Qui no computa no competeix

El Barcelona Supercomputing Center posa en funcionament el Mare Nostrum 4, la quarta versió del tercer superordinador més ràpid d’Europa

Al mig d'una pineda de la zona alta de Barcelona, al costat d'un estany on es capbussa enjogassadament un grup d'ànecs collverd, hi ha una antiga capella on s’amaga una màquina capaç de fer 11.100 bilions d’operacions cada segon. Es tracta del Mare Nostrum 4, la quarta versió de la joia de la corona del Barcelona Supercomputing Center (BSC), un consorci en què participen el govern de l’estat espanyol, la Generalitat i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

El superordinador s'ha presentat públicament aquest dijous en un acte que presidit pel director del BSC, Mateo Valero; la secretària d’Estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació, Carmen Vela; el secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, i Enric Fossas, rector de la UPC.

En la major part d'àrees de la ciència i el desenvolupament tecnològic, hi ha pocs problemes que es puguin resoldre de manera exacta mitjançant el plantejament d'equacions sobre un paper i la seva resolució amb un bolígraf. La majoria de problemes requereixen càlculs numèrics més o menys complicats.

Per tant, a mesura que s'estudien sistemes més i més complexos, la potència de càlcul esdevé un factor crític que limita els avenços del coneixement. Abans que existissin els ordinadors, aquests càlculs es feien a mà, amb l'ajut de taules i gràfiques. Una persona podia fer un càlcul senzill en pocs segons. Amb l'aparició dels primers ordinadors als anys 40, es va poder fer una operació cada segon. Els superordinadors com el Mare Nostrum 4 poden fer 11.100 bilions d’operacions per segon, cosa que representa un canvi de paradigma i permet abordar problemes d'enorme complexitat.

El Mare Nostrum 4 entrarà en funcionament l'1 de juliol i té una potència de càlcul 10 vegades superior al seu predecessor, el Mare Nostrum 3, la qual cosa el converteix en el tercer superordinadorinador més ràpid d’Europa i el tretzè del món. Ha costat 34 milions d'euros i consumirà 1,6 milions d'euros d’electricitat l’any.

Està constituït per un bloc de propòsit general i un altre de tecnologies emergents. El bloc general ja és a punt per donar servei a grups de recerca de tot el món, així com a les empreses que ho sol·licitin. Amb aquest bloc, es podran fer càlculs que contribuiran a resoldre problemes en camps tan diversos com l’estudi del canvi climàtic, el desenvolupament de noves tècniques de radioteràpia o l’anàlisi d'ones gravitatòries procedents de l’espai.

El bloc de tecnologies emergents s'anirà incorporant progressivament a la màquina, de manera que el superordinador pugui operar en tot moment amb les tecnologies de computació més capdavanteres a escala mundial. “Estem treballant perquè Europa assoleixi la independència dels Estats Units en 'hardware'”, destaca  Mateo Valero. En aquesta mateixa línia, Arcadi Navarro ha anunciat un programa de suport que la Generalitat impulsarà el 2018 en l'àmbit dels anomenats Low-Power Microprocessors, processadors que mantenen una elevada potència de càlcul amb un consum més baix d'energia.

Més continguts de