sol

Fascinant, violent, majestuós: així és el Sol, vist en ultradefinició

La NASA fa públic un vídeo de l'activitat de l'estrella filmat en ultra-HD, dues vegades la resolució de l'alta definició

Té la capacitat per generar vida –com en el cas de la Terra– i per impedir-la –com passa, per exemple, a Mart–. Sempre brillant, sempre en flames, desbordant llum i energia, el Sol és una estrella extraordinàriament activa. Desbordant i violenta, protagonitza cada dia un espectacle fascinant i misteriós, un espectacle que l' Observatori Solar Dinàmic (OSD) ha captat en tota la seva esplendor i que la NASA ha difós en un sorprenent vídeo.

Les imatges, captades pel telescopi de l'Observatori Solar Dinàmic, han estat tractades amb colors

Gravat en ultra-HD, amb el doble de resolució de l'alta definició, el vídeo mostra la desbordant activitat solar: no només la seva combustió, sinó les flamarades que de tant en tant abandonen l'estrella i, fins i tot, els seus camps magnètics. Les imatges han estat captades pel telescopi de l'OSD i, posteriorment, han estat tractades amb colors. Tot i que alguns es poden mostrar decebuts per aquest fet –com que el color no és real, el vídeo, d'alguna forma, és més una impressió artística que no pas una captura de la realitat tal com és–, el cert és que en afegir colors el que fan els científics és fer visible allò que és ocult, allò que no es pot apreciar a simple vista.

El Sol, en perspectiva

Tot i que per a nosaltres és l'astre rei, el Sol és una més dels 100.000 milions d'estrelles de la galàxia. Situada a 25.000 anys llum del nucli de la Via Làctia, dóna una volta completa a la galàxia cada 250 milions d'anys. La seva velocitat és vertiginosa: 220 quilòmetres per segon. Té un diàmetre 109 més gran que el de la Terra, és a dir, que al seu interior hi ha lloc per a 960.000 planetes com el nostre.

El Sol és una més dels 100.000 milions d'estrelles de la galàxia

La temperatura en la superfície és d'uns 5.500 graus; al nucli, escenari de constants reaccions nuclears, pot arribar als 15 milions de graus. L' energia que produeix és fenomenal, l'equivalent a fer esclatar 100.000 milions de tones de dinamita per segon. Els ingredients del còctel són bàsicament hidrogen i heli i, en menys proporció, oxigen, carbó, neó, nitrogen, magnesi, ferro i sílice.

Amb 4.600 milions d'anys de vida, el Sol és considerada una estrella relativament jove, però el cert és que està en plena maduresa. Nascuda probablement d'un gegantí núvol de gas i pols, continuarà viva mentre tingui energia, i com que fins ara ja ha cremat la meitat de l' hidrogen que tenia, es calcula que s'extingirà d'aquí a 5.000 milions d'anys.

La fi del Sol… i la Terra

Quan arribi aquest moment, el Sol s'expandirà fins a convertir-se en una estrella vermella gegant, un procés que durarà uns 130 milions d'anys i durant el qual s'empassarà, literalment, Mercuri, Venus… i la Terra. La seva fi serà, doncs, la del nostre planeta. Gegant i exhaust, i havent devorat els seus planetes més propers, el Sol anirà perdent les capes externes i passarà a ser una petita estrella blanca primer, i fosca finalment.

La fi del Sol, d'aquí a 5.000 milions d'anys, serà també la de la Terra

150 milions de quilòmetres separen el Sol de la Terra, però la seva llum només triga 8 minuts i 20 segons a arribar fins a nosaltres. Paradoxalment, mentre el viatge fins a la Terra és gairebé instantani, la llum i l'energia originada al nucli necessita milions d'anys per travessar l'estrella i emergir a la superfície.

És aquesta llum, i la seva escalfor, la que fa possible la vida a la Terra, però les tempestes magnètiques que es generen a la seva superfície (i que a vista de telescopi semblen taques) produeixen unes flamarades potencialment mortals. Gràcies a l'atmosfera terrestre, les úniques afectacions al nostre planeta es limiten a les comunicacions, però, tal com acaben de descobrir dels científics, el seu efecte va ser dramàtic sobre Mart. En arribar al nostre veí, les emissions solars van generar un canvi climàtic que va acabar convertint el planeta, originàriament càlid i humit, en el fred, sec i àrid desert que és avui.

Més continguts de