Barcelona aspira a acollir el superordinador més ràpid d'Europa

El BSC vol la infraestructura que multiplica per 20 les capacitats actuals i donaria servei a la UE

Canvi d’escenari i canvi de lliga. Europa s’està quedant enrere en la competitiva cursa de la supercomputació. Els Estats Units, la Xina i el Japó marquen la pauta mundial i la Comissió Europea ha pres la determinació d’invertir durant els pròxims anys fins a mil milions d’euros per no perdre la capçalera de vista. D’aquesta quantitat, almenys 250 milions es dedicaran a la construcció de superordinadors capaços de plantar cara als millors del món i fins i tot de superar-los. Barcelona opta a acollir-ne un. El Barcelona Supercomputing Center (BSC), que actualment gestiona el MareNostrum 4, presentarà el pròxim 4 d’abril la candidatura formal a Europa. El projecte del BSC multiplica per vint les capacitats i prestacions del superordinador actual.

D’acord amb les especificacions dictades per la Comissió Europea, les propostes que ara entren en concurs han de ser capaces d’assolir els 200 petaflops per segon, l’equivalent 200.000 bilions d’operacions matemàtiques (de coma flotant) per segon, i un rendiment mitjà de com a mínim 150 petaflops. A hores d’ara, només hi ha un superordinador al món d’aquestes característiques, el Summit d’IBM instal·lat a l'Oak Ridge National Laboratory dels Estats Units. Està acreditat com el més potent a nivell mundial, per sobre dels seus competidors xinesos i japonesos. En el cas que el BSC superi la convocatòria europea, el nou superordinador hauria d’entrar en servei l’1 de gener del 2021.

Les possibilitats d’acollir aquesta gran infraestructura són, en opinió de Mateo Valero, director del BSC, “molt altes”. “La nostra capacitat tècnica i experiència de gestió derivada dels diferents MareNostrum ens han situat com a líders a Europa en supercomputació”, valora. L'última versió, el MareNostrum 4, presta serveis a la comunitat científica europea en projectes de recerca que abracen àmbits tan variats com l’estudi del clima, la genòmica computacional, el desenvolupament energètic i les telecomunicacions. A un nivell més pròxim, això significa investigació de punta en medicina personalitzada, sida, oncologia, predicció climàtica, 5G i nous models de motor per a Boeing i Airbus.

Aquesta àmplia experiència, juntament amb el fet de ser un dels centres de supercomputació més grans d’Europa, amb més de 600 treballadors en nòmina, “és un aval a la candidatura”, opina Josep Maria Martorell, director associat del BSC. També ho és el retorn econòmic en forma de diners captats a través de projectes europeus –“cinc de cada sis treballadors, inclosos els investigadors, els paga Europa”, remarca– i el compromís Estat-Generalitat en la candidatura. “El pressupost estimat del nostre projecte és d’uns 200 milions d’euros per a cinc anys”, apunta. D’aquesta quantitat, la Comissió Europea en finança el 50%. Això vol dir que Espanya hi participa amb uns 100 milions d’euros. Portugal també s’ha adherit a la candidatura amb l’objectiu de reforçar l’ecosistema propi de supercomputació.

“Tradicionalment, la UE ha finançat la recerca en aquest camp i ha deixat als estats la inversió en superordinadors i la infraestructura necessària”, diu Martorell. En el cas del BSC i el MareNostrum, l'Estat i la Generalitat s’han repartit fins ara la despesa. L’actual convocatòria canvia les regles del joc per poder tenir operatives dues grans màquines de nivell mundial el 2021. Una segona convocatòria, prevista per al 2023, preveu incrementar encara més la potència de les màquines disponibles fins a arribar a l’anomenada 'exaescala', el nivell superior en supercomputació.

Dades i intel·ligència artificial

El que probablement serà el MareNostrum 5 si la candidatura progressa afegeix un ordre de magnitud a les seves prestacions actuals. Això vol dir accedir de manera molt més ràpida i precisa a moltíssimes més dades que amb els sistemes actuals. Dit d’una altra manera, aportar una gran capacitat per a l’anàlisi i tractament de dades a partir d’algoritmes basats en intel·ligència artificial, a més de nous conceptes com els anomenats acceleradors quàntics o neuromòrfics. I tot plegat, a la màxima velocitat possible.

Amb aquest plantejament, “la màquina pot aprendre i predir amb gran fiabilitat” recerques per a les quals cal resoldre un gran nombre d’equacions matemàtiques complexes en el mínim temps possible. Per exemple, l’evolució del clima a llarg termini a nivell planetari. Assolir fites d’aquesta dimensió convertiria Barcelona en un 'hub' mundial de la supercomputació. El MareNostrum 5 prestaria servei a tota la comunitat científica europea.

Més continguts de