Tribunals

Falsos donatius a l'Àfrica: així maquillava un mosso una trama de corrupció i drogues

El jutge sospita que els investigats podien mantenir el negoci gràcies a la "passivitat" i la manca de "diligència" d'alguns responsables policials

3 min

BarcelonaLa trama de policies corruptes i traficants desarticulada a Tarragona la setmana passada feia mesos que es lucrava del negoci de la marihuana. Legalment era una de les empreses a qui els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil confiaven el desmantellament de les plantacions intervingudes. Però en lloc d'això, l'empresa s'havia convertit en un supermercat en negre que revenia aquest material, sovint a delinqüents que l'aprofitaven en nous cultius. El jutge que porta el cas evidencia en una de les seves resolucions que els investigats sabien perfectament que operaven al marge de la llei. Tant, que fins i tot tenien un "pla de protecció” per blindar-se davant de la policia si mai els descobrien: farien veure que no havien destruït tots els aparells i eines com els ordenaven perquè els havien donat a ONG que treballen a Àfrica. 

La causa contra aquesta empresa forma part d'una investigació més extensa que almenys esquitxa a quatre mossos, dos empresaris i un treballador, tots ells en llibertat amb càrrecs. El cap de l'empresa de Tarragona sota sospita i un mosso en excedència que hi treballava com a apoderat van esquivar la presó després de pagar una fiança de 30.000 euros. El jutge sospita que els investigats podien mantenir el negoci gràcies a la "passivitat" i la manca de "diligència" dels responsables policials, que no feien seguiment dels materials que els encarregaven custodiar. A banda, una font hauria revelat als investigadors que un dels mossos detinguts filtrava informació a l'empresa a canvi d'una comissió del 10% del material que revenia.

Aquest mateix agent hauria aconsellat a l'empresari investigat, segons el jutge, que si mai havien de demostrar als jutjats o a la policia que destruïen els productes, agafessin qualsevol ferralla que tinguessin acumulada i la fessin passar pel lot intervingut. Aquesta era una de les coartades de la trama. Però el gran as sota la màniga era simular que havien cedit part del material a finalitats solidàries. El jutge sospita que havien contactat amb una tercera persona (sense identificar) perquè els proporcionés documentació "falsa" per simular que havien "donat aquest material a entitats sense ànim de lucre".

Segons es desprèn de les converses intervingudes, el pla provindria del mosso en excedència que feia d'apoderat de l'empresa investigada i del cap d'aquesta, que a més consideraven que l'estratègia fins i tot els podria generar un bon nom. "Ens farien una factura directament d'aquesta empresa d'exportació-importació, saps? [...] I aquesta empresa el que fa és instal·lar tots aquests estris en hospitals, escoles i centres d'Àfrica [...], això per nosaltres és l'hòstia, poder explicar que nosaltres amb tot aquest material fem comerç internacional i el venem a empreses que es dediquen a instal·lar-lo en llocs, del tercer món, tio [...]. Fem un paquet i una part del que tenim els hi regalem i que ells ens facin el que tu dius, una carta d'agraïment o del que sigui, saps? Hòstia, i amb això, tio, tanquem el cercle", li diu el mosso en excedència al seu cap.

El 'Pryca' de les plantacions interiors

La llei permet als cossos policials externalitzar el desballestament i custòdia dels materials intervinguts en els operatius un cop ja no són necessaris per a la investigació. Les empreses s'asseguren un benefici perquè poden vendre la ferralla. Ara bé, mentre el cas està en curs, han de guardar els lots intervinguts intactes. I això és, segons el jutge, el que no feia l'empresa investigada, que els classificava per tipus de productes per facilitar-ne l'exposició i venda. Els mateixos investigats s'autodefineixen com un supermercat: "Semblem un grow, tio, tal com ho tenim, els focus amb els focus, les bàscules amb les bàscules [...] Però en teoria un dipòsit judicial és tot el que està encartat en unes diligències juntament amb un cartellet a l'espera de destrucció. Així semblem una botiga, un Pryca, saps?", adverteix el caporal en excedència al seu cap, que també parla del seu negoci com d'un "Caprabo".

stats