, que publica regularment la Fundació Bofill.
