Els llaços del Papa amb Catalunya: de la relació amb Omella als anys del Procés

BarcelonaL'any 1982 Joan Pau II es va convertir en el primer Papa que trepitjava Catalunya. El pontífex va anar a Montserrat, va visitar la Sagrada Família i va reunir més de 100.000 persones al Camp Nou. Aquell moment històric, però, va quedar deslluït per un fort temporal de pluja, i el llavors president, Jordi Pujol, afirmaria anys després que la visita no va anar bé. L'any 2010 Benet XVI també va ser a Barcelona i va consagrar el temple d'Antoni Gaudí, si bé la ciutat el va rebre amb protestes contra les seves posicions ultraconservadores. A diferència dels seus predecessors, el papa Francesc ha mort sense haver posat un peu al Principat, tampoc a l'estat espanyol. Segons aquells que el van tractar, però, les seves relacions personals i l'interès per determinats temes socials i polítics evidenciaven la seva connexió amb Catalunya.

"S'estimava molt Catalunya", afirma en conversa amb l'ARA la monja dominica sor Lucía Caram, que mantenia amistat i contacte fluid amb el Papa. "Estava molt informat de la realitat catalana i tenia una sintonia forta amb Catalunya", hi coincideix Peio Sánchez, rector de l'església de Santa Anna de Barcelona. El fet que el Sant Pare fos jesuïta el connectava amb la companyia de Jesús a Catalunya, i sobretot la seva relació amb Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, segons assenyalen diverses fonts. "Un dia em va dir que Omella no li deia sempre el que volia sentir, sinó el que pensava, i que era una de les persones més lleials que tenia", explica Caram. No en va, el Papa el va incloure fa dos anys en l'anomenat Consell de Cardenals, el grup de nou assessors que l'ajudaven a governar el Vaticà. "Això no havia passat mai", destaca Sánchez.

Omella no ha estat l'únic representant de l'Església catalana ben posicionat durant el papat de Jorge Mario Bergoglio. Un altre nom destacat és el del sacerdot tortosí Jordi Bertomeu, a qui des del 2018 el Papa va confiar diverses missions especials i que s'ha arribat a guanyar el sobrenom de 007 del Vaticà. Membre del ministeri de la Santa Seu que custodia la doctrina catòlica, ha investigat casos de pederàstia a l'Església en diversos països i va ser un dels encarregats d'indagar les pràctiques del grup ultracatòlic Sodalicio de Vida Cristiana, dissolt pel Papa poc abans de morir perquè actuava com una "secta abusiva".

El pontífex va fer passos per combatre els abusos a l'Església, però la seva obsessió era obrir-la als més pobres. I aquest enfocament va servir d'inspiració per a la creació el 2017 de l'hospital de campanya de Santa Anna, on cada any s'atenen milers de persones sense sostre. El Papa ràpidament hi va mostrar interès i el contacte els últims anys era constant: "Ens deia que ell podia fer gestos i plantejar reflexions, però que necessitava algú que hi posés la mà d'obra. Nosaltres érem les seves mans i els seus peus", explica el rector de la parròquia del Raval. Bergoglio també va rebre a Roma el sindicat de manters de Barcelona, al qual va traslladar el seu suport, i va mantenir diverses trobades amb el fundador de l'ONG badalonina Open Arms, Òscar Camps, que lamenta haver perdut un "aliat" en l'abordatge del drama migratori.

Crides al diàleg i suport als indults

Coneixedor de la realitat social catalana, el pontífex també ho era de la realitat política. Durant els anys del Procés era "molt conscient del que estava passant", confirma Caram, i destaca la seva apostava pel "diàleg" per resoldre el conflicte. Tot i que no va intentar cap mediació directa entre Generalitat i Estat, sí que ho va fer Omella, el seu home a Catalunya. I malgrat que en cap moment va posicionar-se públicament a favor de la independència, tampoc s'hi va oposar frontalment. Una buscada posició de neutralitat que la dreta mediàtica espanyola no va ser capaç de trencar. Quan li van preguntar pel Procés en una entrevista a la Cope del 2021, de fet, fins i tot va instar Espanya a "reconciliar-se" amb "la seva pròpia història" abans de pensar en la "unitat nacional".

Amb la repressió posterior a l'1-O i l'empresonament del Govern, el Papa sí que hauria practicat un "diàleg indirecte" en relació als presos polítics, segons suggeria fa uns dies l'exconseller i ara president del Parlament, Josep Rull. "Vam fer arribar missatges i sempre vam sentir molta acollida. Algun dia ja ho explicarem", va dir a Catalunya Ràdio. Unes paraules que enllacen amb les que, com recollia Antoni Bassas a les pàgines de l'ARA, el pontífex hauria dit en un determinat moment sobre els indults: "Per part meva, faré alguna cosa". Segons el periodista, va ser poc abans que els bisbes catalans i també els espanyols avalessin la mesura de gràcia.

"Si la màquina em funciona, m'agradaria venir"

L'aposta per la negociació es va repetir en l'entrevista que el Sant Pare va mantenir el novembre del 2023 amb Pere Aragonès –el primer president que es reunia amb un papa al Vaticà des del 1981– i en la de quatre mesos després amb el llavors cap de l'oposició, l'ara president Salvador Illa. L'entrevista amb el republicà, segons expliquen fonts properes a l'excap del Govern, va acabar amb un "Segueixi així" del pontífex. Les mateixes fonts asseguren que Aragonès va sortir de la trobada amb la sensació que Francesc sentia "afecte" per Catalunya. Una impressió que també havien tingut tres anys abans representants de l'Ajuntament de Manresa, que es van reunir amb el Papa per convidar-lo a la ciutat amb motiu dels 500 anys de l'estada d'Ignasi de Loiola. "Si la màquina em funciona, m'agradaria venir", els va respondre el pontífex, tal com explica a aquest diari l'alcalde, Marc Aloy.

La visita no s'arribaria a materialitzar llavors, ni tampoc per la celebració del Mil·lenari de l'Abadia de Montserrat, a la qual el Papa també va ser convidat. "Ell tenia claríssim que havia de mesurar les seves forces i anar a llocs on la seva presència aportés alguna cosa, a la perifèria o a llocs en conflicte", argumenta Caram. Dos detalls al final de la seva vida, però, exemplifiquen de nou la seva connexió amb Catalunya. L'octubre passat, durant una visita de la confraria de la Mare de Déu de Montserrat a Roma, va expressar la seva sorpresa pel fet que el text de benedicció de la Verge fos en castellà. "No hauria de ser en català?", va preguntar. "No", li va dir Omella, en una polèmica resposta. I si bé tampoc va trepitjar la Sagrada Família com els seus predecessors, el 14 d'abril va aprovar el primer pas per santificar Antoni Gaudí. Un últim gest a només set dies de la seva mort.