L’administració sospita que algú enganya els georgians que arriben demanant asil

BarcelonaEl repunt sobtat d’arribades de famílies georgianes els últims dies a Barcelona manté desconcertada bona part de l’administració. “No entenem a què es deu aquest augment de peticions d’asil en tan pocs dies”, apunten diverses fonts del sector públic. Una de les hipòtesis que corren per alguns estaments de l’administració és que aquestes persones podrien ser víctimes d’un engany “organitzat”. Tot i que no hi ha cap certesa d’això, les arribades d’aquestes famílies de refugiats segueixen, segons fonts pròximes als casos i als experts consultats per l’ARA, patrons similars als que han utilitzat altres col·lectius víctimes de grups que podrien estar fent negoci amb la seva vulnerabilitat.

Aquesta situació preocupa l’administració i, a més, coincideix amb una altra sèrie de problemàtiques que ha provocat que aquestes famílies -que en la majoria de casos arriben amb menors molt petits a càrrec- quedin totalment desateses, tal com avançava ahir l’ARA. Moltes fa dies que dormen directament al carrer perquè se’ls denega l’accés al programa estatal d’ajuda al refugiat, que és el de referència -perquè la competència d’asil és del govern espanyol- i que, a Barcelona, gestiona la Creu Roja des del Servei d’Atenció a l’Immigrant, Emigrant i Refugiat (SAIER).

Menors desprotegits

Però, ¿per què es denega la sol·licitud d’aquestes famílies georgianes? “Hi ha una confluència de problemàtiques i, tot que no parem d’obrir places, no hi ha prou llits per a tots els demandants d’asil, i això ens obliga a prioritzar els casos”, asseguren des de la Creu Roja, sense fer referència als menors que els acompanyen. Altres fonts recorden que a més del repunt d’aquestes arribades i “els dubtes que generen”, la ciutat acull aquests dies el Mobile World Congress, que ha saturat “absolutament fins a l’última plaça de llit per dormir” i dificulta encara més trobar una sortida als afectats.

Encara que els gestors del SAIER assegurin que hi ha “altres casos prioritaris” de refugiats, el programa d’ajuda de l’Estat especifica que la presència de menors desemparats és, per si sol, un motiu prioritari de protecció. Preguntades pel fet que es denegui l’ajuda a famílies amb nens a càrrec que al·leguen falta de recursos, fonts del ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social van assegurar ahir a l’ARA que desconeixien el cas concret, però que si hi havia menors en situació de vulnerabilitat “se’ls hauria d’estar acollint”. Informats per aquest mitjà, estudien ara el cas.

Fugint de governs oligàrquics, la corrupció i el frau

Amb una posició estratègica entre Àsia i Europa, Geòrgia, una petita república de 4,3 milions d’habitants, ha tingut una història convulsa des que va assolir la independència el 1991 amb l’esfondrament de la Unió Soviètica i que ha estat marcada per governs oligàrquics i denúncies de frau electoral.

El malestar per la corrupció rampant i els deficients serveis públics i la indignació per l’intent de manipulació de les legislatives del novembre del 2003 van provocar una onada de protestes que va acabar amb la dimissió del president Eduard Xevardnadze. Les eleccions del 2004 van portar al poder Mikhaïl Saakaixvili, del Moviment Nacional Unit, amb un programa prooccidental, però el president rus Vladímir Putin va fer servir el país per al seu primer experiment de recuperació de la “Gran Rússia” i van envair les regions i Ossètia del Sud l’estiu de 2008.

La inesperada entrada en escena del milionari Bidzina Ivanixvili, l’octubre del 2011, va unificar l’oposició en la Coalició Somni Georgià, que es va imposar en les eleccions del 2012. Després d’anys d’alternança pacífica al poder, les últimes eleccions presidencials de l’octubre i el novembre passats van donar la victòria Salomé Zurabixvili, una veterana diplomàtica formada a França que té com a principal objectiu l’entrada a la UE i l’OTAN, però l’oposició el Moviment Nacional Unit no la reconeix i l’acusa de frau.

L’expresident Saakaixvili, avui pròfug de la justícia georgiana, va boicotejar la seva presa de possessió. Cristina Mas