Jaume Padrós: "El sistema de salut segueix sent eficient perquè es paga malament els professionals"

BarcelonaJaume Padrós (Barcelona, 1959) ha sigut president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) els últims 11 anys. En aquest temps, les ha vist de tots colors: una pandèmia, vagues, canvis demogràfics, revolucions terapèutiques. També ha conegut onze ministres de Sanitat i sis consellers de Salut. Aquest expert en medicina familiar i gerontològica va ser elegit per primera vegada l'any 2014 i va aconseguir la reelecció els anys 2018 i 2021, en plena crisi sanitària per la covid.

Ara, per estatuts, ja no es pot tornar a presentar al càrrec i el seu relleu –en la que serà la candidatura de continuïtat– estarà encapçalat per Elvira Bisbe, fins ara vicepresidenta de l'organisme. De moment la seva és l'única candidatura presentada, però encara hi ha temps, perquè el termini de presentació acaba el dissabte. Més de 40.000 metges estan cridats a participar en les noves eleccions.

Falta poc perquè deixi de ser president. Està preparat?

— No, suposo que no. S'ha de saber plegar i crec que hi ha un moment per al relleu, però continuaria, és obvi. Ara em toca posar-me a disposició de la nova junta, que espero que sigui la candidatura de continuïtat, i faré el que correspongui. Soc un home d'acció i m'agrada la primera línia; tenim molts reptes i jo em sento encara amb ganes, disponibilitat i mentalitat per poder ajudar a canviar les coses.

¿Hi ha alguna mesura o projecte que li sàpiga greu no haver pogut impulsar en aquests anys?

— El balanç que faig d'aquests onze anys és boníssim, però sempre queden coses pendents. Hem treballat per aconseguir grans consensos polítics i crec que ara n'hi ha un de gran per recuperar l'excel·lència del sistema sanitari de Catalunya i fer les transformacions necessàries per aconseguir-ho. Crec que hem col·laborat perquè aquest sigui el pensament general del país: disposar d'un sistema sanitari fort i adequat a les necessitats de la població del segle XXI. M'hauria agradat que s'hagués premut l'accelerador en alguns moments, quan hem tingut l'oportunitat per fer-ho.

Ara és el Comitè d'Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) qui té l'encàrrec de pensar en un nou sistema de salut. Creu que ho aconseguirà?

— Crec que és una molt bona iniciativa i confio en l'honestedat i l'enteniment del seu president, Manel del Castillo. És la persona ideal per a aquest càrrec. Ara, el comitè només fa propostes i no depèn d'ell que s'impulsin o no, qui les ha d'executar és el Govern. Per fer-ho, cal un finançament adequat i l'acompanyament dels altres grups polítics. Ens hem de plantejar molt seriosament com fem que aquest sistema sigui sostenible i de qualitat. Si no ho fem, tenim el risc que es converteixi en un sistema universal, però per a pobres, i que els rics vagin a la privada. El sistema públic ha de tenir els millors professionals, els ha de poder retenir, i això implica pagar millor, però també millorar l'organització i l'autonomia personal.

¿El sistema està millor o pitjor que quan va arribar a la presidència del COMB?

— Jo vaig entrar després de les retallades i la gent estava molt cremada. Ara encara veig tensió entre els professionals i a més tenim més pacients grans, amb pluripatologia, que emmalalteixen més sovint i requereixen més atenció. La fragilitat bloqueja més els nivells assistencials que altres malalties. Hem de garantir que els professionals puguin atendre bé aquests pacients en lloc de dedicar bona part de la seva feina a tasques burocràtiques. Això ja ho té en compte el CAIROS i provarà de canviar-ho, ja hem perdut prou temps. Ara el sistema de salut català segueix sent eficient perquè es paga malament els professionals.

Com veu el futur del col·legi?

— Ha de seguir sent la veu de la professió. Som els representants de tots els professionals, dels que treballen a la privada i dels que treballen a la pública, i representem també els valors del professionalisme i els hem de defensar. També ha d'estar present en els grans debats que preocupen a la ciutadania, com la intel·ligència artificial, el consum de drogues o l'ús de pantalles entre els joves, i denunciar aquelles variables socials que determinen la nostra salut, com la pobresa, el sensellarisme o el canvi climàtic. Per exemple, la vacunació contra la covid-19 va ser l'acte més democràtic que he vist a la vida i estava pensada per protegir les persones més vulnerables.

De moment només s'ha presentat una candidatura, que és continuista.

— Sí, tinc l'esperança que la professió ens faci confiança i guanyem les eleccions. Des que es va anunciar que no seguiria com a president que percebo un suport molt massiu dels companys i companyes per la gestió feta, la qual cosa agraeixo moltíssim. Em sento molt honorat d'haver estat el cap visible, però això no és una persona sola, som un equip, i la candidatura que encapçala l'Elvira Bisbe representa aquest equip que ha liderat el col·legi els últims anys.

Què farà ara que ja no serà president del COMB?

— Moltes coses. No em jubilo com a metge, seguiré treballant a la meva consulta privada i a la unitat de pacient fràgil que porto al grup Mutuam. Deixo de fer de president, però tinc molts projectes al davant, col·legials, professionals i personals, i els seguiré fent amb la mateixa actitud de sempre, que és la que em van ensenyar a casa: estar sempre disposició del que toqui.