Societat 20/11/2021

Els infants mengen pitjor ara que fa vint anys

Les nutricionistes alerten que l'alimentació mediterrània es perd: es consumeixen molts processats i poca fruita i verdura

5 min
Ona, 2n ESO, I.E. Costa i Llobera
Dossier Menjar per canviar el món Desplega
1.
Els infants mengen pitjor ara que fa vint anys
2.
“És fonamental conèixer i respectar la sensació de sacietat dels fills”
3.
Nous menús escolars: "Que dibuixin la cara del Bob Esponja al seitan!"
4.
Crit d'alerta de Fundesplai: "Quan mengem, ho devorem tot"
5.
"No tingueu por ni vergonya de fer servir la imaginació"
6.
Nens i nenes dibuixen les notícies de l'ARA

Santa Coloma de GramenetA les lleixes de qualsevol botiga catalana hi ha desenes de galetes i dolços, salses i cereals i plats precuinats com pizzes. Tots aquests productes es fan la competència entre si amb els envasos i les ofertes més cridaneres per ensibornar les famílies que encara no han decidit què toca per berenar o sopar. En canvi, per localitzar un paquet de iogurts naturals sense sucres afegits cal esforçar-s’hi molt i llegir moltes etiquetes. L’oferta de menjar no saludable és “amplíssima i salvatge”, segons la dietista i nutricionista de l’Agència de Salut Pública de Catalunya Maria Manera, i aquesta sobreexposició als productes processats repercuteix directament en l'alimentació i la salut de la població, sobretot la dels infants i els joves en plena etapa del creixement. A Catalunya, el 24,4% dels menors de 12 anys tenen sobrepès i el 10,1% obesitat, unes condicions que poden causar malalties metabòliques com la diabetis. Les causes cal buscar-les en els hàbits de vida, com el sedentarisme, però principalment en la mala alimentació.

"Aquestes dades ens fan pensar que ara els infants mengen pitjor per l'oferta alimentària a què estan exposats", planteja Manera. Pensa el mateix la presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, Roser Martí, que afirma que els nens menjaven millor fa vint o trenta anys, quan no hi havia tants productes industrials al seu abast. “Els aliments eren frescos, es prioritzava el producte de la zona i el de temporada, i les famílies dedicaven més temps a la cuina i als àpats compartits”, radiografia. També la dietista i nutricionista de l'Hospital Sant Joan de Déu, Mireia Termes, creu que la incorporació dels aliments processats (experimenten canvis de conservació) i ultraprocessats (s’hi afegeixen tants ingredients i additius que fan irreconeixible l’aliment original) és una amenaça per a l'alimentació dels més joves. “Els paladars infantils es van fent a gustos més dolços, que substitueixen els dels aliments frescos i progressivament s’està abandonant la idea de dieta mediterrània, la de tota la vida, la que dels nostres pares i avis i la que és més saludable”, lamenta.

Una alimentació completa, equilibrada i saludable prioritza els productes d'origen vegetal, que inclouen fruita i verdura, llegums, fruita seca, cereals i derivats integrals, i en general es completa amb productes d'origen animal de bona qualitat (peix blanc i blau, carn preferiblement magra, ous i làctics). Els aliments han de ser frescos, mínimament processats, preferiblement de temporada i de proximitat, i s'ha de limitar a la mínima expressió el consum de productes amb un alt contingut de sucre, greixos poc saludables i sal, presents en la brioixeria, els snacks, les begudes ensucrades i els precuinats. "Estem a favor que hi hagi una certa disponibilitat d’aliments més dolços, però sempre que apareguin de manera molt puntual i que tant famílies com infants ho associïn a moments molt concrets", argumenta la dietista i nutricionista de l’Agència de Salut Pública de Catalunya Gemma Salvador.

No obstant això, els comerços, sobretot els supermercats i els grans magatzems, són entorns que esbiaixen molt la tria. “Els productes bons i barats com un grapat de llegums i una mica de pa integral i de bròquil queden sobrepassats pels que són cars i dolents. I aquests, quan són rics en ferro, són pobres en vitamines, i quan són baixos en sal, tenen massa greixos”, resumeix Manera. Els aliments bàsics i econòmics són els més aconsellables per a una dieta saludable. "Però al voltant de l’alimentació hi ha una indústria molt potent, sovint amb declaracions enganyoses, que bombardeja una població que no sempre pot estar prou atenta", assenyala Salvador.

Per a l'experta, no totes les famílies estan igual d’empoderades i moltes es deixen enredar per allò que sembla més fàcil o atractiu. Per exemple, que requereix menys temps a la cuina o que amb un sol paquet permet alimentar més boques. "I això depèn en una part molt important de la classe social a la qual pertanyen. El que afecta més aquestes famílies és la falta de temps i la baixa capacitació per, amb pocs recursos, triar opcions més saludables", afirma Salvador, que defensa que és essencial concentrar esforços contra la publicitat d'aquests aliments nocius.

Auge de dietes restrictives

Com ja fan països com el Regne Unit, Portugal i Noruega, el govern espanyol va anunciar que a partir de l'any que ve quedarà prohibida la publicitat de begudes i aliments rics en sucres i greixos dirigida al públic infantil. Les dietistes consultades ho valoren positivament perquè ajuda a remoure consciències sobre la necessitat de reduir el consum de productes processats, no només per una qüestió de salut individual, sinó també global i de planeta. Però Manera adverteix que "de moment ni les enquestes poblacionals ni el consum real demostren un canvi de tendència real".

En canvi, la crida a incrementar les proteïnes vegetals i reduir-ne les animals progressivament –per consciència amb el planeta i amb el benestar dels animals– s'ha notat (als menjadors escolars fa quinze anys que s'implementa aquesta màxima) i les dietes restrictives o alternatives com el vegetarianisme i el veganisme han augmentat notablement els últims anys. De fet, són moltes les criatures i els joves que demanen a la família fer el pas i abandonar en major o menor grau els aliments d'origen animal. "I no hi ha cap problema. Si estan planificades amb un pediatre o especialista i correctament suplementades [per a les vitamines B12 i D el ferro], aquestes dietes són compatibles amb una salut i un creixement bons", assegura Termes. Però Salvador fa un avís: "Això no significa que calgui comprar productes especialment dissenyats per a aquestes dietes, que són molt processats. En aquests casos continua sent fonamental el menjar orgànic i fresc".

Les expertes tenen una opinió molt diferent de les restriccions d'aliments concrets, com la llet i el gluten, sense una indicació mèdica. "La llet és un aliment molt poc processat. Els làctics són dolents si se'n prenen més del compte o si són molt ensucrats, però amb una ingesta moderada són fonamentals per a l'alimentació infantil. Si es vol eliminar perquè és d'origen animal, endavant, però cal ser conscients que cal prendre més fonts de calci", explica Salvador. Per exemple, menjant fruita seca, col, bròquil, llenties, gambes o cloïsses. "No perquè no ens agradin els làctics o els descartem hem de tenir una ingesta de calci insuficient", corrobora Martí.

Sobre la retirada del gluten, les nutricionistes asseguren que no aporta cap benefici. "Només n'han de prescindir les persones amb intolerància o al·lèrgia definida per l'especialista. Treure'l és complicar-se la vida gratuïtament: hauràs de comprar un producte més car i amb més sucre, cosa que precisament no interessa", conclou Manera.

Ferran, 2n ESO, I.E. Costa i Llobera
Dossier Menjar per canviar el món
Vés a l’ÍNDEX
stats