Societat  /  Salut 16/02/2022

Primera dona curada del VIH amb un trasplantament de cèl·lules mare umbilicals

La pacient fa 14 mesos que no necessita antiretrovirals, però els experts avisen que és un cas "excepcional" i no reproduïble a gran escala

4 min
Un laboratori, en una imatge d'arxiu

BarcelonaQuart cas de remissió total del virus de la immunodeficiència humana (VIH) al món, aquesta vegada en una dona. Un equip de metges nord-americans ha anunciat la curació d'una dona, la primera fins ara, de la qual no han transcendit detalls tret que és de raça mixta (pare i mare de diferent raça), gràcies a un trasplantament de cèl·lules mare de cordó umbilical resistents de forma natural a l'agent causal de la sida. La pacient de Nova York, com ha sigut batejada seguint l'estela de la resta de curats (el pacient de Berlín, el pacient de Londres i el pacient de Düsseldorf), va ser diagnosticada de VIH i, posteriorment, de càncer de sang, malaltia per la qual va ser sotmesa a la teràpia cel·lular. La intervenció contra la leucèmia, però, va frenar també la progressió de la infecció i va permetre que abandonés el tractament antiretroviral 37 mesos després del trasplantament. Ara, quan fa un any i dos mesos que no pren la medicació, la seva càrrega viral és indetectable i se la considera lliure del virus. Amb tota la prudència, doncs, aquesta teràpia hauria esborrat el VIH del seu cos i seria la primera dona curada, segons han anunciat els seus metges en un congrés a Denver i ha avançat el New York Times .

Després d'eliminar les cèl·lules leucèmiques amb quimioteràpia, la dona va rebre un trasplantament de cèl·lules mare procedents d'un cordó umbilical que presentaven una mutació en el gen CCR5 que les feia resistents al VIH i que van ser suplementades amb les cèl·lules adultes donades per un individu amb una genètica compatible al 50% (pares, germans o fills). "El que s'ha fet és un empelt: s'han barrejat unes poques cèl·lules mare amb la mutació amb el material genètic d'un familiar per poder transportar les cèl·lules i que la pacient reconstrueixi el seu sistema immunitari a partir de les que són resistents", detalla a l'ARA l'investigador Icrea de l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), Javier Martínez-Picado. L'expert explica que aquesta teràpia ja s'havia fet servir a Barcelona l'any 2015 per curar un home amb VIH i càncer hematològic i que els resultats van ser publicats a la prestigiosa revista The Lancet, però malauradament el pacient no va superar la malaltia oncològica.

La tècnica que ha curat aquesta primera dona és semblant a la feta servir en els tres altres casos coneguts fins ara, però és més sofisticada. Els tres homes havien rebut un trasplantament de medul·la òssia de donants adults amb cèl·lules mare resistents al VIH i que, a més, eren totalment compatibles amb els seus perfils immunològics. Ara bé, ja fa temps que s'havia identificat que l'ús de cèl·lules d’un cordó umbilical en comptes d'un donant adult reduïa el risc de rebuig i la necessitat de garantir un grau tan elevat de compatibilitat entre el donant i el receptor. "L'empelt ho resol", matisa Martínez-Picado. Els casos anteriors van patir complicacions importants després del trasplantament, però aquesta dona va poder abandonar l'hospital 17 dies després del trasplantament.

Martínez-Picado creu que encara és agosarat parlar de curació, sobretot tenint en compte que no han passat ni dos anys des que la pacient va deixar de rebre tractament. “Curar és una paraula molt atractiva però nosaltres preferim parlar de remissió per absència retroviral”, puntualitza. A diferència d’altres virus, el VIH es manté a l’ADN i és complicat assegurar que tenir càrrega viral indetectable eviti que el virus pugui evolucionar i estimular-se. “És evident que com més temps passa des del tractament i no es té càrrega viral, és més complicat que passi, però no es pot descartar”, explica. 

Per exemple, la teràpia que hauria curat aquesta dona nord-americana es basa en la inhibició del gen CCR5 per evitar la infecció de cèl·lules. Aquesta és la principal porta d’entrada del VIH però no l’única: també hi ha la proteïna CXCR4, que pot actuar com un receptor secundari del VIH. “Hi ha persones que fan servir un dels dos però d’altres que poden utilitzar-los tots dos”, diu Martínez-Picado, obrint la porta a fer-ne més estudis. I avisa: “El cas de Nova York és molt interessant però també excepcional. Permeten pensar en la cura del VIH, però no és reproduïble a gran escala”.

Teràpia "per a un grapat" d'afectats

El mateix equip de metges que ha aconseguit la remissió de la pacient de Nova York adverteix que els trasplantaments de cèl·lules mare se segueixen limitant a casos en què el pacient pateix càncer o una altra malaltia greu que justifiqui un procediment molt complex i que pot ser fatal. Segons Deborah Persaud, l'especialista de la Universitat Johns Hopkins que dirigeix el programa d’aquesta investigació, la teràpia amb cèl·lules mare "continua sent una estratègia només factible per a un grapat dels milions de persones que viuen amb VIH".

A Europa, Martínez-Picado explica que només un 1% dels donants potencials de cèl·lules mare tindrien resistència al VIH. A l'IrsiCaixa s’han fet una quarantena de trasplantaments d’aquest tipus, alguns dels quals amb la mutació, i més de la meitat han tingut èxit, si bé també hi ha hagut casos de rebuig del donant o de progressió del càncer greu.

Que el recompte viral sigui pràcticament zero o la càrrega viral sigui indetectable en un pacient que no rep tractament antiretroviral significa que no s’han trobat virus als teixits que actuen com a reservori del VIH, anticossos específics o les cèl·lules citotòxiques que indicarien que el sistema immunitari està activat contra el VIH. Només s’identificarien virus defectius –incomplets i incapaços de reproduir la infecció– als ganglis limfàtics. Fins ara, tots els casos de remissió total de VIH han sigut homes, si bé Martínez-Picado explica que per a aquest tractament són irrellevants els trets biològics diferencials entre sexes. "A Occident aquestes intervencions duals s'han fet majoritàriament en homes perquè són els que han presentat tant el virus com la leucèmia o el limfoma", puntualitza.

El primer cas de remissió total va ser Timothy Brown, l'anomenat pacient de Berlín, que va passar 12 anys sense VIH després d'un trasplantament de cèl·lules mare tot i que, finalment, va morir el 2019 de càncer . El segon va ser Adam Castillejo, també un home, conegut com a pacient de Londres . Finalment, un consorci internacional, el Scitem, en què va participar el centre de recerca IrsiCaixa de Barcelona, va identificar un altre pacient que després d'un trasplantament de cèl·lules mare va deixar de prendre els antiretrovirals i porta 3 anys i mig amb el VIH indetectable.

stats