Dos casos de 'rip deal' a Barcelona en poc temps, l'estafa en què l'aparença ho és tot

BarcelonaL'escenari és luxós i ostentós, però només per aparentar. L'objectiu és semblar un empresari d'èxit, o un col·leccionista reputat, i per això trien les plantes baixes d'hotels de luxe o lloguen una oficina amb vistes panoràmiques a la ciutat per a un únic moment: el d'estafar la víctima. Aquesta acostuma a ser la tàctica utilitzada pels estafadors especialitzats en el mètode del rip deal. Tot i que solen ser poques estafes –a Catalunya se'n registren de forma estable una trentena a l'any–, el botí aconseguit és elevat.

El subinspector José Angel Merino, cap de l'Àrea Central de Delictes Econòmics dels Mossos, explica que els estafadors sempre se solen interessar per la compra d'un actiu. Des d'accions d'una empresa fins a diamants i rellotges de luxe. Recentment, segons ha pogut saber l'ARA, s'han registrat dues estafes d'aquesta tipologia a la ciutat de Barcelona, amb un botí que podria haver arribat gairebé al milió d'euros –en un dels casos el rip deal va ser frustrat.

La trobada sempre ha de ser presencial i s'opta per aquests espais luxosos perquè la víctima mai dubti del poder adquisitiu dels compradors. "Normalment busquen alguna excusa perquè la víctima entri a la seva cartera virtual i en aquest moment capten les seves credencials", narra el sotsinspector Merino. Fins i tot graven amb una càmera oculta mentre la víctima tecleja, i es queden així amb la contrasenya. Al cap d'una estona, hi tornen a entrar, sostreuen els diners i desapareixen. Les tècniques varien, però el rip deal sempre es basa en una falsa compra.

Segons ha pogut saber aquest diari, el 2 de març passat dos empresaris argentins van denunciar una estafa mitjançant el mètode de rip deal a Barcelona. Diuen que els van citar en un restaurant per comprar una part de la seva empresa. Durant la trobada, però, van acabar sent estafats i van perdre 250.000 dòlars en criptomonedes. De moment, els Mossos d'Esquadra ho investiguen i encara no hi ha detencions. Tot apunta que els empresaris argentins van venir expressament a Barcelona únicament per completar aquesta operació.

Intercanvi de dispositius

De fet, el segon rip deal registrat en molt poc temps a Barcelona també va ser amb criptomonedes. En aquest cas, els Mossos el van aconseguir resoldre ràpidament: el 20 de març passat van detenir una dona de quaranta anys com a presumpta autora. En lloc d'un restaurant, en aquest cas tot va passar en un hotel de l'Eixample. L'arrestada va quedar amb una parella d'estrangers amb l'objectiu de fer una inversió de 600.000 euros en criptomonedes, que solen fer amb uns aparells electrònics concrets.

Segons descriuen els Mossos, la detinguda va intentar estafar les víctimes intercanviant el dispositiu per un altre amb la intenció de cobrar els bitcoins en comptes de comprar-los. A més, també va intentar furtar a una de les víctimes un telèfon mòbil. Com que no va complir el seu objectiu, va intentar fugir. També ho va fer sense èxit, ja que una patrulla dels Mossos va presentar-se a l'hotel i la va detenir. Segons fonts policials, la dona tenia dues ordres judicials de recerca i detenció i una ordre europea de detenció vigent a Alemanya.

Alta resolució

Segons Merino, aquest perfil d'autor és freqüent. Descriu aquests grups com a molt especialitzats i itinerants per a tot Europa. "Tan bon punt materialitzen l'estafa acostumen a desaparèixer, no tenen una residència permanent", explica el sotsinspector. Es coordinen entre cinc persones i fan "pocs cops", però amb botins "elevats". De fet, cada estafa requereix una preparació important, i una inversió en menjars, hotels o lloguer d'oficines. "La posada en escena és molt important per donar credibilitat a les víctimes", insisteix Merino.

Amb tot, la resolució dels rip deal se situa per sobre de les altres estafes, al voltant del 75%. Una de les claus, continua Merino, és la coordinació policial amb les autoritats europees i el fet de compartir la informació de tots els casos per la gran mobilitat que tenen aquests estafadors. Últimament, tal com exemplifiquen els dos últims casos registrats a Barcelona, hi ha un augment d'aquests cops amb criptomonedes, la qual cosa dificulta la traçabilitat dels diners. Segons el comandament dels Mossos, ara ja suposen entre el 20 i el 30% de casos.