PANDÈMIA

La sobremortalitat a Madrid supera la de Catalunya en la segona onada

Cap registre governamental pot confirmar quantes víctimes mortals es poden atribuir al virus

A la Comunitat de Madrid, entre l’1 de setembre i el 12 de novembre han mort 2.340 persones més del que s’esperava, 335 de les quals la primera setmana de novembre. En un any considerat normal hi hauria hagut 7.500 defuncions, segons el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo). Però en plena segona onada se n’han registrat un total de 9.840. El MoMo és la font que radiografia l’excés de mortalitat, que arriba de quasi 4.000 registres civils sense discriminar la causa de la mort. Tot i que també pateix retards en la notificació i canvis i reajustaments diaris, és la font més acreditada per saber quin escreix de defuncions hi ha en un territori.

El sistema també evidencia una sobremortalitat a Catalunya. Entre l’1 de setembre i el 12 de novembre, el Centre Nacional d’Epidemiologia de l’Institut Carlos III constata que s’han produït 1.953 morts més de les esperades. Si s’estimava que n’hi hauria 11.689, finalment n’hi hagut 13.642. Només els primers 12 dies de novembre s’han registrat 520 morts més de les esperades.

Dubtes sobre la baixada real de contagis a Madrid

L’octubre de l’any passat, en època prepandèmica, el MoMo va sobreestimar la mortalitat que hi hauria a Catalunya: va calcular que hi hauria 5.072 defuncions, però en realitat n’hi va haver 4.928, 144 menys. En el cas de Madrid, el marge d’error també va ser molt curt, ja que va anticipar que n’hi hauria 3.269 i finalment n’hi va haver 3.356, 87 més. Aquestes dades, que tenen en compte la població de cada comunitat així com les sèries històriques de mortalitat, no permeten identificar ara quines d’aquestes morts són atribuïbles directament al coronavirus (pel contagi) o si el covid va agreujar patologies prèvies i en realitat es van produir per una altra malaltia.

De fet, cap registre governamental permet fer-ho i és probable que mai s’aclareixi l’impacte real del virus, ni en termes de contagis ni de morts. Catalunya, per exemple, superava dissabte les 15.000 defuncions atribuïbles al covid durant tota la pandèmia i Madrid fa dies que en té més de 18.000, segons els informes diaris dels seus respectius governs. Amb tot, i segons el ministeri de Sanitat -que és qui centralitza totes les dades que després es tenen en consideració a Europa-, a Catalunya hi ha hagut 7.382 víctimes mortals per covid, la meitat de les validades per la Generalitat. I a Madrid, 11.082, un terç menys de les comunicades per l’executiu regional. Per això, abans d’analitzar la tendència i establir paral·lelismes o comparacions, els experts en dades recomanen tenir molt clar què es pot esperar de cada registre.

Governs

Les dades de les funeràries amplien la fotografia

Primer va ser Madrid i, vint dies després, Catalunya. Des d’aleshores, el degoteig de contagis i hospitalitzacions s’ha accelerat a tots dos territoris. També les defuncions. Una tendència a l’alça que certifiquen els registres governamentals. Ara bé, cadascun seguint els seus criteris i, per tant, com a fonts d’informació incomparables.

Tant Catalunya com Madrid notifiquen les dades de mortalitat del covid fent servir els certificats de defunció de les funeràries i la sanitat mortuòria. És a dir, inclouen qualsevol persona finada amb sospita o prova diagnòstica positiva de coronavirus, sempre que així figuri en el seu certificat de defunció. Entre el 4 de juliol i el 12 de novembre el Govern va notificar 2.500 defuncions relacionades amb el covid-19. Des de l’octubre, quan Salut va anunciar que començava la segona onada, se n’han comunicat 1.747. Això suposa que la segona onada ha provocat unes 233 morts per cada milió d’habitants.

Pel que fa a la Comunitat de Madrid, les funeràries han comunicat 3.227 defuncions, tant amb sospita com confirmació de la infecció, entre el 4 de juliol i el 12 de novembre. Des de mitjans de setembre n’ha registrat el 80%, un total de 2.610. És a dir que aproximadament hi ha 484 morts per milió d’habitants.

Salut estudia fer tests d'antígens a les farmàcies

Ministeri de Sanitat

Només dona per vàlides les morts confirmades amb una prova

Però segons les dades del ministeri de Sanitat, les defuncions a Catalunya i Madrid són la meitat del que diuen els governs regionals. No és un error, ni tampoc un falsejament: és que els seus criteris són més restrictius. D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el govern espanyol només inclou en el seu registre les defuncions hospitalàries que tenen una PCR positiva -ara també accepta els tests d’antígens-. Aquestes dades, tot i que inferiors a les proporcionades per les comunitats autònomes, permeten unificar criteris i homogeneïtzar les dades de les 17 comunitats.

L’exclusió de les morts certificades fora dels centres sanitaris -i fins tot aquelles que els primers mesos només van tenir el diagnòstic d’un clínic- no hi figuren. A tall d’exemple, i segons l’informe publicat ahir pel ministeri, a Catalunya han mort un total de 7.382 persones per covid. Però segons les dades de la conselleria de Salut, el virus ha causat 9.314 defuncions en entorns hospitalaris i sociosanitaris. Passa el mateix amb Madrid. El ministeri que encapçala Salvador Illa comptabilitza 11.082 víctimes mortals als hospitals madrilenys, mentre que el govern d’Isabel Díaz Ayuso en reporta un total de 12.053 i n’afegeix 4.936 més en centres sociosanitaris.

Brussel·les signarà dimarts la compra anticipada de 405 milions de dosis de la vacuna de CureVac

D’altra banda, i mentre que Catalunya encara no ha assolit el pic assistencial, sembla que a Madrid han baixat els ingressos, informa Mariona Ferrer i Fornells. Però la situació a les UCI continua sent tensa. Ahir encara hi havia 406 pacients crítics hospitalitzats, gairebé els mateixos que el 21 de setembre -llavors eren 409-, després de la decisió de confinar per barris 850.000 habitants. A la pràctica això suposa que un 91% dels llits de crítics que hi havia abans de la pandèmia (444) es destinen al covid, quan el 2 d’octubre aquest percentatge arribava al 114%.