Un grup de recerca de la UB porta una entitat antisectes als tribunals

BarcelonaEl grup de recerca CREA de la Universitat de Barcelona ha dut aquest divendres l'entitat antisectes Redune als tribunals, en concret, al jutjat de primera instància número 7 de Sant Sebastià, on s'ha acomplert una sol·licitud de conciliació, un pas previ a una possible demanda per la via civil. El fundador del CREA, Ramon Flecha, la directora, Marta Soler, i diversos membres del grup acusen el responsable de Redune, Juan Manuel Domínguez, i l'entitat de difamar-los per correu electrònic, Twitter i a la web AfectadosCrea.org, on es recullen els testimonis de diversos exmembres del CREA. Ho fan un any i mig després que s'hagin arxivat les denúncies per comportaments abusius en contra del grup de recerca.

La conciliació, segons fonts que hi han tingut accés, ha durat tan sols deu minuts. El representant de Redune s'ha negat a acceptar les exigències del CREA, que reclama una indemnització de 50.000 euros per danys morals i perjudici a l'honor. L'entitat ha fet un comunicat en el qual assegura que el grup de recerca vol que es retractin públicament "de les activitats de difusió" sobre "el comportament del grup" que han anat fent. "Amb la demanda que ha interposat, el CREA vol vetar la crítica", assegura Redune. L'entitat antisectes considera l'acció del grup de recerca de la UB com un "intent de censura", però assegura que no hi cediran. "Continuarem treballant per donar suport a les persones afectades per grups de manipulació psicològica i continuarem exercint la llibertat d'expressió d'informar sobre les pràctiques sectàries que detectem", afirmen. "Ni el CREA ni cap altre grup no ens faran callar", rematen.

La resposta del CREA

El CREA, per la seva banda, també ha emès un comunicat en què acusa els qui en denuncien presumptes comportaments abusius d'assetjadors sexuals de segon ordre. Segons el seu argument, el 1995 van començar a denunciar casos de violència masclista a les universitats i el 2003 van començar a fer recerca sobre la qüestió. Arran d'això "els assetjadors es van unir per revictimitzar les víctimes i fer assetjament sexual de segon ordre als qui els donàvem suport". Pel grup de recerca, doncs, els qui els denuncien són els assetjadors i els seus còmplices, que "anomenen llibertat d'expressió a la difusió de les seves calúmnies contra les víctimes". Això, afirmen, "té conseqüències terribles per a elles i les seves famílies".

El CREA va fer el 13 de juny del 2016 una roda de premsa per defensar-se de les acusacions unes hores abans que TV3 avancés la primera notícia sobre les denúncies. Arran d'aquelles informacions aquest diari va poder contactar amb quatre exmembres que no van voler fer pública la seva identitat per por de represàlies i van explicar per què consideraven que els havia perjudicat la relació amb el grup. El setembre següent el CREA va difondre un estudi que havia pagat a un psicòleg i que pretenia demostrar que no és cap grup abusiu. Segons la fiscal portaveu els policies que van investigar les denúncies van arribar a la conclusió que "no hi ha proves objectives" que s'hagués comès cap delicte ni motius per continuar la investigació, i per això es va arxivar el cas. Un any i mig després, el grup de recerca contraataca l'entitat que va impulsar la campanya per denunciar-lo.

Aquest no va ser el primer intent de denunciar el grup. De fet, la universitat va començar a investigar el cas l’octubre del 2004 posant en marxa “una informació reservada” que va dirigir el catedràtic de dret Enoch Albertí. Es van entrevistar amb diversos testimonis i van traslladar el cas a la fiscalia el maig de l’any següent, perquè es va considerar que hi havia fets que podien ser un delicte. Ja llavors, el maig del 2006, la fiscalia va arxivar la denúncia, però va reclamar a la UB que requerís al CREA que canviés la manera de fer. Per la dificultat de demostrar els fets, és complicat que una denúncia per manipulació o coerció mental prosperi.