“Vaig sentir les emocions que havia sentit com a jove negre”

BarcelonaL’últim cop que David Lawrence va deixar Barcelona ho va fer en unes circumstàncies especials. Va ser l’octubre de l’any passat, quan va presenciar un assetjament racista en un vol de Ryanair amb destinació Londres. Referint-se a una dona d’edat avançada i aspecte caribeny, un home va dir: “No m’asseuré al costat d’aquesta negra malparida”. Lawrence, que prové d’una família originària d’Antigua i Barbuda (Amèrica Central), va identificar la situació ràpidament. “En aquell moment vaig sentir totes aquelles emocions que havia sentit com a jove negre”. Davant l’escena, va treure el telèfon mòbil i va gravar l’assetjament que estava presenciant.

El seu és un dels casos de víctimes i testimonis de discriminació que es van compartir ahir en la presentació del primer informe sobre la discriminació a Barcelona, elaborat per la Taula d’Entitats d’Atenció a les Víctimes de Discriminació. “És una primera fotografia d’aquesta situació a la capital catalana”, va explicar Karlos Castilla, de l’Institut de Drets Humans, que també va instar els grups polítics a continuar elaborant l’informe.

L’estudi revela que el racisme i la xenofòbia són la primera causa de discriminació a la ciutat. L’assetjament per motiu de raça va suposar un 39% dels 265 casos de discriminació que van registrar l’Oficina per la No Discriminació (OND) i la Taula d’Entitats l’any passat. Després d’aquest, el motiu que acumula més expedients és l’orientació sexual i el gènere (23%), seguit de la discapacitat (18%) i la salut. El treball mostra que la majoria d’incidències de casos de discriminació es donen al districte de Ciutat Vella, i especialment en llocs públics oberts, com ara carrers, estacions i parades de transport públic.

El balanç publicat també revela que la majoria d’incidències acostumen a comportar la vulneració de més d’un dret. Dins del racisme i la xenofòbia destaca la relació entre aquest tipus d’assetjaments i la vulneració del dret a la integritat moral, sovint derivat d’insults o d’un tracte vexatori per causa de l’origen. En aquests delictes, els homes denuncien el doble que les dones, una diferència que es redueix a mesura que s’amplien els motius de discriminació.

Des de la Taula d’Entitats van voler remarcar que les incidències que es recullen en l’informe són només les que han sigut denunciades a l’OND i a les entitats que en formen part. Joana Lumbierres, del Centre de Recursos en Drets Humans, va recordar que “el 90% de les víctimes d’assetjament motivat per l’odi no informen de l’incident” i que, per tant, moltes d’aquestes situacions “queden invisibilitzades”.

El segon gran gruix del conjunt de delictes de discriminació registrats aquest 2018 el representen els que tenen motivacions d’orientació sexual i d’identitat de gènere. Són, concretament, un de cada quatre casos.

La presentació de l’informe va tenir lloc al Centre LGTBI de Barcelona, un espai que va patir un atac homòfob el gener passat, només una setmana després de celebrar l’obertura. L’Ajuntament de Barcelona va denunciar els fets davant la Fiscalia de Delictes d’Odi, però el cas va quedar arxivat perquè no es van trobar els agressors.

Sensibilitzar i prevenir

Els principals agents discriminadors són les empreses i els particulars, en un 63% dels casos. Tot i això, també és remarcable la xifra d’incidents per part de l’administració pública, que representen un 30% del total. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ha enllestit aquest mes un pla de formació en matèria de drets humans i interculturalitat per a treballadors municipals.

Amb aquest programa de més de 500 hores de formació, l’Ajuntament de Barcelona té per objectiu sensibilitzar i capacitar el personal per prevenir futurs casos de discriminació. Alguns dels participants en el programa, que s’ha desenvolupat entre el gener del 2017 i el febrer d’aquest any, eren mestres del Consorci d’Educació de Barcelona, agents de la Guàrdia Urbana o tècnics de Serveis Socials.