La segregació dels alumnes i l’actitud dels professors, causes de l’abandó escolar a secundària

BarcelonaUna investigació de tres anys i mig de la professora de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Aina Tarabini identifica les principals causes de l’abandó escolar prematur més enllà de l’atracció d’un mercat laboral on hi ha espai per a la mà d’obra no qualificada. L’estudi identifica la segregació entre centres i dins un mateix centre, les adaptacions curriculars, les expectatives dels professors i el disseny dels estudis com a factors clau per explicar l’abandó escolar prematur. La investigació s’ha fet amb seguiments durant un any de cinc instituts públics de Barcelona, mig centenar d’entrevistes en profunditat a professors i equips directius i la mateixa quantitat a estudiants de tercer i quart d’ESO i onze grups de discussió, entre altres elements.

"L’abandonament escolar prematur és el tret distintiu negre de l’educació catalana i espanyola", ha dit el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, a la presentació de l’estudi, i ha recordat que tot i que abans de la crisi hi havia un percentatge d’abandó abans d’acabar la secundària obligatòria d’un 30%, però ara, tot i la crisi econòmica i la davallada de llocs de treball no qualificats, gairebé arriba al 20%. La mitjana europea, en canvi, és de l’11%; el percentatge d’abandó a Catalunya dins la Unió queda just per darrere de Malta i Espanya. "El nostre sistema educatiu és un colador que perd alumnes en les transicions educatives", ha afirmat Palacín.

La sociòloga ha admès que no es pot negar la importància del mercat de treball en l’abandó escolar, però que no l’explica tot i que hi ha una gran part que té unes altres causes. Les seves recerques les ha dividides en tres vèrtexs: segregació escolar, atenció a la diversitat i professorat. També ha afirmat que, tot i que calen més recursos en l’educació, és necessari abordar com es gasten. Ha recordat que el risc d’abandonament es concentra sobretot en nois de baix estatus socioeconòmic i cultural i d’origen migratori. A partir de la seva investigació, ha proposat una sèrie de mesures i una reforma de l’ESO "que s’allunya radicalment del que proposa la Lomce". "El ministeri té una línia de política educativa radicalment contrària al que he plantejat", ha admès, però ha afirmat que hi ha aspectes que poden abordar les institucions catalanes per si mateixes.

Elements clau

Tarabini ha identificat la segregació escolar com un dels problemes clau. "Repercuteix sobre els mateixos docents i les seves pràctiques pedagògiques", ha assegurat, i ha recordat que els centres "amb més problemàtica social" són on els professors han d’assumir més funcions i més sobrecàrrega de feina. A més, també tenen "més sensació de frustració i desànim" perquè no poden arribar on voldrien i per l’excés de funcions. La segregació, al seu torn, també afecta els alumnes: els uns condicionen la manera de fer i d’aprendre i les expectatives dels altres.

La sociòloga també ha posat el focus en les agrupacions d’alumnes dins del centres segons els nivells i les adaptacions curriculars, que poden ser "perverses". Ha criticat el disseny de l’ESO, que "dificulta la prevenció de l’abandonament", i ha dit que posar els alumnes considerats "bons" junts i els "dolents" també "només aconsegueix polaritzar els resultats". En aquest sentit ha assegurat que l’agrupació d’estudiants amb diferents capacitats i habilitats, i que a més vagi variant, és més positiva que la creació de grups homogenis i de llarga durada. "Tots els alumnes saben si són del grup dels bons o dels dolents, i això condiciona les expectatives", ha dit. A més, els professors ja tenen unes expectatives concretes de cada grup i les transmeten, això sense comptar que alguns centres envien els docents més inexperts als grups més conflictius.

Un altre factor clau són els professors en si mateixos. "El docent pot salvar els alumnes i també els pot enfonsar, i això és fonamental", ha avisat Tarabini. En aquest sentit, ha explicat que cal replantejar-ne la figura perquè encara hi ha professors que entenen que han d’ensenyar una matèria concreta, però "no n’hi ha prou" perquè la seva funció també és vincular els joves, generar cohesió i entorns de respecte i solidaritat. "El talent i l’interès també es construeixen, els professors aconsegueixen despertar o matar l’interès", ha alertat. Les expectatives que tinguin amb els alumnes els influeixen i la manera com ensenyen també és clau.

Propostes de mesures

Per afrontar aquest repte Tarabini ha reclamat un pla integral de lluita contra la segregació escolar i una reforma de l’ESO. "La Lomce genera mecanismes per expulsar prematurament els alumnes del sistema i consolidar la segmentació dins el sistema. Plantegem una reforma que permeti tenir tots els alumnes junts, que és on han de ser, però de manera que es flexibilitzi la càrrega horària, curricular i pedagògica i que els docents puguin treballar junts", ha afirmat. A més, proposa que es dissenyin plans de lluita contra el fracàs i l’abandonament escolar que tinguin en compte les particularitats de cada centre. També ha qualificat de "fonamental" canviar la formació inicial i permanent dels professors i permetre’ls fer xarxa amb altres centres perquè vegin com treballen.