Poder endur-se sempre tàper del restaurant i 5 mesures més contra el malbaratament

La nova llei catalana obligarà les grans superfícies a vendre més a granel i a no descartar productes amb imperfeccions

Tones d'aliments es desaprofiten cada any i acaben convertides en residus quan no ho són. Cada ciutadà a Catalunya llença uns 35 quilos de menjar a l'any, segons calcula un dels estudis escassos que s'han fet sobre el malbaratament. El treball, de la UAB i l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) amb dades del 2011, xifra en més 262.000 les tones d'aliments que es desaprofiten. La xifra supera els 88 milions de tones en tota la Unió Europea (UE).

Per començar a corregir la situació actual, el Parlament ha aprovat la primera llei catalana que posa normes a tots els agents de la cadena alimentària: des del sector agrícola fins a les empreses comercialitzadores i distribuïdores passant per la restauració i l'hostaleria. "És una proposició de llei que ha trobat un ampli consens i que vol no només reduir la petjada ecològica i sobre el medi ambient resultat del malbaratament, sinó també afrontar el problema social i econòmic que suposa", explica a l'ARA el diputat del PSC Raúl Moreno, impulsor de la proposició inicial que s'ha aprovat per unanimitat.

"És una llei que, finalment, ha aconseguit canviar l'enfocament i vol centrar-se en la prevenció. Ja no és important només aprofitar l'excedent, sinó evitar les pèrdues i el malbaratament al llarg de tota la cadena", sosté la subdirectora general de la Inspecció i Control Agroalimentari, Glòria Cugat, que destaca tota la feina feta als grups parlamentaris, el mateix Govern i els diferents agents del sector.

Aquests són els principals punts i novetats que introdueix la llei catalana:

Les empreses hauran de retre comptes

Totes les empreses –excepte les molt petites o microempreses– estaran obligades a quantificar cada any davant de la Generalitat les pèrdues i el malbaratament d'aliments. El reglament que s'ha d'elaborar a continuació de la llei fixarà els criteris i la informació que s'haurà d'aportar i que servirà per tenir dades per primer cop fiables sobre la quantitat real de menjar que no només empreses sinó també entitats com hospitals o residències desaprofiten cada any. No tenir el pla o no aplicar-lo serà sancionat com a infracció greu.

A part, també haurà d'especificar quina quantitat d'aliments s'acaba donant a entitats sense ànim de lucre i quines acaben convertides en aliments per a animals. La llei fixa una jerarquia clara pel que fa a l'aprofitament: primer alimentar les persones i només en un segon estadi optar per l'alimentació animal. Descartades aquestes dues opcions, es podrà decidir elaborar compost de qualitat, per exemple.

Un terç dels aliments del món es perden o es malbaraten

Tàper obligatori al restaurant

Els clients tindran dret a emportar-se sempre les sobres del que consumeixin en establiments de restauració i hostaleria. El local haurà de garantir l'envàs –fet de materials compostables o reutilitzables– i no podrà cobrar cap import extra per fer-ho. Tampoc podrà negar-se a posar el menjar en un tàper que porti el mateix client.

Productes 'lletjos' als supermercats

Les grans superfícies també tenen deures específics, com ara aplicar una política que prioritzi de cara al client la venda de productes amb data de caducitat pròxima amb incentius com la reducció del preu de venda.
La llei també fixa que s'han de crear línies de venda de productes "amb imperfeccions o desperfectes" i fomentar en tots els punts de distribució la venda a granel (que a més, redueix la generació de residus dels envasos i embalatges de plàstic).

Un pla estratègic català

La Generalitat haurà d'elaborar un pla estratègic contra les pèrdues i el malbaratament amb dotació pressupostària concreta i que vagi a fons sobre com corregir la situació en cada estadi de la cadena alimentària. El document haurà de revisar-se periòdicament. A més, en la contractació pública s'hauran d'incorporar clàusules per garantir la reducció del malbaratament.

Les administracions hauran d'impulsar campanyes per sensibilitzar els ciutadans del malbaratament –un 60% de tot el que es llença és a les llars–  i fomentar les bones pràctiques comercials a tots els nivells de la cadena alimentària. La llei també insta el Govern a incentivar l'aprofitament d'aliments amb la data de consum preferent superada, una data que és orientativa però que no sempre implica que el menjar estigui per llençar.

Potenciar els espigoladors

La llei és un primer pas per regular una activitat molt lligada al sector agrícola. Els espigoladors treballen als camps després de la collita per reaprofitar tot el producte que hi queda (ja sigui perquè no està prou madur o no té l'aspecte òptim en el moment de collir-lo, per exemple). És una activitat que ha de ser sempre "complementària i sense ànim de lucre", subratlla Cugat. 

A falta del reglament que entri més en detall, la llei estableix que l'activitat d'espigolar ha de quedar en mans d'entitats i empreses de l'economia social i solidària i organitzacions sense ànim de lucre. Sempre hauran d'arribar a un acord previ amb productors i pagesos o empreses que els donin l'accés a l'explotació agrària i hauran de destinar en cada cas la recol·lecció a persones en risc d'exclusió social. A més, aquestes entitats hauran de donar feina a persones de col·lectius vulnerables.

Obligacions de les entitats

Les entitats socials i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a distribuir aliments lligats al reaprofitament que obliga la llei hauran de complir obligacions i normes en matèria de salut, qualitat, higiene i seguretat alimentària.

Més enllà d'això, la llei les eximeix de responsabilitat civil, penal o administrativa en cas de possibles defectes dels aliments, excepte que siguin defectes causats per una negligència en la seva activitat.

8 estratègies per reduir el malbaratament d’aliments a casa