L'estratègia catalana frena (de moment) els casos de xarampió, en auge a Espanya
Salut està analitzant quins col·lectius no estan vacunats
BarcelonaDes de fa dos anys els casos de xarampió pugen de manera ininterrompuda arreu del món. La pandèmia de covid-19 va demostrar que les amenaces de salut pública no tenen fronteres. Si la incidència d'una malaltia infecciosa es dispara en un país concret, el risc d'importar casos entre els països veïns augmenta. A Espanya els casos de xarampió estan en auge aquest 2025, especialment a Euskadi i a Andalusia, amb 374 casos notificats fins al 27 d'abril al conjunt de l'Estat, segons l'Institut de Salut Carlos III. D'aquests, Catalunya n'ha notificat 28. Així doncs, mentre el nombre d'infeccions creix al nostre voltant, els experts en salut pública celebren que les estratègies de prevenció a casa nostra estan funcionant i, de moment, han aconseguit frenar la malaltia. Ara bé, avisen que sempre hi ha el risc que hi hagi un brot entre els col·lectius que no s'han vacunat, cosa que faria repuntar els casos tot i els esforços fets fins ara.
Per això el subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, Jacobo Mendioroz, insisteix que la millor mesura de protecció davant de la malaltia és rebre les dues dosis de la vacuna. A Espanya les cobertures vacunals són molt altes, especialment a Catalunya i a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, que tenen els calendaris més complets de l'Estat, però, així i tot, hi ha determinats col·lectius que no estan vacunats. Això fa que quan alguna d'aquestes persones s'infecta, els casos augmentin exponencialment. "Cada cas de xarampió té centenars de contactes. D'aquests, un 5% no està vacunat, i quan hi ha brots importants el seguiment de contactes és molt complicat", explica Mendioroz.
Davant d'aquesta situació, Mendioroz ha avançat que el departament de Salut està analitzant quins són els col·lectius més vulnerables a la malaltia amb l'objectiu d'incentivar la vacunació i augmentar la immunitat de la població. De moment, però, estan fent l'estudi i encara no tenen pensat de quina manera incrementaran la cobertura vacunal. Fins ara la meitat de casos notificats a Catalunya eren importats i només s'han detectat tres brots, el més gran dels quals afectava tres persones. Mendioroz treu pit de l'estratègia catalana per frenar les infeccions, però també avisa que és una "loteria" i que sempre hi ha el risc que augmentin si hi ha brots importants. A Euskadi, per exemple, ja s'han notificat 147 casos i a Andalusia 73, tot i tenir una bona immunització grupal.
L'estratègia catalana
Fora d'Espanya hi ha dos focus actius molt importants al nostre entorn: un al Marroc, on des del setembre del 2023 hi ha hagut 25.000 contagis i més d'un centenar de morts, i un altre a Romania, amb més de 5.000 casos i almenys una vintena de defuncions. Davant d'aquest repunt, a Espanya totes les comunitats han anat reforçant les recomanacions de vacunació contra el xarampió, sobretot en adults no vacunats o que no hagin passat la malaltia, però no s'ha iniciat cap campanya específica. Catalunya ja es va anticipar a la situació amb accions formatives a professionals sanitaris perquè estiguin a l'aguait davant de qualsevol cas sospitós i també incentivant la vacunació.
En concret, des del maig de l'any passat s'ofereix a tothom d'entre 44 i 58 anys que va al seu centre sanitari l'opció de vacunar-se contra el xarampió. El Govern va prendre aquesta decisió adduint que la franja d'edat dels que van néixer entre el 1966 i el 1980 és un dels col·lectius més vulnerables, ja que la vacunació sistemàtica contra la malaltia es va començar a implantar el 1981. Es considera que els nascuts el 1965 o abans, molt probablement, ja havien passat la malaltia i estaven immunitzats. També es va formar els professionals sanitaris sobre els símptomes del xarampió per augmentar la "sensibilització del sistema" i evitar que s'escapin casos, ja que feia anys que no es veien tantes infeccions.
Paral·lelament, el departament va activar un circuit de detecció ràpid per "ser més àgils" davant d'un cas positiu. Si s'identifica amb rapidesa que algú està infectat és més fàcil fer l'estudi de contactes i tallar les cadenes de transmissió. A més, si fa menys de 72 hores que la persona s'ha contagiat pot rebre la vacuna i el risc de patir un quadre greu serà més baix. Tot plegat fa que Catalunya estigui controlant una malaltia que en altres parts de l'Estat i en altres països està causant estralls. Per a Mendioroz l'èxit rau en la coordinació entre els professionals de salut pública i els dels centres sanitaris.
Això sí, reitera que l'augment de casos al nostre voltant és preocupant. "Tenim l'experiència de la pandèmia, no vivim aïllats del món, i Catalunya té molts turistes, sobretot a l'estiu. Arribaran més casos importats, segur, i això farà que augmenti el risc de tenir més infectats i més brots", argumenta l'expert. Quan hi ha brots de 30 o 40 persones, com els que s'han detectat a Euskadi i Andalusia, hi ha milers de contactes, cosa que fa més difícil controlar les cadenes de transmissió i la incidència de la malaltia es dispara. Amb la cobertura vacunal actual, però, Mendioroz aclareix que els casos de xarampió no arribaran a saturar el sistema sanitari català.
