Les infeccions de VIH no baixen i un terç dels casos es diagnostiquen tard

BarcelonaUn terç dels diagnòstics de VIH a Catalunya es fan tard, quan els pacients ja han tingut una infecció oportunista o quan el sistema immunitari ja ha començat a deteriorar-se. Passa el mateix amb la meitat dels diagnòstics a Europa, tal com ha alertat aquesta setmana l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Els retards en el diagnòstic són, precisament, una de les principals raons que els experts assenyalen com a motiu pel qual els diagnòstics no han baixat de 3.000 casos nous anuals en els últims quinze anys.

El doctor Joaquín Burgos, del Servei de Malalties Infeccioses de la Vall d'Hebron, explica en una entrevista a l'ACN amb motiu del Dia Mundial de la Sida, que es commemora cada any l’1 de desembre, que el retard en els diagnòstics és un dels "principals problemes" que persisteix davant del virus VIH. D'una banda, perquè aquestes persones han tingut la infecció durant anys sense saber-ho i han pogut transmetre la malaltia. Encara que no hagin tingut cap infecció oportunista, afegeix Burgos, i tot i que un cop tenen el diagnòstic els pacients es posin en tractament i la situació millori, el temps que han passat amb la infecció del VIH "té impacte en les comorbiditats del futur", és a dir, en problemes de salut crònics addicionals.

En canvi, afegeix el doctor, el pronòstic per als pacients ha canviat radicalment en els últims quaranta anys: ha passat de ser una sentència de mort per a moltes persones a poder tenir una càrrega viral indetectable i una qualitat de vida equivalent a la resta de població. Mentrestant, apunta Burgos, queden reptes pendents, com trencar l’estigma, aconseguir més conscienciació social i que el sistema sanitari no perdi oportunitats per a proves de diagnòstic. “Hi ha el que s'anomenen oportunitats perdudes, quan una persona ha passat pel sistema sanitari amb una condició associada a la infecció per VIH, però no se li ha ofert el test”, explica.

Per millorar la detecció del VIH, el doctor considera que cal augmentar la conscienciació de la societat, que té “poca percepció del risc”, sobretot en les persones heterosexuals i de més edat. “Tothom pot agafar la infecció per VIH i en moltes ocasions mai ens fem el test”, adverteix.

Encallats al llindar dels 3.000 casos

En els últims quinze anys, el nombre de diagnòstics en tot l'Estat no ha aconseguit baixar de 3.000. L'any passat se'n van notificar 3.340, una mica menys que el 2023, quan van ser 3.350. Segons l'últim informe de vigilància epidemiològica de VIH i sida a Espanya del ministeri de Sanitat, el 2022 hi va haver 3.337 diagnòstics, i el 2021, 3.192. Són menys que els que hi va haver, per exemple, el 2013 (4.471) i el 2014 (4.561), però la xifra no ha baixat del llindar dels 3.000 diagnòstics des de l'any 2009, quan n'hi va haver 2.246.

La presidenta del Grup d'Estudi de la sida de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses (GeSIDA), María Velasco, assenyala, en primer lloc, els retards en el diagnòstic a l'hora d'explicar els motius d'aquestes dades. En declaracions a Efe, apunta que el fet que els diagnòstics arribin tard fa que persones amb la infecció, sense saber que la tenen, la transmetin.

Velasco també apunta que, malgrat la necessitat d'educació sexual a les escoles, els riscos de la transmissió sexual afecten "molts col·lectius, i potser cal incidir més en informació i formació" en altres segments d'edat. Afegeix que els migrants són ara per ara més de la meitat dels nous diagnòstics: "Si no tenen bon accés a mesures preventives, aquí tenim un altre condicionant amb què continuem alimentant aquests 3.000 nous diagnòstics anuals".