ATEMPTATS DE BARCELONA I CAMBRILS

La radicalització exprés del 17-A

El jutge processa tres dels arrestats per preparar els atacs, però no els atribueix els assassinats

El jutge de l’Audiència Nacional que investiga els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost del 2017 ha fet el primer pas per jutjar els tres detinguts relacionats amb l’atac que continuen en presó provisional: Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal, a qui considera membres de l’organització terrorista, i Said Ben Iazza, que va cedir-los la identitat per comprar els explosius. Això vol dir que els processa com a membres o col·laboradors de la cèl·lula terrorista, però no pels setze assassinats i els 140 ferits que, de moment, es reconeixen en el sumari del cas.

La decisió ha causat “sorpresa” entre algunes de les acusacions, com ara l’advocat Antonio García, que representa una trentena d’afectats i que estudia recórrer l’escrit perquè el jutge també els atribueixi “el resultat” dels atemptats. Més enllà de definir els delictes, però, el jutge Fernando Andreu fa en el seu escrit una cronologia de la radicalització de la cèl·lula de Ripoll, que demostra una transformació exprés de poc més d’un any dels joves, alguns dels quals van radicalitzar-se en pocs mesos i quan encara eren menors d’edat.

L’ARRIBADA D’ES-SATTY

Segons el jutge, Abdelbaki es-Satty arriba a Ripoll per exercir com a imam i ràpidament pren contacte amb tres fidels amb qui estableix una relació d’“amistat i confiança”, Youssef Alla, Youness Abouyaaqoub i Mohamed Hichamy. Tots tres van a casa seva després de cada oració a la mesquita. L’imam, considerat el líder espiritual de la cèl·lula, els “adoctrina” aviat i ells mateixos es converteixen en els transmissors d’aquest “fanatisme” als seus germans i amics. “Tots ells es coneixien des de petits i havien crescut junts”, destaca l’escrit.

Sigui o no per la influència de l’imam, el mateix gener Moussa Oukabir ja escriu un missatge a les xarxes socials dient que vol “matar tots els infidels”. Té quinze anys.

L’IMAM, A BÈLGICA

Sis mesos després de la seva arribada, Es-Satty és acomiadat com a imam. El 15 d’octubre d’aquell any viatja a Bèlgica, on es quedarà fins al 31 de gener del 2016. Hi torna entre el 3 de febrer i el 13 d’abril del 2016. “Durant la seva estada es produeixen els atemptats a l’aeroport de Zaventem”, destaca el jutge. Quan arriba a Ripoll torna a exercir com a imam de la nova mesquita.

TRIEN OBJECTIU

Coincidint amb el Ramadà del 2016, Younes Abouyaaqoub, Youssef Aalla i Mohamed Hichamy -que, segons el jutge, formaven el segon esglaó de lideratge de la cèl·lula per sota d’Es-Satty-, reuneixen la resta de membres del grup “en un parc de Ripoll” i els diuen que necessiten la seva ajuda per “enderrocar amb explosius la Sagrada Família” de Barcelona. El jutge assegura que tots accepten “impulsats per l’extremisme religiós implantat” per l’imam.

MANUALS PER A PRINCIPIANTS

Pocs mesos després de fixar l’objectiu, Es-Satty busca per primer cop des del seu ordinador com fabricar explosius i accedeix al manual La fabricació d’explosius per a principiants, des de zero. Les cerques se succeeixen fins al juliol del 2017, un mes abans dels atemptats.

A través d’internet, els membres de la cèl·lula de Ripoll també fan altres consultes. El jutge destaca la recerca de potencials objectius: la pròpia seu de l’Audiència Nacional, el Museu Thyssen i el Bernabéu a Madrid, el Camp Nou, l’Alhambra de Granada, Port Aventura a Salou o la Torre Eiffel de París.

COMPRA D’EXPLOSIUS

Els terroristes emmagatzemen bombones de butà en un pis de Ripoll gairebé a partir del moment que fixen l’objectiu de l’atac, però el material per elaborar el peròxid d’acetona (TATP) que volen fer explotar a Barcelona no es comencen a comprar fins al 8 de juliol del 2017: el pis de Ripoll els ha quedat petit i Es-Satty i la resta del grup es traslladen a una casa d’Alcanar que havia ocupat Younes Abouyaaqoub, en la qual el jutge destaca la presència habitual també de Driss Oukabir.

Els membres de la cèl·lula utilitzen la documentació de Said Ben Iazza, un botiguer de Vinaròs de qui el jutge sospita que tenia ple “coneixement” dels plans de la cèl·lula. Gràcies a la seva documentació, la cèl·lula compra 480 litres de peròxid d’hidrogen, 500 l d’acetona, 25l d’àcid sulfúric i vint bombones de gas en diverses drogueries.

“EN DRISS NO ESTÀ PREPARAT”

Entre el 16 i el 17 d’agost del 2017 Mohamed Hichamy, Younes Abouyaaqoub i Driss Oukabir lloguen tres furgonetes. Mentre tornen a Ripoll, els dos últims s’aturen en un restaurant on un testimoni els veu “visiblement nerviosos”. El jutge assegura que els germans Oukabir es discuteixen per telèfon. L’endemà al matí, el mateix dia dels atemptats, Moussa Oukabir escriu un whatsapp a Mohamed Hichamy per informar-lo que el seu germà gran “s’ho ha repensat i no està preparat”.

L’EXPLOSIÓ D’ALCANAR

Segons els investigadors, la data triada per atemptar era el 20 d’agost. Però la nit del 16 al 17 d’agost del 2017, mentre Es-Satty i Youssef Aalla manipulen els explosius al garatge, es produeix una explosió que mata l’imam i un terrorista i en fereix un altre i que acaba precipitant els plans de la cèl·lula: Houssaine Abouyaaqoub és el primer a assabentar-se’n i reuneix Omar Hichamy, Saïd Aalla i Moussa Oukabir a Ripoll. Mohamed Hichamy i Younes Abouyaaqoub són camí d’Alcanar amb la furgoneta però l’aturen en una àrea de servei. Allà Younes decideix fer l’atropellament massiu a la Rambla i marxa. La resta -menys Driss- se citen a Cambrils, on acabaran perpetrant el segon atac la matinada del 18-A.

La incògnita dels detinguts en llibertat

Més enllà dels tres arrestats processats -que estan en presó provisional-, el jutge va ordenar detenir un altre dels germans Aalla (Mohamed), que era l’amo del cotxe que s’utilitza en l’atac de Cambrils, i Salh el Karib, que regentava un locutori utilitzat pels terroristes. Tots dos van quedar en llibertat amb càrrecs però el jutge no els menciona en la interlocutòria de processament i ara mateix és una incògnita si se’ls jutjarà. Les acusacions també consideren insuficient la fiança d’un milió d’euros exigida als processats i que hauria de servir per cobrir les indemnitzacions a les víctimes.