Societat 14/09/2012

Torna la cadena perpètua i les faltes passen a delictes lleus: 10 claus de la reforma penal de Gallardón

El consell de ministres ha començat a tramitar la reforma del Codi Penal més dura de la democràcia. La pena de "presó permanent revisable" afectarà terroristes, assassins múltiples i assassinat després d'una violació

Efe
4 min
Alberto Ruiz-Gallardón aquest dimecres a la seu del ministeri de Justícia. / KOTE RODRIGO / EFE

MadridEl govern espanyol ha començat a tramitar la reforma del Codi Penal més dura de la democràcia. La principal novetat, segons ha explicat el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, és la introducció de la cadena perpètua −que el govern espanyol anomena 'presó permanent revisable'− de durada indefinida, però subjecta a revisió després d'un període establert i sempre que es compleixin certes condicions.

Aquests són els punts més destacats que inclourà l'executiu espanyol en la reforma del Codi Penal:

1. Presó permanent revisable

S'aplicarà la presó "indefinida" als homicidis terroristes i també als magnicidis: homicidis comesos contra el rei, el príncep hereu i contra caps d'estat estrangers. A més, podran ser castigats amb aquesta pena els casos de genocidi i crims de lesa humanitat amb homicidi o agressió sexual.

També es podrà aplicar a crims que causin especial repulsa social, quan la víctima sigui menor de 16 anys o especialment vulnerable, quan hi hagi també delicte contra la llibertat sexual –una violació– o als comesos per membres d'una organització criminal.

Encara que la pena estableix un compliment íntegre de la condemna, després d'un temps fixat –de 25 a 35 anys– s'aplicarà un sistema de revisió, cada dos anys, que permetrà la posada en llibertat del pres si compleix certs requisits.

2. Custòdia de seguretat

És una altra de les figures que s'introdueix per primera vegada en la legislació espanyola, i es tracta d'una mesura privativa de llibertat per a casos excepcionals, que s'aplicarà un cop complerta la pena de presó i després que el tribunal valori la perillositat del pres.

Afectarà els reincidents en delictes d'especial gravetat –contra la vida, la integritat física, la llibertat sexual, els comesos amb violència o intimidació, contra la comunitat internacional, terrorisme o tràfic de drogues–, o els que cometin per primera vegada diversos d'aquests delictes alhora.

Tindrà una durada màxima de 10 anys, encara que es posarà fi a aquesta mesura si el tribunal considera que desapareixen les circumstàncies que la van motivar.

3. Detenció il·legal amb desaparició

Es modifica la regulació d'aquest delicte per als casos en què no aparegui la víctima –com el cas Marta del Castillo o el cas Bretón abans que s'identifiquessin les restes òssies– i es fixarà una pena única equivalent, que es correspon a la del delicte d'homicidi. A més, es regulen dos supòsits agreujats: quan la víctima és menor d'edat i quan hi hagi present un mòbil sexual.

4. Llibertat condicional

Aquesta figura passa a ser regulada com una suspensió de la pena, de manera que si, un cop en llibertat, el condemnat torna a delinquir, podrà tornar a la presó i seguirà complint condemna des del moment en què va quedar en suspens.

S'aplica en els mateixos termes en els casos de presó permanent revisable, quan un cop complerts els anys fixats es revisi la situació del pres i el tribunal entengui que pot accedir a aquesta mesura.

5. Supressió de les faltes

La reforma suprimirà les faltes, que es convertiran en delictes lleus, castigats amb una multa. Un dels objectius és reduir la sobrecàrrega en els jutjats, per això les infraccions més lleus d'aquest apartat deixaran de figurar al Codi Penal i es perseguiran administrativament, per la via de la llei de seguretat ciutadana, la famosa 1/92 impulsada per Corcuera durant el govern del PSOE de Felipe González.

6. Assassinat

El delicte d'assassinat s'actualitza. Quedarà tipificat com a assassinat un homicidi que es cometi per facilitar la comissió d'un altre delicte o per evitar ser descobert.

7. Furt i robatori

Se substitueix la falta de furt per un delicte lleu de furt, quan el material sostret no superi els 1.000 euros. Per fixar aquest límit es tindrà en compte la capacitat econòmica de la víctima.

Com a resposta a la multireincidència, la delinqüència professional i organitzada –que inclourà les bandes dedicades al robatori de joieries i petits comerços– podrà ser condemnada amb el tipus agreujat. Les penes podran ser d'un a tres anys de presó i, fins i tot, en els casos més greus, d'entre dos i quatre anys.

8. Atemptat, resistència i desobediència

La definició del delicte d'atemptat variarà per incloure-hi tots els supòsits d'agressió, ús de violència o amenaces greus de violència sobre agents de les forces de seguretat o membres de serveis d'assistència i rescat.

L'acció de resistència passiva, al costat de la desobediència, es manté penada amb entre sis mesos i un any de presó.

La falta de desobediència desapareix, però se sancionarà com a infracció administrativa en la llei de seguretat ciutadana.

La pena d'alteració de l'ordre públic s'agreuja quan es portin armes, s'exhibeixin armes simulades o es cometin actes de violència amb perill per a la vida o la integritat de les persones. També s'inclouen els actes de pillatge.

Només es castigarà la difusió de missatges que incitin a la comissió d'algun delicte d'alteració de l'ordre públic o actes de violència, però no la simple convocatòria a mobilitzacions.

9. Incendis forestals

S'endureixen les penes per als autors d'incendis forestals que es considerin especialment greus. Actualment aquests delictes es castiguen amb entre 3 i 5 anys de presó i, amb la reforma, la pena s'elevarà fins als 6.

A més, quan els incendis afectin espais naturals protegits es castigaran de la mateixa manera que els delictes contra el medi ambient. Els seus autors podran ser castigats, per tant, amb una pena de 9 anys de presó.

Es modificarà també la llei del jurat perquè aquests delictes passin a ser competències de tribunals professionals.

10. Esterilització

Es despenalitza el tractament de l'esterilització de les persones discapacitades, que es realitzarà sota autorització penal i en un procés amb les màximes garanties.

stats