Pandèmia
Societat 09/01/2021

“Sacrifiquem el nostre temps lliure per vacunar la ciutadania”

Les infermeres encarregades d’injectar les dosis de Pzifer viuen amb emoció la fita històrica

Maria Garcia
5 min
La infermera Ruth Martín el 27 de desembre, quan va vacunar el primer gironí, Esteve Font.

Girona“A veure si acabeu amb el bitxo”, “Ara ja podrem sortir?”, “Per fi, ja em vacuno!” Són algunes de les frases que confessen a cau d’orella la majoria de les 22.737 persones grans que viuen en residències, i que en els últims dies han rebut la primera dosi de Pfizer. “Quan arribes amb la vacuna, et reben com si fossis els Reis d’Orient! Ho han passat molt malament, i s’alegren molt quan els vacunes. Tots sentim que vivim un moment històric, molt bonic i emotiu”, descriu Joana Cabezas, que és una de les infermeres encarregades de vacunar a la regió de Lleida.

Com ella, arreu del país, més de 5.000 infermeres es van oferir voluntàries per participar en la campanya de vacunació que va començar el 27 de desembre. Posen injeccions fora de l’horari de la seva feina i això fa que molts dies encadenin diverses jornades laborals. “Havia de fer de 8 a 15 h, però m’han demanat si em puc quedar a la tarda, que els falta gent. I quan surti a les 21 h, aniré cap a l’Hospital de Bellvitge, que començo a treballar a les deu de la nit i fins demà al matí”, repassa Anna Bou, de 36 anys, que treballa a les urgències de Bellvitge i ara també al CAP Alhambra de l’Hospitalet de Llobregat, en la campanya de vacunació. Però Bou no ho explica amb to de queixa o crítica, sinó com a descripció i exemple del compromís que senten els de la seva professió. “Ho fas perquè et surt de dins. Perquè som persones que cuiden de persones i hem patit molt en els últims mesos, hem passat moltes pors”. “Totes sacrifiquem el nostre temps lliure i de descans per vacunar tota la ciutadania”, recorda també Cabezas.

Organitzar les vacunacions

Quan comença la seva jornada de vacunació, Bou arriba al CAP Alhambra, on troba preparades les neveres amb el nombre exacte de dosis del dia, el llistat de residències de gent gran i persones amb discapacitat que han de vacunar i un equip d’emergència per si algú tingués una reacció al·lèrgica. “De moment ningú ha tingut cap reacció, més enllà de vermellor o molèstia al lloc de la injecció”, recalca la barcelonina.

Cada regió sanitària està dividida en zones amb un coordinador que distribueix i organitza les injeccions diàries. En el cas de Girona, està dividida en dues zones i la que s’encarrega del nord és la infermera Ruth Martín, de 27 anys. “Tenim 10 infermeres al matí i 10 a la tarda, i 6 administratius que les acompanyen. I hem de planificar, amb els delegats de cada residència, el dia que hi anirem i quina comanda de dosis necessitarem”, relata.

La vacuna de Pfizer té unes característiques que compliquen la logística de vacunació, i les professionals que l’han d’injectar han rebut una formació prèvia i específica d’unes tres hores. Les dosis s’han de conservar a -70º, però quan els arriben als CAP i hospitals per distribuir-les, ja estan descongelades. Llavors, si es manté entre 2 i 8 graus, poden utilitzar-se durant cinc dies. “Venen en unes neveres que controlen la temperatura les 24 hores, amb acumuladors de fred i unes plaques que eviten que es puguin moure durant els trasllats”, continua Martín. De fet, un dels punts més importants per no fer malbé la vacuna és evitar qualsevol sacseig o moviment brusc. “Quan les traiem de la furgoneta, intentem transportar-les entre dos infermeres perquè sempre vagi recte. I sempre repetim que les dosis s’han de tractar com si fos un cotonet, amb molta delicadesa”.

La majoria de vacunes arriben preparades per aplicar i en dosis individuals. Però la del covid de Pfizier ve en vials de 5 dosis i això -segons la gironina- fa que a cada centre només puguin vacunar una xifra múltiple de cinc: “A les residències, prioritzem sempre els usuaris. I si es queden tres treballadors sense vacunar, hi tornem l’endemà”.

Un cop obren el vial, han de preparar les dosis: s’ha de diluir l’ARN de la vacuna amb sèrum i barrejar-les amb deu moviments molt suaus que s’han de repetir dues vegades, al principi i a la meitat del procés de vacunació. “I ha d’estar tot molt comptat i planificat perquè, un cop has reconstituit el vial, has de posar les dosis a cinc persones al moment, no es poden traslladar d’un centre a un altre”, afegeix Bou.

Injeccions set dies la setmana

Pel que fa a les crítiques que van aparèixer en els primers dies pel baix ritme de vacunació, les tres infermeres asseguren que elles no han parat des del 27 de desembre. “He anat a vacunar en diumenges i fins i tot el dia de Reis”, explica la lleidatana. I la barcelonina afegeix: “No serveix de res tenir 100 vacunes si no tens personal, però és normal que al principi costi organitzar-ho perquè no ho havíem fet mai abans”.

Tot i això, la coordinadora de Girona Nord admet que encara no han rebut indicacions de com hauran d’organitzar la vacunació amb les dosis de Moderna, que està previst que comencin a arribar a Catalunya aquesta setmana. A diferència de la Pfizer, aquesta vacuna es pot conservar a 20 graus sota zero durant sis mesos i en nevera estàndard durant un mes, cosa que facilitarà la distribució. Però els dos vaccins requereixen dues dosis per aconseguir la immunitat, i si una persona rep la primera d’una marca, la segona haurà de ser de la mateixa. A data de 8 de gener, s’ha injectat la primera dosi a 53.343 catalans, entre residents i sanitaris.

Queda, doncs, un llarg camí fins a vacunar tota la població, però totes tres viuen la fita història amb “il·lusió”, “responsabilitat” i, sobretot, “amb molta emoció”. “Només demanem que se’ns valori més, que les infermeres sempre ho donem tot i ho hem demostrat”, demana Bou, i Cabezas anima a vacunar-se: “Tenim aquest deure pels padrins, pels que no hi són i pels que hi són”.

stats