Sanitat defensa la "col·laboració público-privada sana" del sistema català enfront de la de Madrid

BarcelonaLa pugna del govern espanyol i la Comunitat de Madrid per la privatització dels serveis sanitaris va escalar dimarts amb l'anunci d'un avantprojecte de llei estatal per fer "preferent" la gestió pública als centres. Un moviment arran de l'escàndol de l'Hospital de Torrejón, en el qual presumptament es prioritzava deliberadament el benefici econòmic a l'atenció dels pacients. La futura llei pretén que la privatització sigui "excepcional" i per a aquelles qüestions a les quals no pugui arribar la sanitat pública, un canvi que a Catalunya va despertar certa preocupació: que pogués servir d'arma per desmantellar l'històric sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat). Amb tot, la ministra de Sanitat, Mónica García, ha assegurat que això no passarà i, de fet, ha posat la singularitat del sistema sanitari català com a exemple de "col·laboració público-privada sana".

La ministra ha explicat en declaracions a RNE que amb la llei per prioritzar la gestió pública dels serveis sanitaris es vol posar límit a pràctiques "obscenes" i "mercantils" de models público-privats, i ho ha circumscrit a les polítiques del govern del PP a Madrid, que "s'oblida" de cobrar a les empreses privades "pels pacients atesos a la sanitat pública". Així ho ha dit amb relació a la informació que publica Eldiario.es, que assenyala que el govern d'Isabel Díaz Ayuso hauria "perdonat" 71 milions d'euros a Quirón i Ribera Salud després d'assumir i tractar els seus pacients. “El que no volem és que es continuï derivant pacients i diners de la nostra sanitat pública a la sanitat privada”, ha deixat clar.

García ha explicat que amb aquesta norma no es posa límit a la privatització de la sanitat, sinó als models "impulsats per un interès especulador i mercantil". "El que diu la llei és que s'acabarà amb aquesta col·laboració público-privada que és depredadora del nostre sistema sanitari; les fórmules sense ànim de lucre, les fórmules que funcionen, que són una col·laboració público-privada sana, es poden mantenir perfectament", ha defensat, i ha posat d'exemple el model de Catalunya, que és "més semblant a l'europeu".

A més, ha explicat que la llei també vol prohibir "tot el parc temàtic de fórmules público-privades tòxiques presents a la Comunitat de Madrid", com el de pagar un cànon a la constructora del centre sanitari durant dècades. "Vull acabar amb la ganga que té la senyora Ayuso i vull acabar amb aquesta malversació de cabals públics que hi ha a la Comunitat de Madrid", ha conclòs. En aquesta línia, ha dit que el model del PP fa que “la privada entri de manera parasitària” a la sanitat i s'emporti “una gran part del pastís del que hauria d'anar per cuidar els pacients”.

Dos models molt diferents

Aquest dimarts algunes de les patronals catalanes es van mostrar preocupades per l'anunci del govern espanyol, al·legant que el cas de Torrejón no s'hauria de considerar un problema sistèmic a tot l'Estat. Ara, però, el matís de la ministra podria calmar les aigües. La directora general de La Unió, Roser Fernández, subratlla que a Catalunya la concertació de serveis és "estructural", i la directora de l'Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES), Anna Zarzosa, defensa que és un model clau per reduir les llistes d'espera. Segons el director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya, Francesc José María Sánchez, el problema madrileny és "la manca de control" que hi ha sobre les concessions.

De fet, a Madrid, l'externalització de la gestió dels centres sanitaris té molt de protagonisme: el sistema prioritza les concessions a grups privats i l'administració paga un cànon anual fix en funció del volum de població assignada. Per tant, l'hospital rep els mateixos diners faci més o menys operacions o més o menys proves diagnòstiques. A més, les empreses gestores són sobretot grans grups amb afany de lucre. En canvi, a Catalunya, històricament l'atenció sanitària és híbrida: els centres públics i concertats conviuen dins del Siscat –és el cas de dos grans centres com l'Hospital Clínic o el Sant Pau, tots dos a Barcelona–, i els gestors acostumen a ser entitats o fundacions amb participació pública d'ajuntaments o consells comarcals.

A grans trets, la gran diferència entre els models català i madrileny rau en el model de concertació: a Catalunya el sistema s'enfoca en assolir uns objectius d'activitat, és a dir, els centres es comprometen a fer un nombre determinat d'assistències, operacions i proves a l'any i, si no hi arriben, se'ls penalitza. Fonts del sector asseguren que és una estratègia pensada per eixugar les llargues llistes d'espera i evitar que hi pugui haver incentius perversos que vulnerin els drets dels pacients.