"La superàvia catalana tenia una genètica que no hem trobat en cap altra persona d'Europa"

BarcelonaLa superàvia catalana mai va fumar ni va beure alcohol. Tampoc va fer dieta, però va superar dues guerres i un exili, amb les mancances nutritives que això comporta. En 117 anys, l'olotina Maria Branyas no va emmalaltir mai de res greu i ni tan sols la covid li va provocar símptomes. Abans de morir, l'agost del 2024, va saber que les seves cèl·lules eren una dècada més joves del que marcava la seva data de naixement. La que va ser la persona més longeva del món sabia que era especial a ulls de la comunitat científica i va acceptar ser estudiada per Manel Esteller, cap del grup d'epigenètica del càncer a l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), i l'investigador en epigenètica de l'envelliment i del càncer del mateix centre, Eloy Santos. Per a tothom era una incògnita què feia que aquesta dona tingués una esperança de vida tan extrema i, a més, amb una bona qualitat de vida i un bon estat de salut.

Segons els resultats de la investigació que es va fer a partir de les mostres biològiques que Branyas va donar en vida, l'equip de científics de l'IJC va confirmar les seves sospites: la catalana tenia característiques "inconfusibles" per a una dona d'edat molt avançada, però d'altres de molt més típiques i sorprenents que s'associen a persones força més joves. Uns trets que la feien una humana única. Així ho detallen Santos i Esteller en un article publicat aquest dimecres a la prestigiosa revista Cell Reports Medicine, en què descriuen la petjada biològica de la superàvia olotina a partir del seu perfil molecular (ADN, l'ARN, proteïnes i metabòlits).

“Aquesta dona no només era un cas únic per la seva edat excepcional: ho era per la seva edat biològica, que era d'entre 10 i 15 anys més jove; ho era perquè tenia una abundant població de bacteris bífidus a la microbiota i perquè tenia unes variants gèniques úniques”, resumeix a l'ARA Santos.

Per l’edat, Branyas havia perdut mobilitat, audició i vista, però, tot i això, va viure, fins pocs mesos abans de morir, amb una alta qualitat de vida. De fet, tenia unes característiques que van sorprendre els investigadors, com ara unes variants gèniques associades a la neuroprotecció i la cardioprotecció. "Són uns gens que tenim tots, perquè els humans compartim el 99,9% dels nostres gens. Ara bé, sí que hi ha unes petites variants que poden definir o marcar la diferència. I això és el que hem vist en aquesta dona, que tenia variants gèniques que no hem aconseguit trobar en cap altra persona d'Europa", explica Santos.

Una maquinària privilegiada?

L'anàlisi, que representa l'estudi més exhaustiu que s'ha fet sobre una persona supercentenària, conclou que Branyas tenia tres trets associats a l'edat, com ara un escurçament dels telòmers, que són una mena de protecció als extrems dels cromosomes per salvaguardar la informació genètica durant la divisió cel·lular. Quan envellim, aquests telòmers es fan més petits, les cèl·lules no es reprodueixen i acaben morint. També tenia mutacions típiques de l'envelliment en la producció de glòbuls vermells, blancs i plaquetes, i una proliferació de cèl·lules B (les que generen anticossos) amb un comportament alterat, és a dir menys eficaces, que predisposa sovint la gent gran a patir més infeccions o respostes immunitàries extremes.

Ara bé, també presentava nivells realment baixos d'inflamació, un microbioma dominat per bifidobacteris beneficiosos i una edat biològica més jove que la seva edat cronològica, aproximadament una dècada, segons els marcadors epigenètics. "El que més ens va impactar va ser la microbiota i la seva epigenètica", reconeix Santos, que també admet que inicialment van necessitar comprovar els resultats per assegurar-se que no s'havien equivocat. A més, Branyas va tenir familiars que van patir càncer, malalties cardiovasculars o fins i tot Alzheimer, però ella no va patir mai cap d'aquestes malalties. "El que vam veure, analitzant l'ADN, és que tenia variants gèniques associades amb la protecció de la cognició del cervell, l'activació del sistema immunitari, el metabolisme...", conclou l'expert.

¿Això vol dir que Maria Branyas tenia una maquinària biològica molt més refinada que la resta de nosaltres? Tot i que aparentment sembla que sí, que va néixer amb un cert privilegi biològic que la podia fer arribar a viure una mica més que la resta –de fet, alguns dels seus avantpassats també van viure molts més anys que la mitjana de la seva època, apunta Santos–, probablement són els hàbits de vida (i, per tant, l'epigenètica) el factor diferencial per entendre la seva salut i el seu envelliment saludable. "Els gens són els que ens van donar els nostres pares i amb ells potser arribem a una edat X, però segurament els nostres hàbits determinaran com hi arribem", conclou Santos.

L'epigenètica depèn de com dormim, de com fem exercici, de si socialitzem, i els autors de l’estudi confien que en el futur es podran definir estratègies noves o valorar la suplementació amb microbis concrets atenent resultats com els de la seva anàlisi. “Tot això ho hem de continuar estudiant. Aquest estudi és un punt de partida que marca el començament d'un nou camp d'investigació”, vaticina Santos.De moment no se sap quin pes té la genètica i quin els hàbits en l'envelliment extrem, però els investigadors d'aquest camp estan convençuts que tots dos han d'estar alineats.

200 anys de longevitat a l'alça

Aquest és el primer estudi en què l'envelliment es pot distingir clarament de la malaltia, de manera que ofereix una visió completa dels efectes de l'edat en el cos humà. I tot i que encara és aviat per vincular característiques biològiques concretes amb hàbits específics, els investigadors destaquen que una alimentació saludable, una xarxa social estimulant i diversa i l'absència d'hàbits tòxics són factors a tenir en compte per explicar l'excepcional longevitat, tal com demostra el cas de la superàvia olotina.

Ara bé, hi ha investigadors que comencen a plantejar que l'augment constant de l'esperança de vida que s'ha observat els últims 200 anys als països desenvolupats s'ha estancat, fins al punt que els avenços mèdics i sanitaris tindran poc marge per ampliar la longevitat tal com ho havien fet en dècades anteriors. L'objectiu de l'equip de l'IJC amb aquest estudi era trobar pistes que expliquessin per què hi ha persones al món que bufen any rere any les espelmes fins a excedir àmpliament els 100 anys de vida i ho fan en un estat de salut bo, com li va passar a Branyas durant 117 anys, i, així, proposar estratègies per abordar l'envelliment de manera específica, igual que es faria amb una malaltia.

En aquest sentit, els investigadors asseguren que, per a la comunitat científica, aquest estudi representa un abans i un després, ja que “és la primera vegada que s’estudia amb tantíssima profunditat una persona tan única”, amb tants punts de vista moleculars diferents. “Nosaltres continuarem estudiant si aquestes variants que ella tenia, efectivament, han estat contribuint a tenir un envelliment saludable”, explica Santos. Si és així, continua, res diu que en un futur no s’obri la porta al disseny de fàrmacs que imitin aquests gens per prevenir malalties associades a l'edat en la població general. “I inclús podríem parlar d'estendre l'esperança de vida de la població”, planteja l’expert.

Aquesta recerca ha rebut finançament de la Generalitat, de la Comunitat Europea i el ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, així com el suport privat de la Fundació La Caixa, la Fundació Cellex, l'Associació Espanyola contra el Càncer i la John and Lucille Van Geest Foundation.