Les tècniques dels lladres per obrir-te el pany en un minut
Els serrallers adverteixen que cal invertir en seguretat a les portes, als panys i a les finestres
BarcelonaUn serraller explica que en més d'una ocasió ha posat els panys, les portes i altres mecanismes de seguretat a cases de jugadors del Barça. I que sempre tenen una obsessió: posar els sistemes més segurs. Evidentment, parla de grans mansions i grans inversions a protegir, però destaca que, normalment, es gasten entre un 3 i un 5% del pressupost de la casa en sistemes de seguretat. És a dir, de cada milió, 50.000 euros es destinen a protegir la propietat. Segons el mateix serraller, això divergeix molt de la inversió que fa la gent amb salaris més comuns. Per cada euro que es gasten en una casa, o en un pis, baixa exponencialment el percentatge destinat a la seguretat.
"Vivim en un país més reactiu que preventiu", diu Juanjo Gutiérrez, assessor de seguretat de Serralleria Solidària. El més comú, comenta, és que la gent vulgui rebaixar els costos d'una casa en els panys, les portes i els tancaments. "Quan et costa un mòbil?", es pregunta. I ell mateix respon que un bon pany no és més car que un telèfon d'última generació. Això acaba portant sempre a la mateixa tipologia de portes, panys, bombins (la part on s'introdueix la clau) i claus, i els lladres ja estan entrenats per obrir-les en molt poc temps. Gutiérrez explica que, en deu minuts de classe, pot aconseguir que qualsevol persona obri un d'aquests panys en quinze segons. Només quinze segons per obrir dues voltes i tornar a tancar amb dues voltes més.
En aquest sentit, els serrallers coincideixen que la porta és un dels elements més importants de seguretat d'una casa per evitar robatoris. El mite pot arribar a ser cert: "Si volen entrar, entraran", diu Gutiérrez. L'important, continua, és que els lladres vegin que per entrar a casa teva hi han d'invertir "més temps" i "més soroll". L'objectiu, doncs, és que si vius en un bloc no siguis qui té la porta més insegura de l'escala, ja que seràs l'objectiu dels lladres. I com es pot millorar la teva porta? Canviant el bombí per un de més segur, posant dos panys en lloc d'un, instal·lant protectors exteriors dels panys, comprant claus que no es puguin duplicar... i un fals mite: deixar la clau posada per l'altra banda no fa la porta més segura, sobretot amb els panys moderns.
Gutiérrez també insisteix en deixar-se aconsellar per especialistes a l'hora de decidir els tancaments d'una casa i contractar una assegurança. Per exemple, les finestres corredisses dels balcons s'obren amb un simple tornavís. Sergi Soriano, serraller de Says Lock Cerrajería Alta Seguridad, també és partidari de posar un segon pany: "No hi ha cap sistema invulnerable, però d'aquesta manera ja transmets el missatge que els costarà entrar i trigaran estona. Això no els interessa", comenta.
Els lladres
Saber obrir un pany no és difícil, i per internet hi ha desenes de vídeos que ensenyen a fer-ho amb diverses tècniques. Els grups de lladres, normalment, estan especialitzats en una tècnica concreta, i la forma d'entrar en un pis ja demostra quina tipologia de banda són. Segons fonts policials, els albanesos són escaladors de patis interiors. Els georgians, en canvi, són més de posar marcadors (que serveixen per veure si algú ha obert aquella porta en els últims dies) i després entrar forçant el pany amb un rossinyol (un petit fil de ferro doblegat) o amb la tècnica del Bumping (els lladres posen claus mestres que tenen dels principals panys i després les piquen amb un martell). Sol ser ràpid, però fa soroll. Hi ha altres lladres més bruscos, que utilitzen una palanca o unes alicates bec de lloro. I, per últim, un clàssic que continua estant a l'ordre del dia: moltes portes es poden obrir amb una radiografia si no s'ha passat cap volta al pany.
En relació amb això, Soriano comenta que els grups de lladres s'han professionalitzat molt en l'última dècada. La seva empresa –que actua en una part de la ciutat de Barcelona i tres comarques pròximes a aquesta– atén entre dos i quatre domicilis al dia. "Estan organitzats en bandes, fan servir una tècnica que ni es nota el forçament al pany, entren als domicilis, i la gent que hi viu no se n'adona fins que s'ho troba tot remenat. Van molt per davant i ataquen qualsevol mena de pany", assenyala. "Jo em trobo més casos de robatoris de dia que a les nits, perquè també aprofiten el soroll del carrer i el moviment de la gent en general per fer que els veïns no sospitin si senten cops", afegeix.
Les noves tecnologies
Els serrallers admeten que pot semblar arcaic que en ple segle XXI, envoltats de tecnologia i intel·ligència artificial, encara funcionem amb panys manuals. Tot i això, els continuen reivindicant com els més segurs. Gutiérrez explica que durant la pandèmia es van provar sistemes que funcionaven amb la vista o amb l'empremta dactilar, però no van acabar de prosperar. Sí que confia més en els panys digitals que s'obren des del mòbil. "És el futur, segurament", afirma, tot i que també adverteix que els mòbils són fàcils de piratejar i sovint es roben o es perden. Entre les novetats també hi ha una mena de "clau mestre" individual. És a dir, la teva clau pot obrir la porta del bloc (que insisteixen que també ha de ser segura) i la del teu pis. Però la del teu veí, encara que també obri la de baix, només podrà obrir la de casa seva.
Una altra recomanació dels serrallers és anar amb compte amb els panys i les claus que es compren per internet. Han vist més d'un cas en què els venedors del pany es queden una clau i després roben el pis del client. De fet, els lladres també compren per internet. Les tècniques més sofisticades de robatori són les que no deixen cap marca ni al bombí ni a la porta, com ara l’impresioning o el topolino. En la primera, els lladres falsegen claus de les principals marques de panys –les anomenades claus verges– i hi enganxen a sobre una làmina metàl·lica que, com si fos un paper de calc, grava les marques de les lleves quan les introdueixen al bombí del pis que volen robar. "En menys d’un minut t’obren la porta sense trencar el pany", afegeix Soriano. La segona és una eina que es pot comprar fàcilment per internet (costa uns 300 euros) i conté una vareta metàl·lica amb mecanismes que s’adapten als forats interns del bombí, com si es tractés d’una clau mestra.