La recepta d'Eudald Carbonell per evitar l'extinció

TarragonaEl futur que li espera a l'espècie humana si no és capaç de fer un canvi radical és desolador. El catedràtic de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i exdirector de l'Institut Català de Paleoecologia Humana, Eudald Carbonell, ha plantejat aquest matí cinc escenaris possibles, entre els quals inclou el col·lapse i l'extinció. Aquest últim, que implicaria "la desaparició de forma irreversible" de l'Homo sapiens, vindria provocat pel canvi climàtic i la contaminació i per una mala gestió de les energies que fan possible la vida. També hi ha la possibilitat que sigui "un bòlid procedent de l'espai exterior que pugui canviar la trajectòria del nostre planeta, alhora que contribueixi a la destrucció de l'equilibri termodinàmic", el que acabi amb tots nosaltres.

Per als més optimistes, els que consideren que no hi ha tant de risc perquè ja hem superat altres crisis i recorden que portem 300.000 anys adaptant-nos sense haver-nos extingit, Carbonell els ha advertit que aquest és "un argument fal·laç, que no té ni cap ni peus ni s'ha de tenir en compte" perquè "l'escenari d'extinció està sobre la taula". El prestigiós professor ha llançat aquesta advertència durant la lliçó inaugural del curs 2022-2023 que ha fet aquest matí a l'Aula Magna de la URV i que portava per títol El futur de la humanitat. Ningú ha quedat indiferent.

Carbonell ha presentat un futur fosc, però també ha recordat que "el principi d'esperança no es pot perdre si volem seguir evolucionant" i ha plantejat altres escenaris, que impliquen arribar a un "consens com a espècie" per caminar cap a un "progrés conscient i una evolució responsable". L'experimentat doctor ha advertit: "Queda clar que si no hi ha acord, la selecció natural actuarà com ho ha fet fins ara, i ja sabem com funciona".

Un acord per salvar l'espècie

Aquest acord entre els humans hauria de permetre que els altres escenaris –els bons– no siguin una utopia. Un dels més ambiciosos de tots donaria pas a l'Homo exnovo, "una mena de superindividu conscient i racional que troba el seu lloc a la natura i treballa per intentar controlar el seu espaitemps evolutiu", en paraules de Carbonell. Caldria basar-se en "la integració de la diversitat i no en la seva destrucció". Tot i això, Carbonell reconeix que aquest escenari "no sembla factible". També hi ha sobre la taula la "continuïtat evolutiva", però també és "poc factible" per culpa de "la nostra voluntat de créixer i créixer sense sostre". De fet, tal com ha recordat el professor, hi ha un "negacionisme" que avantposa "la continuïtat dels guanys econòmics que posen en risc el futur humà".

L'últim escenari és el de la "diversitat específica", que inclouria fins i tot "humans transhumants, és a dir, millorats o editats". Hi hauria diferents espècies, des de les més naturals, les que no admetrien cap autointervenció, fins a les que directament estarien "construïts utilitzant una combinació mecànica, computació i electrònica".

La lliçó inaugural del professor, seguida amb molta atenció per les autoritats presents i pels estudiants de la URV, que han gaudit i aplaudit a bastament, ha inclòs també un decàleg de què cal fer per evitar un final tràgic. La recepta de la salvació passa per "humanitzar el planeta en benefici de tothom i no només d'una minoria privilegiada". Per aconseguir aquest canvi, és evident, cal una "consciència crítica". El professor també ha insistit molt en la "socialització de la tecnologia", així com en invertir en la "cooperació", i ha proposat idees tan radicals com la d'"aturar la globalització [...] que afecta de ple la nostra adaptació al planeta" o fomentar "la desaparició dels líders i de la jerarquia social". Davant els somriures dels joves estudiants, Carbonell ha afegit: "Els líders no són necessaris i si mirem els que tenim, encara menys".

El professor ha insistit que la "feminització de l'espècie ha de ser un eix estratègic" i ha advertit que "cal evitar la continuïtat de societats patriarcals i masclistes". El professor també ha demanat incrementar la diversitat, com a mínim mantenir la diversitat existent de conductes, cultures, llengües i formes d'expressió per poder, si cal, "recórrer a la informació del sistema humà al llarg de tota una seqüència evolutiva per observar críticament el que sí que ha funcionat i què no".

Carbonell havia promès parlar només durant mitja hora i enmig del seu discurs ha deixat caure: "Mitja hora si serveix per pensar és molt poc. Un partit de futbol dura molt més".

Més recursos per a la universitat

Després de la seva intervenció, molts estudiants s'han aixecat i han marxat, però encara havien de parlar els representants socials i polítics. Tots ells han volgut lligar d'alguna manera les seves paraules a les del professor, una tasca tan difícil com innecessària. Sigui com sigui, la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat, Gemma Geis, ha dit una de les frases que tothom volia sentir: "El pressupost creixerà", ha promès, i ho farà per abordar un dels reptes de les universitats catalanes: el relleu generacional dels treballadors universitaris.

També han intervingut a l'acte el president del Consell Social, Joan Enric Carreres; l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i el rector de la URV, Josep Pallarès, que ha recordat que un dels objectius de la universitat és aportar coneixement per poder reduir les emissions de CO₂ tant dels vehicles com de la indústria química, i aportar així un granet de sorra per evitar els pitjors escenaris plantejats per Carbonell.