Societat 31/10/2019

La violació per torns a una menor a Manresa, un delicte d’abusos

L’Audiència de Barcelona condemna a entre 10 i 12 anys de presó cinc dels acusats i n’absol dos més

Montse Riart
3 min
La violació per torns a una menor a Manresa, un delicte d’abusos

BarcelonaTenia 14 anys quan va passar tot. Un noi amb qui estava de festa juntament amb altres persones se la va emportar a una estança apartada i va aprofitar que anava beguda per atacar-la sexualment. Després l’home va sortir a la sala, va anar cap on eren la resta i va organitzar torns perquè quatre nois més fessin el mateix que ell. Però, als ulls del tribunal que ha jutjat el cas, no es tracta d’una agressió sexual sinó d’abusos. L’Audiència de Barcelona ha dictat sentència aquest dijous per al conegut com el cas de la Manada de Manresa, la violació en grup d’una menor a la ciutat el 2016.

Tot i el precedent de la sentència del Tribunal Suprem que el juny passat va acabar condemnant per violació l’atac en grup a una jove en un portal de Pamplona durant els Sanfermines del 2016, l’Audiència descarta aquest delicte en el cas de Manresa. No creu que hi hagués violència ni intimidació, els dos requisits del Codi Penal per parlar d’agressió sexual.

El tribunal imposa una condemna d’entre 10 i 12 anys de presó a cinc dels set processats -n’hi ha dos que queden absolts- i hi afegeix deu anys més de llibertat vigilada. Però, com ja va fer l’Audiència de Navarra en el primer judici per la violació de Pamplona, els magistrats es decanten per definir l’atac de Manresa com un delicte d’abusos. Entre els arguments que esgrimeix l’Audiència per justificar aquesta definició hi ha el comportament de la víctima. Segons la sentència, l’estat d’“inconsciència” de la menor a causa de la ingestió d’alcohol va impossibilitar que la noia pogués “donar el seu consentiment” a la situació, però alhora va facilitar que els condemnats poguessin dur a terme “els actes sexuals sense recórrer a cap tipus de violència o intimidació”.

La sentència ha arribat poc després que es complissin tres anys dels fets. Segons el relat que fa l’Audiència de Barcelona en la resolució, el 29 d’octubre del 2016 la víctima i els condemnats, juntament amb altres persones, van coincidir en un botellón en una nau abandonada de Manresa. La noia, de 14 anys, coneixia un dels condemnats, que en un moment de la nit, aprofitant que ella havia begut, se la va emportar a una estança buida i en va abusar. Després, diu la sentència, aquest home va sortir de la cambra i va anar a la sala on hi havia els altres acusats, amb més gent, “i, dirigint-se als homes, els va dir que ara hi podien anar ells, i així ho van fer, l’un rere l’altre”. Quan van haver acabat, el primer home i un altre van tornar a entrar a l’estança on era la víctima i la van tornar a atacar.

Tot i que les proves genètiques a la roba de la víctima només van poder constatar la presència de l’ADN d’un dels condemnats -juntament amb altres perfils masculins que no es van poder identificar-, la sentència deixa clar que almenys quatre dels condemnats van penetrar per torns la menor i que un amic d’aquest home -que inicialment també estava acusat, però que ha quedat absolt- portava una arma. Però, tot i així, els jutges descarten l’ús de la violència.

La sentència no satisfà ningú

La sentència no ha satisfet ni acusacions ni defenses. Tant la fiscalia -que al final del judici va elevar l’acusació a agressió sexual- com l’advocada de la víctima demanaven 25 anys de presó per violació. L’advocat Abel Pié, que representa un dels condemnats a 12 anys de presó, ja ha anunciat que la recorrerà. Qüestiona que el tribunal passi per alt “les contradiccions” entre els testimonis, especialment pel que fa al relat de l’amiga de la víctima que la sentència considera una “pedra angular” del cas.

Pié creu que “la pressió social, que és bona i ha d’existir”, del cas de la Manada de Pamplona pot haver influït en el tribunal. De fet, la sentència admet que el judici “no s’ha deslliurat” d’aquesta pressió. Ara la següent paraula la tindrà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a qui arribaran els recursos.

stats