Els sensesostre s'autoorganitzen en un sindicat per reclamar un pla de xoc que garanteixi l'habitatge

BarcelonaAmb una llista de reivindicacions que es resumeixen en la frase "cap persona malvivint als carrers" neix el Sindicat de Persones Sense Llar, que aquest dijous s'ha presentat en societat per proclamar-se com un interlocutor del col·lectiu en les converses amb les administracions per elaborar un pla de xoc. La primera de les lluites és que dissabte vinent no es tanquin les places extres d'albergs que l'Ajuntament de Barcelona va obrir a principis d'hivern per allotjar els sensesostre coincidint amb les temperatures més fredes, i també que s'aturin els desnonaments de famílies vulnerables perquè són l'origen dels nous sensellar.

Albert Gort, el portaveu del nou sindicat, ha denunciat que els sensellar són "ara més que mai els gran oblidats" de les polítiques públiques perquè es permet que milers de persones visquin a la intempèrie o en habitatges sense condicions higièniques mínimes, tot i que hi ha "més de 13.000 pisos, hotels i pisos turístics buits".

Per això ha demanat que es convoqui una reunió amb la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona per constituir una taula de treball amb presència de persones sense llar organitzades i altres plataformes o fundacions que atenen el col·lectiu, que ha augmentat un 22% a conseqüència dels estralls econòmics i socials de la pandèmia. L'objectiu és clar: un pla de xoc per erradicar el sensellarisme a la capital catalana. "Avui alcem la veu perquè estem fartes i farts de no tenir un sostre, d'estar exposats a tot, a robatoris, a tota mena d'agressions... Estem farts de ser els oblidats, de les solucions temporals i totalment insuficients que ens dona l'Ajuntament o de les gairebé inexistents de la Generalitat", ha lamentat Gort a la roda de premsa que s'ha convocat al mig de la plaça Sant Jaume, entre les dues administracions interpel·lades.

"Som conscients que es necessiten molts recursos, personal, treballadors socials per a l'acompanyament i psicòlegs, i per això mateix demanem més recursos, ens morim i ens hi va la vida", diu el sindicat al manifest llegit a l'acte de presentació, en què també s'ha denunciat el racisme institucional que representa la llei d'estrangeria i el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca. Segons les dades, tres quartes parts de les persones que formen part del col·lectiu no tenen regularitzada la situació administrativa i, com que no tenen dret a les prestacions socials, es veuen abocades a sobreviure al carrer.