El 86,6% dels catalans ja tenen algun tipus d'immunitat contra el covid

Salut deixarà de fer tests d'antígens dilluns que ve als alumnes que siguin contactes de positius

4 min

BarcelonaEl 86,6% dels catalans han estat en contacte amb el covid, sigui perquè s'han infectat en algun moment o perquè s’han vacunat, ha explicat aquest dimecres la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas. Això significa que quatre de cada cinc persones a Catalunya, uns 6,7 milions d'habitants, tenen algun tipus d’immunitat contra el virus. El 77% de la població està vacunada i en els dos anys de pandèmia s'han declarat almenys dos milions d'infeccions, si bé se sap que moltes mai han quedat registrades. Ara bé, la transmissió durant la sisena onada és tan alta que la meitat dels casos s'han notificat únicament entre el mes de desembre i aquest dimecres, cosa que també ha disparat les xifres d'immunitat natural.

Una part important dels casos detectats des del desembre, el 7%, són, però, reinfeccions, un percentatge que ha augmentat respecte a altres onades per tres motius. En primer lloc, perquè el virus fa dos anys que circula i hi ha persones que han anat perdent la protecció que havien adquirit de forma natural. A més, la variant òmicron és més contagiosa i té més capacitat per infectar algú que ha superat una infecció prèvia causada per variants anteriors. I, per últim, perquè la mutació s'escapa parcialment de la pauta de vacunació amb dues dosis i de moment només un 43% dels catalans ha rebut la tercera dosi, que augmenta la protecció.

Però entre immunitzar-se amb vacunes o fer-ho mitjançant el contagi, l’investigador de l'IrsiCaixa Julià Blanco és taxatiu: sempre és preferible vacunar-se. “L’efecte d’una infecció és enormement variable i ja sabem que el nivell d’anticossos depèn molt de la gravetat del cas. Com que l’òmicron s’associa a símptomes més lleus, també la resposta immunitària seria menys forta”, ha explicat.

L’expert ha detallat que una persona amb dues dosis que es contagia amb la variant òmicron multiplica per quinze els seus anticossos al cap de dues setmanes (la infecció actua com una dosi de reforç), però exposar-se al virus és assumir el risc d’emmalaltir sense saber quant de temps dura la protecció ni quina capacitat de neutralitzar el virus tindran els anticossos que generi.

Aquestes defenses arriben a nivells òptims quinze dies després de la vacuna, però passats sis mesos cauen i el risc d’infecció lleu augmenta. “Això, en un context d’alta transmissibilitat i amb una variant més resistent, com l’òmicron, ens ha canviat el paradigma”, ha dit Blanco. A més, l'adquisició de la immunitat natural també desestabilitza el calendari vacunal: no es recomana rebre la tercera dosi fins passats cinc mesos des del contagi.

Fi als cribatges escolars

Malgrat el boom de contagis, la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha afirmat que la sisena onada va a la baixa de manera “ràpida i clara” i que tots els indicadors demostren que va “pel bon camí”. “Però encara tenim unes incidències molt altes”, ha dit Cabezas. Ara per ara es detecten 2.263 casos per cada 100.000 habitants, hi ha 2.946 persones hospitalitzades i 452 ingressades a les UCI, el 73% de les quals amb suport invasiu.

Precisament perquè la situació epidemiològica ha millorat en tots els grups d'edat, també en els més joves, Cabezas ha anunciat que a partir de dilluns que ve deixaran de fer tests d'antígens als escolars que formen part d'una bombolla en què apareixen casos de covid i que afecten el 20% del grup classe. A partir de la setmana que ve, només es mantindran aquestes proves entre els professors, perquè hi ha persones amb edats de risc, i en els centres d'educació especial, pel seu grau afegit de vulnerabilitat.

Aquest programa a través dels CAP i les farmàcies ha permès fer 441.809 tests entre l'1 i el 31 de gener, amb una positivitat d'entorn el 7%. El departament d'Educació ja va avançar la setmana passada que suprimir-lo era una possibilitat, ja que amb aquests tests es detecten milers de casos asimptomàtics i, operativament, posava moltes traves al funcionament de les escoles, així com a la conciliació familiar.

Canvi en les quarantenes i les mascaretes

S'esperen més canvis en l'àmbit educatiu. Cabezas ha recordat que la Generalitat proposarà al Consell Interterritorial de Salut d'aquest dimecres l'eliminació de les quarantenes a les escoles, que el Govern ja va avançar que aplicarà abans que s'acabi el mes de febrer, independentment de si hi ha acord amb la resta de comunitats autònomes i el ministeri de Sanitat. No obstant això, la secretària ha evitat parlar de moviments unilaterals i s'ha mostrat confiada que el ministeri revisi el concepte de quarantena, no només en l'entorn escolar, sinó en el protocol comunitari, per adaptar-se a la situació actual. També el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha dit que treballaran per arribar al "consens". "No tindria sentit que es fes aquí i a València no", ha exemplificat.

La conselleria és partidària d'aplicar una "flexibilització" de totes les mesures que s'estan implementant a les escoles. Cabezas ha puntualitzat, però, que les mascaretes juguen un "paper important" amb la variant òmicron, sobretot als espais interiors, així com els grups de convivència estable, dos elements que ha definit com "la base" d'uns protocols d'"èxit". Davant la demanda de la Societat Catalana de Pediatria per eliminar les mascaretes als patis, Cabezas ha recordat que primer hauria de decaure el decret que regula la seva obligatorietat en espais exteriors.

I aquesta qüestió no forma part de l'ordre del dia de la trobada amb Sanitat. Cabezas ha dit que veu "difícil" que aquesta normativa canviï immediatament perquè dimarts mateix es va convalidar el decret que la fixa. En canvi, Argimon ha afirmat que Salut ho demanarà igualment perquè no "té gaire sentit" mantenir-la. "El ministeri serà receptiu, ahir s'havia de complir el tràmit", ha pronosticat. De fet, ha dit que Catalunya voldria recuperar un decret com el que hi havia al maig, on s'establia que només calia dur la mascareta al carrer si no es podia garantir la distància de seguretat.

Tercer cas de la sigil·losa

La conselleria ha confirmat el tercer cas de la variant sigil·losa, un subllinatge de l’òmicron, a Catalunya. “Però l’aparició és molt esporàdica”, ha dit Cabezas. Aquesta mutació faria el virus més contagiós i més difícil de detectar, tot i que igual de lleu que l'òmicron original.

stats