Societat 19/04/2021

Sanitat debat ara endarrerir les segones dosis de Pfizer i Moderna entre els menors de 80 anys

L'Hospital Clínic i la Vall d'Hebron participen en un assaig clínic sobre l'eficàcia de combinar AstraZeneca amb altres vacunes

5 min
Una infermera preparant l'administració d'una vacuna de Pfizer
Disponible en:

Madrid / BarcelonaEl ministeri de Sanitat està disposat a endarrerir fins a vuit setmanes les segones dosis de Pfizer a les persones que tenen menys de 80 anys, cinc setmanes més que el criteri actual de vacunació, que són 21 dies entre la primera i la segona injecció. Fins ara, el govern espanyol s'havia mostrat reticent al canvi que demanaven la Generalitat -partidària d'endarrerir fins a sis setmanes la segona vacuna- i altres comunitats com Madrid o Andalusia, però l'empitjorament de l'evolució epidemiològica a bona part de l'Estat fa més important que mai "vacunar com més aviat millor el major nombre de persones més vulnerables", segons recull l'esborrany de la sisena actualització de l'estratègia de vacunació publicada per Efe.

Fonts del Govern han confirmat a l'ARA la intenció de debatre a la comissió de salut pública de dimarts l'espaiament de les segones dosis -més de 21 dies en el cas de Pfizer i més 28 dies en el de Moderna- per agilitzar les campanyes de vacunació de la població menor de 80 anys. Entre les persones de més edat, però, se seguiran fent servir els mateixos criteris i s'hauran de complir els calendaris ordinaris.

La proposta d'endarrerir les segones injeccions de les vacunes amb tecnologia d'ARN missatger és un dels punts més importants del debat entre el ministeri dirigit per Carolina Darias i les comunitats autònomes aquest dimarts. Si hi ha consens, aquest canvi es podria aprovar dimecres a la comissió interterritorial. De moment Sanitat no ha volgut confirmar la informació, per bé que fonts governamentals admeten que hi ha "molts debats oberts i propostes sobre la taula" per anar actualitzant l'estratègia de vacunació.

Si finalment s'acordés l'espaiament per sobre del temps descrit als prospectes, Espanya adoptaria l'estratègia de vacunació del Regne Unit. El debat, a més, es planteja a poques hores que l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) es pronunciï, en una compareixença prevista per a aquest mateix dimarts, sobre l'administració de la vacuna de Janssen, la distribució de la qual ha estat suspesa temporalment mentre s'estudia la seva relació amb uns pocs casos de trombosi.

L'estratègia del Regne Unit

Catalunya ha defensat reiteradament l'ampliació del període d'espera entre vacunes per l'escassetat de vacunes i l'elevada protecció de la primera dosi de Pfizer, amb una eficàcia que se situa entorn del 52% per evitar la malaltia i l'ingrés hospitalari. "Creiem que l'objectiu de vacunar el màxim possible de persones és compartit amb el ministeri", assegurava la consellera de Salut, Alba Vergés, quan la setmana passada demanava a l'Estat "un debat àgil al comitè tècnic" per valorar la idoneïtat d'aquesta decisió.

També els assessors defensen a l'esborrany de la sisena actualització del pla de vacunació que l'administració tardana de la segona dosi en la població menor de 80 anys és bona "per a la majoria de les vacunes", ja que s'obtenen uns nivells més elevats d'anticossos i més concentrats, cosa que fa que la durada de la protecció sigui més alta. Aquest és el pla de vacunació que se segueix al Regne Unit, on la meitat de la població ja ha rebut almenys una primera dosi.

Amb tot, els assessors també admeten que els resultats dels assajos clínics de Pfizer i Moderna tampoc no són del tot concloents. Si bé el prospecte de la vacuna de Pfizer avala un període d'entre dosis de 19 a 42 dies, el 93% de la població va rebre la vacuna entre els dies 19 i 23, unes dates molt ajustades al mínim exigible. Pel que fa a Moderna, els estudis permeten un interval d'entre 21 i 42 dies, però el 98% dels vacunats van rebre la segona injecció entre els dies 25 i 35.

"Actualment no hi ha dades clíniques sobre l'eficàcia de la vacuna quan s'administra més enllà dels intervals utilitzats en l'assaig clínic", afirmen fonts de l'EMA, que afegeixen que les vacunes autoritzades "han d'utilitzar-se tal com es descriu en el prospecte del producte". És a dir, amb "tres setmanes" de diferència entre la primera i la segona en el cas de Pfizer i de 28 dies en el de Moderna per aconseguir la mateixa eficàcia confirmada pels assajos clínics.

Pfizer, la "columna vertebral" d'Europa

A hores d'ara el gruix de les campanyes de vacunació europees depenen gairebé en exclusiva de l'arribada setmanal dels vials de Pfizer, que la Comissió Europea considera el productor més "fiable" i la "columna vertebral" de les estratègies de vacunació per la regularitat amb què lliura els lots.

En el cas de Catalunya, Pfizer representa el 70% de les dosis que arriben i s'administren. Aquesta setmana, per exemple, han arribat a Catalunya 193.050 vacunes de Pfizer que permetran avançar en la campanya de vacunació amb els més grans de 70 anys, si bé moltes d'elles s'hauran de destinar a posar segones dosis si l'Estat no canvia el seu criteri. De la resta de vacunes, el departament de Salut espera rebre'n notícies aviat: dimarts han d'arribar poc més de 56.000 dosis d'AstraZeneca -que només es poden destinar a la població d'entre 60 i 69 anys- i a finals de setmana es preveu que pugui arribar un lot amb un nombre de vials indeterminat de Moderna.

Tampoc no és cap secret la predilecció de la Comissió Europea per la vacuna nord-americana, molt menys després de la polèmica entorn als raríssims i greus casos de trombosi relacionats amb AstraZeneca i la paralització de les entregues de les vacunes de Janssen per motius similars de seguretat. Així ho demostra el nou moviment de l'executiu comunitari, que ha activat una opció inclosa al contracte amb Pfizer -amb qui ja està també en negociacions per a noves adquisicions per al 2022 i 2023- per augmentar l'entrega de dosis de la companyia estatunidenca fins als 600 milions de dosis anuals. L'eurocomissària de Salut, Stella Kyriakides, ha anunciat aquest dilluns la reserva i compra de 100 milions de vacunes addicionals per al 2021.

La Unió Europea té contractats 300 milions de vacunes de Pfizer (600 milions de dosis) i 230 milions de vacunes de Moderna (460 milions de dosis), així com 200 milions de vacunes d'AstraZeneca (400 milions de dosis) i 400 milions de vacunes monodosi de Janssen, l'administració de les quals està paralitzada.

El govern espanyol també preveu una acceleració del ritme de vacunació gràcies a l'arribada setmanal d'1,7 milions de dosis a partir del 26 d'abril –més de les inicialment previstes– i fins a finals de maig. A més, davant l'augment de vacunes que arribaran en els pròxims dies i setmanes, el govern espanyol està treballant per firmar un conveni de col·laboració amb les mútues d'accidents de treball i la fundació de la patronal empresarial CEOE perquè tant les mútues com les empreses col·laborin en la campanya de vacunació.

Així ho ha revelat el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, en una entrevista a Antena 3: "Tenen personal sanitari i locals que podrien posar-se a disposició de les autoritats sanitàries de les comunitats si així ho consideren convenient". Així, i més enllà dels problemes amb AstraZeneca i Janssen, l'Estat es manté l'objectiu de tenir vacunat un 70% de la població a l'estiu.

Estudi sobre l'eficàcia d'una segona dosi

Sanitat també té pendent decidir si les persones de menys de 60 anys vacunades amb una sola dosi d'AstraZeneca –per a qui aquesta vacuna ara està desconsellada– rebran una vacuna diferent quan els toqui la segona dosi o bé si es quedaran només amb la primera que ja porten. Tot i que encara no hi ha estudis que demostrin l'eficàcia de combinar vacunes diferents, Sanitat i l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid han anunciat aquest dilluns que començaran un assaig clínic per investigar aquesta alternativa en els pròxims dies. L'estudi clínic abordarà la idoneïtat d'administrar Pfizer a aquesta població i es farà amb 600 voluntaris i en cinc hospitals de l'Estat, entre els quals l'Hospital Clínic i el de la Vall d'Hebron.

En cas que les persones que rebin la segona dosi de la vacuna de Pfizer tinguin un augment d'anticossos de més d'un 33% en comparació amb les que no la rebin, es conclourà que és millor combinar vacunes que deixar la població parcialment immunitzada (amb només la primera dosi d'AstraZeneca). 

Sanitat assegura que la Setmana Santa no ha provocat un augment "excessiu" dels contagis

El govern espanyol treballa amb la idea de no prorrogar l’actual estat d’alarma quan acabi, el 9 de maig, sobretot si la quarta onada no empitjora. El coordinador d'Alertes i Emergències Sanitàries del govern espanyol, Fernando Simón, ha assegurat aquest dilluns que l'increment de casos dels últims dies s'ha estabilitzat, tot i que segueix la pressió a les UCI. El fet que els contagis no segueixin augmentat indica, segons ha subratllat Simón, que la mobilitat durant la Setmana Santa no ha provocat un "efecte excessiu". Ha demanat, però, no abaixar la guàrdia.

El portaveu del ministeri de Sanitat també ha advertit que la fi de l'estat d'alarma no implica que s'acabin les mesures de prevenció per evitar la propagació del coronavirus i que es poden fer confinaments perimetrals més localitzats i altres mesures restrictives. "No hem de cometre els mateixos errors que a l'estiu o per Nadal", ha demanat a les comunitats autònomes.

stats