Successos

Una estafa amorosa: la hipòtesi principal en el crim contra tres germans a Morata

Les víctimes mortals, dues dones i un home, tenien entre 70 i 80 anys

ARA
2 min
Un vehicle de la guàrdia civil

BarcelonaFeia setmanes que cap habitant de Morata de Tajuña (Madrid) sabia res dels germans Pepe, Amelia i Ángela. Era estrany en ells: tots tres participaven activament en les activitats culturals del poble. Aquest 2024, però, havien desaparegut. Fruit de la seva popularitat, quan ahir al matí la Guàrdia Civil va trobar els tres cadàvers cremats, apilats i amb restes de sang, els veïns no van dubtar en assenyalar què els havia pogut passar: es tractaria d'un deute per una estafa amorosa. Les víctimes d'aquesta estafa serien l'Amelia i l'Ángela.

Segons va relatar a Efe Enrique Velilla, amic de la família, tant l'Amelia com l'Ángela van contactar fa anys amb dos militars nord-americans que asseguraven estar destinats a l'Afganistan a través de Facebook. Les germanes i ells van iniciar una relació. Un bon dia, però, un d'ells, que assegurava dir-se Edward, va informar les germanes que l'altre militar havia mort i que, per poder cobrar la seva herència, necessitava que li enviessin diners de manera periòdica.

Les germanes hi van accedir i van començar a invertir bona part de la pensió en ajudar l'Edward. Al cap de poc temps, les germanes van quedar a la ruïna i van començar a demanar diners, convençudes que tard o d'hora arribaria l'herència promesa i els podrien tornar.

La hipòtesi principal de la policia és que van ser precisament alguns dels deutes que van contreure el que va acabar amb la seva vida, i que l'assassinat seria una venjança perquè l'herència no arribava i s'haurien cansat.

El mateix amic de la família, Enrique Velilla, assegura que les va advertir que allò podia ser una estafa, però que elles estaven convençudes de la seva història d'amor, van desatendre les alertes i van trencar la seva relació amb ell.

Mentre a Enrique li van demanar prop de 18.000 euros, a una altra veïna amb qui amb prou feines tenien tracte, la Mari, n'hi van sol·licitar 15.000. Desesperades, les germanes, fins i tot van provar sort amb el capellà del poble, Pascual, segons ha explicat ell mateix a Efe. A cap no els consta que ningú accedís a les seves peticions.

Les persianes verdes

Però, com pot ser que ningú no avisés abans de la desaparició dels germans? Feia setmanes que les persianes verdes del seu xalet de dues plantes estaven baixades i cap d'ells contestava a les trucades. Els veïns es pensaven que els germans haurien anat a passar les festes a algun altre dels seus habitatges. Amb el pas del temps, però, cada vegada es tornava més estrany. Fins que una forta olor va començar a sortir de l'habitatge.

De fet, una veïna que viu a la casa del costat va dir que feia dies que avisava la Policia Local de la pudor, però que no ho van revisar fins ahir al matí. En el moment que van arribar, els cossos ja estaven en estat de descomposició.

Els tres germans eren solters i sempre havien viscut junts. Anaven en comitiva a tot arreu: el Pepe tenia una discapacitat, i l'Amelia, la més jove i "espavilada" –com molts la defineixen– s'encarregava de tenir-ne cura.

stats