Societat 24/04/2021

Com quedaran les restriccions sense l'estat d'alarma?

D’aquí dues setmanes les mesures hauran de passar pel TSJC i els indicadors seran clau per argumentar-les

3 min
Banyistes a la platja de la Barceloneta l’estiu de l’any passat.
Disponible en:

BarcelonaSi res no canvia el 9 de maig serà l’últim dia amb l’actual estat d’alarma, que s’aplica des del 25 d’octubre. En aquest mig any la nova restricció que s’ha imposat per frenar el covid ha sigut el toc de queda –la prohibició de poder-se moure entre les 22 i les 6 h–. Però d’aquí dues setmanes, per mantenir aquesta mesura, el Govern haurà de passar pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Sense l’estat d’alarma, les restriccions que afecten els anomenats drets fonamentals i que, per tant, necessiten l’aval judicial són bàsicament el toc de queda, la restricció dels desplaçaments per territoris i la limitació del nombre de persones en les trobades.

És molt probable, doncs, que les restriccions que els departaments de Salut i Interior dissenyin d’aquí una setmana i escaig –perquè entrin en vigor a partir del 10 de maig– acabin dirimint-se al TSJC. Això també significa que els indicadors de la pandèmia seran clau a l’hora d’argumentar les mesures davant els jutges. “El virus no té una situació homogènia a Catalunya”, adverteix el professor de dret administratiu de la Universitat de Girona Josep Maria Aguirre, que afegeix que la Generalitat haurà de justificar per què imposa una restricció o una altra, cosa que des de finals d’octubre “no havia de fer”.

Per aquest motiu, Aguirre pronostica que les mesures difícilment podran ser iguals a tot el país. És el mateix que es va viure en el període entre el 21 de juny de l'any passat –quan va acabar el primer estat d’alarma– i l’octubre, perquè aquells mesos també s’havien de portar les restriccions a la justícia. La diferència, respecte a l’estiu, serà que les decisions a Catalunya només hauran de passar pel TSJC, perquè al setembre el govern espanyol va aprovar la llei 3/2020 per centralitzar i evitar que vagin als jutjats ordinaris de guàrdia. Això farà que no hi hagi discrepàncies entre els jutjats catalans, però hi podran ser entre els tribunals superiors de les diferents comunitats autònomes.

El discurs que més repetiran els responsables de Salut i Interior abans i després del 9 de maig serà que les restriccions dependran de la justícia, fet que posa en risc que es puguin aplicar perquè els jutges podran tombar-les. “A mesura que millorin els indicadors”, avisa Aguirre, cada cop serà més complicat argumentar-ho. El catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona Jordi Nieva-Fenoll considera que el TSJC prendrà les decisions amb la informació que li doni el Govern, però que la campanya de vacunació fa preveure que la incidència del virus tendirà a decaure. “La Generalitat s’haurà de plantejar si implanta unes altres mesures amb una situació diferent”, afegeix.

Una llei per poder limitar a mida

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, demanava dimarts a l’Estat que, si no prorroga l’estat d’alarma, modifiqui la llei espanyola de salut pública per poder tenir més eines legals per imposar restriccions. “Necessitem normes que permetin aplicar totes mesures per combatre la propagació del covid sense el paraigua de l’estat d’alarma”, exigia Budó. Segons la consellera, això és el que va fer la Generalitat a l’estiu quan, després que la jutge de guàrdia de Lleida tombés el confinament domiciliari al Segrià, va modificar la llei catalana de salut pública perquè en pandèmia es puguin limitar les activitats o els desplaçaments de persones.

Una de les idees del Govern per superar el filtre del TSJC és dissenyar restriccions per regions sanitàries o vegueries, com a l’estiu ja va posar en pràctica a diverses comarques o municipis de Catalunya. Però al marge de les mesures que topen, per exemple, amb el dret de reunió i lliure circulació, també acabaran al TSJC els recursos que presentin els sectors afectats per limitacions que, d’entrada, no necessiten l’aval judicial: a l’octubre la Generalitat va tancar la restauració sense que els jutges s’haguessin pronunciat. Això no impedeix que més endavant la justícia permeti la reobertura de les activitats econòmiques si accepta els recursos dels gremis i no veu justificat el criteri del Govern.

Nieva-Fenoll també reivindica que l’administració comenci a “repensar” altres restriccions que tampoc xoquen amb els drets fonamentals i que no acostumen a passar per una anàlisi setmanal, com ara l’obligació d’haver de portar mascareta als espais exteriors.

stats