La selectivitat es farà entre el 22 de juny i el 10 de juliol i es flexibilitzaran les preguntes

Les proves tindran diversos anunciats per no perjudicar els alumnes que no han pogut seguir el curs

Les proves d'accés a la universitat (PAU) es faran entre el 22 de juny i el 10 de juliol a tot Espanya. Així ho han decidit els ministeris d'Educació i Formació Professional i d'Universitats, juntament amb les comunitats autònomes. Fa una setmana ja van anunciar que la selectivitat –s'havia de fer com a molt tard el 18 de juny s'ajornava a causa de la crisi sanitària del coronavirus, i aquest dimarts han posat fil a l'agulla i han concretat una nova forquilla de dates. Ara la pilota passa a les comunitats, que hauran de decidir les dates concretes de les PAU a cada territori: a Catalunya les proves s'havien de fer entre el 9 i l'11 de juny i ara el Consell Interuniversitari de Catalunya haurà d'anunciar els dies de la selectivitat. Les dates també dependran del calendari de les universitats, que han de tenir temps de gestionar les matrícules abans de les vacances. 

El govern espanyol admet que el tancament dels centres educatius podria allargar-se més enllà de l'estat d'alarma

La convocatòria extraordinària –hi acudeixen els estudiants que suspenen– es manté per al setembre, i es podrà convocar fins al dia 10. En total hi ha 200.000 estudiants espanyols que fan la selectivitat cada any. Encara que les dates finals dependran de l'evolució de la pandèmia, s'ha acordat que els estudiants rebin les qualificacions abans del 17 de juliol, en el cas de la convocatòria ordinària, i abans del 18 de setembre, en el de l'extraordinària.

A part del calendari, els responsables educatius a l'Estat també han acordat adaptar els exàmens a la situació actual: sense classes presencials a causa de l'epidèmia, els estudiants de 2n de batxillerat s'enfronten a la "dificultat" d'haver d'acabar de fer tots els continguts previstos en el currículum, de manera que han proposat una "modificació en el model de les proves" perquè cap alumne "perdi el curs" i l'accés a la universitat es faci en "termes d'equitat i justícia per a tots". 

Com serà la selectivitat?

Tenint en compte que no tots els centres educatius expliquen el currículum en el mateix ordre i, per tant, no es pot seleccionar quins continguts s'eliminen de la selectivitat, la idea és flexibilitzar al màxim les proves. Com? El document que ha fet arribar el ministeri d'Educació explica que es faran propostes d'exàmens "amb diversos enunciats (preguntes, qüestions, problemes), de manera que cada estudiant descarti les preguntes sobre el temari que no han fet a classe. 

Com el confinament afecta els més joves: "Ara més que mai els mestres han de demostrar la seva vàlua"

"Els anunciats proposats seran opcionals per a l'alumnat, de manera que pugui configurar un conjunt de respostes que li permetin arribar a la màxima puntuació (10), malgrat que en les classes presencials –fins al 10 de març del 2020– no es desenvolupés una part del currículum de la matèria", diu el text. Això es garantirà, diu el ministeri, perquè "cap pregunta o qüestió pot ser obligatòria" i perquè en cadascuna de les proves de l'avaluació es procurarà fer servir "almenys un element curricular de cadascun dels blocs de continguts". L'examen durarà el mateix temps que ja estava previst. 

Com que cada comunitat dissenya la selectivitat com vol, el ministeri només dona directrius molt genèriques. Per exemple, dona llibertat perquè les proves de cada matèria tinguin una única "agrupació de preguntes" sobre les quals l'alumne pugui triar quines respon, o bé perquè hi hagi diversos blocs de preguntes. En aquest segon cas també es deixaria que l'examinat triés quines preguntes respon entre les que es proposen. 

En tot cas, el govern espanyol demana que els models de proves "no s'allunyin dels models que les universitats han posat a disposició de l'alumnat i el professorat" per a aquest curs i així poder "fomentar la calma davant d'una situació d'incertesa sobrevinguda". 

35.000 selectivitats diferents

Javier Ruiz Lupon, alumne de l'Aula Escola Europea (Barcelona)

"Crec que acabarem estudiant moltes més hores"

“Tenim una classe online a la setmana de cada assignatura i deures per fer a casa. Hi ha assignatures en què ja hem acabat el temari i d'altres que no. Per mi, estudiar ciències és més fàcil, perquè el temari és més mecànic i és qüestió de fer exercicis. En canvi, a història hem d'estar una hora i mitja mirant una presentació del professor i és més difícil no distreure'm. El canvi de dates m'ha afectat negativament. Crec que acabarem estudiant moltes més hores i, a més, per aquells dies ja tenia programat un concert amb la banda de Cerdanyola i l'olimpíada espanyola de física. Hi estic classificat, però ara potser això queda penjat. Jo hagués proposat cancel·lar la selectivitat. Quedar-se només amb la nota de batxillerat no em sembla just; jo hauria fet que cada universitat tingués el seu criteri”.

Maria Lluna Fornells Cernadas, alumna de l'Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia

"Havia de ser l'estiu de les nostres vides"

“Som a març i la selectivitat queda lluny, però potser no podem avaluar-nos en molt de temps i això ens exigeix més disciplina. Ara te n'adones de quines assignatures realment t'agraden com a tal i no perquè t'agrada com ho explica el professor. Potser així trobo el meu camí! Aquest havia de ser l'estiu de les nostres vides però ara l'Interrail que planejàvem amb els amics se'n va en orris. L'alternativa al canvi de dates és canviar l'estil dels exàmens i ampliar les opcions per esquivar el que no s'hagi pogut treballar. Ara, no estic gens d'acord amb la proposta del Sindicat d'Estudiants d'eliminar la selectivitat: molts compten les PAU per pujar nota i canviar les regles del joc fa difícil poder reconduir el curs. A més, aquesta proposta deixa de banda l'element igualador i imparcial de la selectivitat. Ja sabem que totes les escoles volen ser les millors.

Arnau Montasell Escriche, alumne de l'institut Ramon Casas i Carbó, de Palau-Solità i Plegamans

"L'ideal era fer les PAU en les dates inicials i reduir el temari"

 “Aquests dies vaig repassant tot el temari que ja hem fet a classe, des del que vam donar a principi de curs fins a l'últim que vam fer. A més a més, també vaig fent exàmens de selectivitat d'altres anys. Per mi, les assignatures més difícils d'estudiar a distància són totes les relacionades amb els càlculs, com física, matemàtiques o tecnologia. I les més fàcils, les llengües i història.
Endarrerir la selectivitat m'afecta en diversos aspectes: principalment, tots els plans que tenia planejats per aquelles dates hauran de quedar anul·lats. Jo tenia previst un campus de triatló. Penso que l'escenari ideal era deixar la selectivitat en les dates inicials i reduir el temari que entrava a l'examen. Que només compti la nota del Batxillerat no crec que sigui una opció tan bona com es pot pensar, perquè la nota de tall de moltes carreres acabaria sent més alta”. 

Les universitats estudien com mantenir el curs acadèmic

El 2019-2020 ha sigut un dels cursos més moguts a les universitats del país. Quan feia poques setmanes que els alumnes feien classe, la sentència de l'1-O va treure al carrer milers d'estudiants universitaris que, després de llargues mobilitzacions, van aconseguir que les facultats flexibilitzessin les avaluacions per no perjudicar-los. I quan havien engegat el segon quadrimestre, la crisi del coronavirus ha aturat de cop les classes presencials. Davant d'aquest panorama, el Govern, les universitats i l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) han anunciat que "estudiaran de manera conjunta i coordinada diferents escenaris d'aquí a la finalització del curs per garantir al col·lectiu d'estudiants el manteniment de tota l'activitat programada".

En joc hi ha moltes classes presencials, pràctiques i matrícules ja abonades. Per això, des de la secretaria d'Universitats han publicat un fil a Twitter en què asseguren que estan treballant "per assegurar el mínim impacte en els aprenentatges del col·lectiu d'estudiants" i garantir que tots els que "hagin adquirit els coneixements" superin el curs acadèmic.