Els contagis de la verola del mico es dupliquen mentre escassegen les vacunes i els antivirals

BarcelonaL’expansió de la verola del mico no té aturador: en un sol mes s’han duplicat els contagis tant a Catalunya com a Espanya. Les autoritats sanitàries internacionals ja han declarat la simultaneïtat de brots que va esclatar el maig passat al Regne Unit com una emergència de salut pública, però el comportament real i futur del virus continua sent una incògnita per als experts, que no s’atreveixen a pronosticar quin abast poblacional pot arribar a tenir ni quines conseqüències de salut es poden derivar dels contagis. A Espanya, el país europeu que més casos ha detectat, s’han diagnosticat 4.900 positius, amb la Comunitat de Madrid al capdavant (1.817), i s’han notificat dues defuncions (dos homes d’entre 30 i 40 anys a Andalusia i el País Valencià). Són, fins ara, les úniques morts a Europa que es vinculen al virus. El degoteig de casos coincideix amb un estancament de la producció de vacunes, que alenteix l’estratègia de prevenció i protecció dels grups més vulnerables, i amb l'escassetat d’alguns dels tractaments antivirals que es donen de forma excepcional als pacients greus que arriben a l’hospital, el 2,8% dels diagnòstics.

A Catalunya la incidència de la verola del mico ha anat augmentant des del 27 de maig i ja és molt elevada. En només un mes s’han més que duplicat els contagis confirmats amb una prova de laboratori: si el passat 8 de juliol el departament de Salut anunciava 665 casos, aquest divendres la xifra ja s’eleva fins als 1.558 (amb prop de 700 més sota sospita i en estudi). A Espanya l’evolució és similar: en l’últim mes el ministeri de Sanitat ha passat de registrar 2.034 positius a 4.942. I tot i que la majoria d’infeccions són lleus i es curen de forma espontània (els afectats no requereixen cap tractament i, en molts casos, ni tan sols atenció sanitària), el director mèdic del BCN Checkpoint i investigador de l’IrsiCaixa, Pep Coll, recorda que, com passa amb qualsevol brot infecciós, a mesura que augmenta el nombre de persones contagiades també creix el risc que hi hagi més afectats per la malaltia de forma greu. Ara 139 persones han requerit algun tipus d'hospitalització, prop del 3%. "No sabem com evolucionarà el brot, si es farà endèmic o no. Hi ha moltes més incògnites que certeses, però han crescut les sospites i molts casos asimptomàtics s’estan escapant perquè no els estem buscant", afirma el metge. 

El brot de verola s'està propagant sobretot entre el col·lectiu d’homes que tenen sexe amb homes. No és una infecció de transmissió sexual (ITS) i les vies de contagi encara no estan del tot definides, però, segons l'estudi dels casos, en més del 80% dels afectats s'ha identificat el contacte íntim i sexual com a font del contagi. Per aquest motiu, la campanya de vacunació va dirigida, de moment i gairebé en exclusiva, als homes adults joves que tenen sexe amb diversos homes (especialment si ho fan en grup o sense cap mena de protecció) i que prenen la pastilla preventiva del VIH, la profilaxi de preexposició (PrEP). En les dues primeres setmanes d’aquesta estratègia a Catalunya s’han inoculat 1.045 vacunes, el 60% de les dosis assignades (1.600). La majoria dels immunògens pendents d’administrar ja estan assignats nominalment (s’han programat les cites amb antelació) i es posaran els pròxims dies.

El BCN Checkpoint, un dels tres centres autoritzats per administrar la vacuna, n’ha inoculat unes 300 i la setmana que ve esperen exhaurir les dosis de què disposen, un total de 700. Les autoritats catalanes van optar per prioritzar la població vulnerable, en part, per les dificultats d’accés a les dosis, que s’estan fabricant amb comptagotes.

Més dosis "d'aquí dues setmanes"

Espanya ha comprat, via la Comissió Europea, 12.000 vacunes, però de moment només ha pogut accedir a 5.000. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, va assegurar que el segon lot, previsiblement amb els 7.000 vials que falten, arribarà “en les pròximes setmanes”. Segons fonts consultades per l’ARA, s’espera que aterrin a Madrid d’aquí dues setmanes i es puguin repartir “immediatament” entre les comunitats.

La investigadora d’ISGlobal Laia Vázquez subratlla que fa tres mesos que el virus va començar a propagar-se i, des d’aleshores, la corba ha anat escalant progressivament i sense treva. Per això valora positivament que les autoritats sanitàries hagin declarat l'emergència sanitària, si bé creu que podria haver-se fet amb més celeritat. “És la primera vegada que la verola del mico surt del seu nínxol de transmissió, el continent africà, i que els casos no són importats i aïllats, sinó que la transmissió es manté en la comunitat”, explica.

La verola del mico és una zoonosi viral (es transmet dels animals a les persones) i, tot i que a Àfrica és endèmica, a Occident era fins ara una malaltia de declaració obligatòria però molt anecdòtica. "Reconèixer públicament la preocupació per aquesta malaltia permetrà implicar les autoritats en la consecució de millors eines per donar resposta a aquesta emergència: més vacunes i més antivirals", afirma Vázquez.

De fet, segons ha pogut saber l'ARA, el tractament més utilitzat per als casos greus de verola del mico s'ha esgotat. Es tracta del Tecovirimat, un fàrmac que limita la progressió del patogen en l'organisme i alenteix la propagació de la infecció, però que es fa servir de forma excepcional. En aquest cas també n'hi ha una escassetat evident i, de fet, no se sap quantes unitats han arribat a Espanya de la compra centralitzada europea (si bé inicialment es parlava d'unes 200 dosis). La mateixa Darias va admetre que n'arribarien "poques" perquè els casos eren eminentment "lleus". Unes declaracions, però, que va fer a principis de juny, quan la incidència de contagis era molt menor i el nombre de malalts greus, inexistent.