Troben una trentena d'agents infecciosos a la zona zero de la DANA que podrien provocar epidèmies
El bacteri més abundant és l''E. coli', que pot provocar diarrea i vòmits i ja s'ha localitzat en altres inundacions
BarcelonaUn estudi de la Universitat de València ha detectat una trentena d'agents infecciosos a la zona zero de la DANA que el mes d'octubre va provocar greus inundacions al País Valencià. Tots són patògens, poden provocar malalties als humans i s'han detectat en mostres ambientals d'aigua, fang i sòl que es van prendre durant les tres primeres setmanes després dels aiguats. Alguns poden arribar a ser mortals, adverteixen els investigadors, i altres no provoquen més que una diarrea. Els investigadors continuaran analitzant mostres de la zona durant dos o tres anys més, ja que hi ha riscos potencials d'infeccions individuals o epidèmies a llarg termini, amb l'objectiu de facilitar els diagnòstics hospitalaris i contribuir a la millora dels protocols de prevenció en catàstrofes similars.
Les anàlisis recollides a l'estudi que els investigadors han presentat aquest dimecres i que publica la revista One Health han detectat diferents agents infecciosos com ara virus, bacteris, protozous paràsits i amebes oportunistes. En les mostres també s'han trobat grups de vectors transmissors com mosquits, flebotomins i mol·luscs. Entre la trentena de patògens que s'han detectat aquesta vegada, el més abundant és el bacteri Escherichia coli (E. coli), que pot provocar diarrea i vòmits i s'ha localitzat en altres inundacions en altres llocs. També s'hi ha localitzat Vibrio cholerae, el causant del còlera, si bé els investigadors han matisat que aquest bacteri té diferents formes i que les que s'han trobat són les silvestres, "poc patògenes per a humans". El més problemàtic seria si arriba a combinar-se i arriba a donar més patogenicitat.
Els microorganismes que s'han detectat són de diferents tipus de transmissió, des de directa fins a zoonòtica (d'animals a humans), i les vies d'infecció són des d'oral fins a transcutània a través de ferides. També s'han constatat taxes altes de contaminació fecal, tant humana com animal, amb reservoris potencials com ara ovelles, cabres, èquids, gossos i gats.
El que més ha sorprès els investigadors ha estat "la riquesa qualitativa d'agents infecciosos", ha dit durant la presentació de l'estudi la catedràtica de l'àrea de Parasitologia María Dolores Barques. "No ens imaginàvem trobar-ne tants", ha admès. En les mostres preses les tres primeres setmanes després de les inundacions es van capturar més de 3.500 mosquits en quatre trampes col·locades en diferents àrees, una quantitat molt superior a l'habitual entre els mesos d'octubre i novembre a causa de l'alta humitat que hi havia a la zona. Amb tot, Barques ha avançat que preveuen que en les mostres que es prenguin més endavant "hi pot haver molts més" patògens.
Efectes sobre els veïns
La investigació de la Universitat de València també inclou un estudi experimental per analitzar com els agents infecciosos que s'han detectat poden arribar a afectar els veïns de la zona, tenint en compte que molts vivien en plantes baixes, les més perjudicades per l'aigua. De fet, durant la roda de premsa, dues veïnes de la zona han explicat que des de la riuada s'han donat casos de vòmits, diarrea i infeccions vaginals.
El catedràtic de Parasitologia i expert de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) Santiago Mas-Coma ha explicat que la intenció dels responsables de l'estudi és continuar analitzant mostres preses a l'àrea durant els pròxims dos o tres anys, i ha valorat que els resultats serviran per facilitar els diagnòstics als hospitals, així com per ajudar a millorar les infraestructures i els protocols davant d'una catàstrofe com aquesta. Pel que fa a equipaments, els investigadors destaquen la rellevància de la xarxa de clavegueram a la zona. Per exemple, els fongs "poden desaparèixer si hi ha una xarxa que funcioni", ha dit Mas-Coma. En aquest sentit, apressa les autoritats a renovar-la.
En aquest estudi liderat per la Unitat de Parasitologia Sanitària de la Universitat de València també han col·laborat l'Institut Universitari de Malalties Tropicals i Salut Pública de les Canàries, la Universitat de La Laguna i el grup MiniAging de l'Institut d'Investigació Sanitària Incliva. La investigació ha comptat amb finançament de la Universitat de València, de la xarxa CIBER de Malalties Infeccioses del Ministeri de Sanitat, del Projecte Prometeu de la Generalitat valenciana, del programa d'Accions Marie Curie de la Comissió Europea i del Cabildo insular de Tenerife.
