200 jutges protesten contra l'indult als quatre mossos condemnats per tortures

Jutges de tot l'estat signen un manifest en què consideren la mesura un "abús de poder" de l'executiu i que és una "actuació contra la dignitat humana", ja que incompleix l'obligació de l'Estat de perseguir qualsevol acte de tortura

Dos-cents jutges de tot l'Estat han retret al govern espanyol, en un manifest, l'indult concedit a quatre mossos d'esquadra condemnats per tortures perquè evitessin l'ingrés a presó, i el consideren un "frau" i un "abús" de la facultat d'indult, que "suposa una ofensa al poder judicial".

Aquests quatre mossos d'esquadra van ser indultats per segona vegada en l'últim consell de ministres després d'haver-los concedit el febrer passat un primer indult parcial, pel qual se'ls commutaven les diferents penes de presó per una única de dos anys de presó per a cadascun d'ells. Després d'aquest primer indult, l'Audiència Provincial de Barcelona es va negar, no obstant això, a concedir-los la suspensió de la pena de dos anys de presó i per tant havien d'entrar a la presó, per la qual cosa els quatre condemnats per tortures a un ciutadà romanès van sol·licitar al Govern un nou indult per eludir la presó, que divendres passat els va ser concedit commutant-los la pena de presó per dos anys de multa.

Per aquests dos-cents jutges, entre els quals destaquen la vocal del Consell General del Poder Judicial Margarita Robles i el magistrat del Tribunal Suprem Joaquín Giménez García, "concedir un indult en aquestes circumstàncies suposa realitzar un ús groller i desviat de la institució". "En instrumentalitzar l'indult per a la consecució de fins aliens als que el justifiquen, el govern dinamita la divisió de poders i usurpa el paper del poder judicial, i trasllada a la judicatura un missatge inequívoc de menyspreu en situar-la en una posició subordinada en l'ordre constitucional", critiquen.

Menyspreu cap als policies que compleixen i actuació contra la dignitat humana

En el manifest, titulat 'L'indult com a frau. En defensa de la independència judicial i de la dignitat', aquests jutges defensen que l'Audiència de Barcelona, "en estricta aplicació del previst en el Codi Penal", acordés el compliment de la pena que quedava després del primer indult. Per això creuen que es tracta d'"un exercici abusiu pel poder executiu de la facultat d'indult allunyada de les funcions d'aquesta institució, que suposa una ofensa al poder judicial", destaca el document.

Segons el seu parer, l'actuació del Govern en aquest cas suposa "un menyspreu" als milers d'agents de policia que "compleixen diàriament amb les seves funcions democràtiques" de "defensar i promoure els drets fonamentals de la ciutadania", per la qual cosa aquest indult "sembla incentivar comportaments que han de ser expulsats de qualsevol cos policial". A més, "suposa una actuació contra la dignitat humana en incomplir l'obligació que té l'Estat de perseguir qualsevol acte de tortura, sobretot quan és realitzat per agents al seu servei".

Aquest cas de tortures va ocórrer el juliol del 2006, quan cinc mossos d'esquadra van detenir per error un ciutadà romanès a Barcelona, el van copejar per tot el cos, el van amenaçar i li van arribar a ficar una pistola a la boca per fer-lo confessar. L'Audiència de Barcelona va condemnar el 2008 tres dels agents a sis anys i set mesos de presó a tres dels agents, un altre a dos anys i tres mesos, i el cinquè a sis mesos de presó. El Suprem va rebaixar el 2009 en un any i deu mesos la condemna als tres principals acusats, i posteriorment el govern espanyol va concedir a quatre d'ells un indult parcial que va reduir la pena a dos anys de presó, la qual cosa obria la porta al fet que es deslliuressin d'entrar-hi. No obstant això, l'Audiència de Barcelona es va negar a suspendre'ls la pena i van demanar el segon indult, que els va ser atorgat la setmana passada.

Més continguts de